Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

L'Atari 2600 a l'è stada 'na console a 8 bit de la Atari venduda dal 1977 al 1991. A l'è stada vuna di primm a doperà i cartocc comè mezz de salvatagg di gioeugh e l'è regordada 'me console de success, cont 30 milion de vendit.

Atari 2600

Storia Modifega

L'ideja de 'na console per i cà la vegn al Nolan Bushnell dopo del success di arcade de l'azienda, anca dopo del relativ success de la limitada Magnavox Odyssey. In del 1975 a l'è donca sortii el PONG, ma l'ideja finala a l'era 'na macchina per fà giugà tutta la familia in cà.

A mità 1976 la sortiss la Fairchild Channel F e 'l Bushnell el capiss che 'l pò finì no in temp el progett el vend Atari a la Warner, che la spingg assee in sul progett dopo de la sortida in del 1977 de la RCA Studio II.

El success commercial Modifega

La console a l'è stada venduda dal 11 de settember del 1977 cont el nomm de Video Computer System per 199$, a l'epoca ona cifra assee alta. Dent de la confezion, oltra a la console, gh'eren 2 joypad, 2 paddle e 'n gioeugh: Combat. 8 gioeugh se podeven crompà a part.

L'ha subit venduu ben, ma domà in del 1979, cont el boom di videogioeugh, a gh'è staa el picch di vend de l'Atari 2600, anca grazia ai conversion di arcade ch'han faa sarà l'azienda con on fatturaa de 5 miliard in del 1982.

In del 1979 la Mattel la presenta Intellivision, pussee innanz de l'Atari ma con men gioeugh, che la mena l'Atari a desviluppaa el successor Atari 5200 in del 1982. In del frattemp el nomm del VCS a l'è cambiaa in Atari 2600, comé da progett original.

El declin Modifega

In del 1982 la sortiss la ColecoVision e la concorrenza la deventa semper pussee guerrida: L'Atari 2600 el riess a vend domà per el sò largh parch gioeugh e per i esclusiv arcade e cinematografich. A sto filon partegnen i gioeugh Pac-Man e ET The Extra Terrestrial, che per la bassa qualità han venduu pocch e han lassaa la ditta cont on bus de 536 milion de dollar e han menaa a la crisi di videogioeugh del 1983.

La sezion computer e console de l'Atari a l'è stada poeu crompada de Jack Tramiel, appena sortii de la Commodore International, che l'ha trasformaa in la Atari Corporation, che l'ha suttaa a vend la console 'me fascia bassa a 50$, cont on redesign, ciamaa popolarment Atari 2600 jr dal 1986.

Hardware Modifega

CPU Modifega

El gioeugh a l'è eseguii de 'na CPU MOS 6507, ona version redotta del MOS 6502, bon de indirizzà finna a 8 kB, redotta a 4 kB di caratteristich di port de l'Atari. L'input-output a l'è gestii de 'n coprocessor MOS 6532, che 'l da anca 128 Byte de RAM, doperaa per salvà temporaneament pontegg e posizion di sprite.

Grafica Modifega

 
Tavolozza di color

La grafica a l'è gestida del chip apposta Television Interface Adaptor desviluppaa del Jay Miner. El permett de gestì on quaj sprite: 1 "ball", 2 "missile" e 2 "player", oltra a 'n ogett statich "playfield". El gh'ha ona tavolozza de 128 color NTSC e PAL-M, doperaa in Brasil, ma domà 108 in PAL e 8 in SECAM. A gh'è no 'n frambuffer, donca l'immagin la se pò modifegà de voeulta in voeulta. El TIA el gestiss anca i joypad e du canai audio.

Cartocc Modifega

I primm cartocc gh'even 2 kB de spazzi liber, e per la vita prevista de la console se pensava che sarien bastaa 4 kB, el massim che 'l processor el podeva indirizzà.

Cont el slongàss de la vita de la console, però, i gioeugh hinn deventaa pussee gross e l'è staa doperaa el sistema del bank switching per doperà cartocc finna a 64 kB.

Specifich Modifega

  • CPU: MOS 6507 a 1,19 MHz
  • MOS RIOT cont 128 byte de RAM e gestion d'I/O
    • Coprocessor MOS 6532
    • 6 interruttor de gestion: Accension, color/BN, difficoltà manzina, difficoltà drizza, scerna del gioeugh e reset
  • ROM: cartoccia de massim 4 KB

Espansion Modifega

I espansion pussee doperaa eren:

Gioeugh Modifega

A la sortida gh'eren 9 gioeugh disponibij, inclus quell in la confezion. Cont el temp hinn sortii pussee de 550 gioeugh, in tra conversion arcade 'me Breakout e Asteroids e gioeugh spezifich ch'han faa gran success 'me Adventure e Yars' Revenge.

Boeugna anca cità di gioeugh ch'hinn staa di gran flop, 'me E.T. the Extra-Terrestrial, desviluppaa in 5 semann per sfruttà la mania de E.T, e 'l clon de Pac-Man, che han menaa a on mugg de cartocc invenduu e a 'n perd de milion de dollar.

Vos correlaa Modifega