Lombard Occidental

Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard, cun l'urtugrafia insübrica ünificada.

L' Arcidiocesi de Milan (Archidiœcesis Mediolanensis in Latin) l'è una circuscrisiòn metrupulitana d'la cesa catòlica italiana, e la fa part d'la Cunferensa Episcupàl Italiana.

Arcidiocesi de Milan
Archidiœcesis Mediolanensis
Paès Italia
Arcivesch Màriu Delpini
Superfìss 4.243 km2
Pupulasión 5.107.053
Giürisdisión arcidiocesi metrupulitana
Fundasión d'la diocesi I sécul
Elevasiòn a arcidiocesi IV sècul
Rit ambrusiàn
Patrón-(a) Sant Ambrös
Diocesi süfraganee Bergum, Brèsa, Cum, Crema, Cremuna, Lod, Mantua, Pavia, Vigevan.
Indirìss
Pagina üficiàl www.chiesadimilano.it
E-mail info@chiesadimilano.it
El famusìsim Domm de Milan.

Teritòri Modifega

La g'ha una pupulasiòn de 5.107.053 e i batsàd i'enn. Cun le sò 1.108 paròchie, l'è l'arcidiocesi püsè granda del mund. El sò teritòri el se estend in dla pruincia de Milan, i, in dla pruincia de Nuara, in quela de Vares, e in quela de Lod, e una part anca in del Canton Tisin.

Storia Modifega

La cità l'è diventada diocesi in del I sècul, cul vesch Ambrös (374-397), che l'è anca el patròn dla diocesi. L'è diventada arcidiocesi in del IV sècul. El rìt l'è quell Ambrusiàn, ch'el g'ha un calendari litürgich diferent da quell Ruman.

La catedràl gotica, l'è dedicada a Maria Bambina.

 
Sant'Ambrös el fa no vegni dent in cesa l'imperatur Teodosio I, dòpu la strage de Tessalonica (390).

Arcivesch Modifega

L'arcivesc, dal 28 de giügn del 2011 l'è el cardinal Àngiul Scola. L'arcivesc emèrit l'è el cardinal Dionigi Tettamanzi.

Vesch aüsiliari Modifega

L'arcidiocesi la g'ha ben 5 vesch aüsiliàri: Ermìniu De Scalzi (Abàt de Sant Ambroeus); Càrlu Rubèrt Maria Redaelli (vicàri generàl); Lüìs Stucchi; Màriu Delpini e Francu Giüli Brambilla.

Bibliugrafia Modifega

  • Milano antica e medievale, cun l'aiütt de Francu della Peruta (Sellerio Editore) - Milan, 1992.
  • Storia religiosa della Lombardia - Diocesi di Milano, cun l'aiütt de A. Caprioli, A. Rimoldi, L. Vaccaro (La Scuola Editore) - Bresa, 1990.

Ligamm de föra Modifega