L'Asphodelus l'è 'n zèner de piànte erbàcee bienàle o perèni che fà part de la famìa botànica de le Xanthorrhoeaceae. Le costetöés el zèner tìpich de la sotafamìa de le Asphodeloideae che fìna a póch tép endré, prìma de éser includìda endèle Xanthorrhoeaceae, la gh'ìa ranch de famìa endependènta. I è piànte uriginàrie del sud e del cèntrode l'Europa ma le s'è difundìde en töt el mónt come piànte ornamentàle per vìa dei sò bèi fiùr e del fat che i è fàcii de fà nì sö e de cürà.

Asphodelus
Asphodelus albus
Classifigazion sientífiga
Regn: Plantae
SubRegn: Tracheobionta
Division: Magnoliophyta
Clas: Liliopsida
Subclassa: Liliidae
Ùrden: Asparagales
Famìa: Xanthorrhoeaceae
Sota-famìa: Asphodeloideae
Zèner: Asphodelus
L., Sp. Pl., vol. 1, p. 309, 1753[1] y Gen Plant., nº379, p. 146, 1754
Ezèmpe de fröt a càpsula, gnemò madür, col sò pedezèl articolàr e brateàt de 'n Asphodelus fistulosus.

Descrisiù Modifega

I è piànte de sòlet tüberùze e col gamp ramificàt. Le gà fòie piàne o fistulùze, töte bazài. I fiùr i è reünìcc en gràte o panòcie; le g'ha i pedezèi brateàcc e articolàcc e i tépali, praticamènt töcc precìs entra de lur, en bris saldàcc ensèma a la bàze; i stam i g'ha la bàze piö làrga, papilùza, chèi intèrni piö lónch che chèi estèrni. El stil l'è giü sul. El fröt l'è 'na càpsula col pereànse töt o parsialmènt persistènt, e con 1 o 2 granì de somésa per ògna lòculo.[1]

Spéci acetàde Modifega

Curiuzità Modifega

Endèla Grécia antìca, se mitìa i asfodeli sö la tómba dei mórcc e i vignìa dopràcc endèle cerimònie de òbet, perchè se cridìa che i aidiàes a fà pasà 'l mórt endèi Camp Elìzi, che i sarès stàcc tapesàcc de chèsti fiùr.

Riferimèncc Modifega

  1. Valdés B., Asphodelus en Flora Vascular de Andalucía Occidental
  2. Asphodelus en The Plant List, vers. 1.1, 2013
 
Wikimedia Commons
al gh'a dent roba culegada a: