Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

L'Apple II (stilizzaa sia comé "Apple //" che comé "Apple ][") a l'è stada 'na familia de home computer, vuna di pussee famos e di primm a spantegàss a nivell industrial, venduu dal 1977 al 1993 e per quest a l'è consideraa el computer pussee longev de la storia.

Apple II in loggiament classich

Hardware Modifega

  • CPU: MOS Technology 6502
  • Clock: 1 MHz
  • RAM: da 4 a 48 kB
  • ROM: 12 kB
  • Test: 40x24 caratter a 16 color
  • Grafica: 280×192 pixel a 4 color
  • Port de espansion interna: 8
  • Port de espansion estern: sortida video, joystick, registrator di cassett
  • Son: Altoparlant integraa

Espansion Modifega

 
Memoria a boll de mett 'me espansion

L'Apple II a l'era, respett di coev home computer, l'era assee espandibil, cont i sò 8 slot de espansion. El numer di slot a l'è staa ogett de discussion in tra el Wozniak e 'l Steve Jobs: Jobs el voreva dò port, vuna per el modem e vuna per la stampanta, ma Wozniak, che l'aveva lavoraa a la HP, per la soa esperienza el preferiva pussee port perchè i client gh'even semper di necessità pussee di ròbb che la ca la podeva prevedè.

A hinn staa faa donca di espansion per fà tuscòss: Comunicà cont di dispositiv, mett i sprite in la grafica, cambià el BASIC o, cont la Microsoft SoftCard, doperà el sistema CP/M, tipich di alter computer.

Software Modifega

 
Programma in Integer BASIC

De bas l'Apple II a l'era venduu domà cont l'interpeter de l'Apple BASIC, cont 'n emulazion a 16 bit de 'na quaj fonzion.

Cont el rivà de la piattaforma per i dischett a l'è staa mittuu anca l'Apple DOS in del 1978.

I sò limitazion han menaa al ProDOS del 1983, che 'l deriva de l'Apple SOS.

Per la programmazion l'era offert l'Apple Pascal e anca la Microsoft SoftCard, che cont on processor Zilog permetteva de doperà el CP/M e i sò software.

Cont el temp el BASIC a l'è staa sostituii de l'Applesoft BASIC, che 'l supportava la virgola mobil.

Applicazion Modifega

In su l'Apple II giraven on mugg de applicazion: VisiCalc, el primm foeuj elettronich, l'è staa faa proppi per l'Apple II. Semper per l'offizi gh'eren Apple Writer e AppleWorks, programma che l'ha mittuu per la prima voeulta el concett de scheda in di computer. A gh'eren anca di primordiai GUI, limitaa però de la bassa potenza del processor.

Comé per i alter home computer eren tant i revist che distribuiven listaa de codes.

Modej Modifega

Apple II Plus Modifega

  Per savenn pussee, varda l'articol Apple II Plus.

L'Apple II Plus, sortii in del 1979, el beneficia del sbassàss di prezzi di RAM per avènn 48 kB, anca se l'era disponibil cont men RAM.

L'è staa el primm sistema cont l'Applesoft BASIC e a permett el boot direttament di unità a disch e che 'l mett pussee color in la grafica.

Bell & Howell Modifega

 

La società Bell & Howell l'ha faa 'n accord cont la Apple per vend el sò Apple II Plus, in d'on particolar gris scur e cont di sortii audio pussee.

Anca el lettor di dischett a l'era personalizzaa e venduu de la società.

Apple II Europlus e J-Plus Modifega

Per l'Europa e l'Australia (Europlus) e 'l Giappon (J-Plus) a hinn sortii di version specifich de l'Apple II.

Quella europea a l'era caratterizzada del bianch-negher del sò segnal PAL, perchè 'l color a l'era assee gramm de implementà respett al NTSC.

Quella giapponesa la integrava l'alfabett Katakana e el gh'ha avuu on success scars, circa 2000 venduu.

Apple IIe Modifega

  Per savenn pussee, varda l'articol Apple IIe.
 
Apple IIe

L'Apple IIe a l'è staa faa dopo che la presentazion de l'Apple III, che el gh'ha avuu no el success speraa, i utent suttaven a crompà l'Apple II e donca han deciduu de giornàll, cont l'obietiv de sbassà el cost e volzà la qualità.

A magg 1983 a l'è presentaa donca l'Apple II enhanced (mioraa) che l'è restaa in produzion finna al 1993.

L'Apple IIe el gh'aveva 64 KB de RAM e la possibilità de scriv anca cont i letter minuscol, minga supportaa di version precedent.

Inoltra el primm slot d'espansion a l'era modifegaa, cont la possibilità de mett o 'na grafica pussee bona o pussee RAM.

El gh'ha dò evoluzion: Enhanced IIe del 1985 e Platinum IIe del 1987, cont pussee memoria e potenza grafica, on noeuv design e 'l tastadurin numerich.

Apple IIc Modifega

  Per savenn pussee, varda l'articol Apple IIc.
 
Apple IIc

L'Apple IIc a l'è staa venduu dal 1984 'me 'na version compatta de l'Apple II, che per la soa lingerezza la se podeva menà in gir, per esempi de 'na sed d'azienda a 'n altra.

El doperava 'n alter processor, pussee potent ma che 'l scaldava men. A gh'era dent anca el lettor di dischett e on controller per mettén dent 'n alter.

Per espansion gh'eren no i slot classich ma dò port serial. La Apple la vendeva anca di monitor LCD, ma gh'han avuu no success.

A l'è staa el primm computer a supportà la tastadura semplificada Dvorak.

Apple IIGS Modifega

  Per savenn pussee, varda l'articol Apple IIGS.
 
Apple IIGS

L'Apple II GS (Graphics and Sound) a l'era 'na macchina desviluppada per lavorà in del settor multimedial, per contrastà i home computer Amiga e Atari ST, assee bon in del compart multimedial.

El pò cuntà in su 'n processor a 16 bit da 2,8 MHz, e un su 256 KB di RAM espandibij finna a 8 MB. El riva finna a 4096 color e a 16 tavolozz.

La retrocompatibilità cont l'Apple II a l'era garantida de on chip che emulava tucc i fonzion, foeura che 'l processor, de 'n Apple II a 8 bit.

El sistema a l'è compatibil cont el MIDI a 15 vos, e 'sta fonzion l'ha menaa a 'na denonzia de la Apple Corps per i precedent accord in sui "dò Apple", che 'l prevedeva che la Apple Computer la saria mai entrada in del camp musical e che la Apple Corps la saria mai entrada in quell informatich.

I primm 50'000 gh'even la firma del Steve Wozniak in sul case.

Apple IIe Card Modifega

L'Apple IIe Card a l'era ona card progettada per el Macintosh LC, ma compatibil cont tucc i Macintosh de l'epoca, che emula on Apple IIe.

Vos correlaa Modifega