Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

La Battalia del Benach l'è stada combattuda in del november del 268 arent al Lagh de Garda (in Latin: Lacus Benacus) tra l'esercit de l'Imperi Roman, comandaa del futur imperador Claudi II, e la federazion germaniga di Alemann. La granda vittòria di Roman l'ha segnaa el princippi de ona noeuva fase positiva de l'Imperi dòpo la crisi del Terz Secol, anca se l'è minga bastada contegnì i incursion alemannich in territòri roman, che hinn scominciaa de noeuv giamò on quai mes dòpo la battalia.

I Alemann eren ona federazion etniga de tribù germanigh, che in gran part partegniven al ramm occidental di Ermion. El nucli originari, costituii di Semnon, el s'era unii a element de alter popolazion, che gradualment aveven perduu i pròppi caratteristich colturai ed etnich per ciappà quei de la nazion alemanna. In del cors del sò process, tra el I e 'l II secol, la federazion l'era andada a stabilìss in de l'area de la Germania meridional del dì d'incoeu, tra el Reno e 'l Danubi.
A l'inizzi del II secol, quand che l'imperador roman l'era el Caracalla, i Alemann aveven taccaa a fà i primm incursion sò de lor oltra el limes roman (212-213), che però eren compòst anmò de domà on quai òmm e gh'aveven minga el progett de on'invasion.

In del 268 i Alemann hinn entraa in Italia cont el traversà el Brenner, menter i trupp romann eren dree a combatt l'usurpador Aureol e on'invasion di Gòtt in di Balcan: quand che i Germanigh hinn rivaa in del nòrd de l'Italia, i Roman aveven appena battuu i Gòtt a Naiss. L'è possibil che el Claudi l'abbia provaa a fà di negoziaa cont i Alemann, ma che quand l'ha ricevuu on refud el se sia subit dirigiuu a combattei.

La battalia fra i duu esercitt l'è stada fada arent al Lagh de Garda: i Roman se trovaven denanz a on esercitt molto pussee gròss, ma a bon cunt hinn riessii a battell e a coppànn ona bòna part.

Quella vittòria chì l'ha portaa on poo de ottimismo a Roma per i sòrt de l'Imperi, anca se i Alemann (per la precision i Iutungg) hinn tornaa a invad l'Italia domà trii ann dòpo, per vess poeu sconfiggiuu a Fan e a Pavia.

Vos correlaa Modifega