Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

La Val del Ces (italian: Valle del Chiese) l'è ona vall de l'Italia nordoriental. La partegn a la region istorega di Giudicari.

I comun del basin imbrifer del Ces.

Geografia Modifega

La vall la ciappa el nomm del fiumm Ces, che 'l nass in de la Val de Daon, per poeu ciappà i aqui del rial Adanà (che 'l ven giò de la Val de Bondon) arent a la Piev de Bon.
Quell chì a l'è 'l pont indè che la scomincia de vera la vall, che poeu la finiss in de la piana de Stor. Lilinscì el Ces el ghe va dent al Lagh d'Ider, al confin in tra el Trentin e la Lombardia, dopo d'avè cattaa su anca l'aqua del Caffer.
La Val del Ces l'è la banda pussee meridional di Giudicari de Sotta e la costituiss el basin imbrifer del fiumm Ces.

Comun de la vall Modifega

Storia Modifega

La Val del Ces a l'è abitada de la preistoria, come che ne disen i repert archeologich che hinn staa trovaa in sui bricch e sui montagn (al temp la bassa vall a l'era on gran paltan, e donca besognava viv in alt).
L'è stada ocupada di Gai Cenomen, che s'hinn messedaa cont i Ston (cognossuu anca tant 'me Reti).
El cristianesem l'è rivaa in de la vall grazie a la predicazion di duu sant bressan Fausto e Giovita. On alter sant important a l'è San Vigili, manda lilinscì de Sant Ambroeus. Besogna dì che però la storia de la Val del Ces l'è semper stada ligada a Trent e a la soa diocesi.
In del XIV secol gh'ha vivuu per on bell poo el Fraa Dolzin, che l'ha ciappaa su on poo de soci, compagn del ferree Albert de Scimegh. La vall a l'è stada on sit de lott e contrast in trai vari sciorott locai.
Per la soa posizion de passagg in tra la Lombardia e 'l Trentin, la Val del Ces l'ha veduu passà on bell poo de esercit: a regordom, per esempi, quell de Napoleon in del 1799 e i corp franch garibalditt in del 1848 e in del 1866.

Vos corelaa Modifega