Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

La buseca, a l’è un segond piat tipich de la cusina milanesa e de la cusina lombarda. De solit la ven paresgiada in del temp de la stagion de l’inverna.

Buseca a la lombarda
Origen
Alter nòmmBusecca (grafia milanesa)
Trippa alla milanese (italian)
Pòst d'origenItalia Italia
RegionLombardia
Spantegamentregional
Dettaj
Categoriasegond piatt
Ingredient principajbuseca
fasoeui
passada di tomates
carotole
remolazz
 

In del specifich la buseca l'è fada su di quater part del stomigh del boeuv: rumin, reticul, omas e abomas.

La buseca l'era inscì famosa e consumada a Milan, che l'è diventada vun di simbol de la cità insema al Dom, al panaton e a la Madonina.

Storia Modifega

Un temp la vegniva cusinada in ocorrenza di festività e di fere de paes, normalmente, de tradizzion, a la sera de la Vigilia de Natal. De orìgin milanesa, la s’è poeu spantegada vers i zone arente. Cont el passà di secoi, in ogni zona, e despess in ogni famiglia, l’è stada tirada in pé ona riceta particolara.

La buseca l’è vun di mangià rapresentativ de la cusina milanesa. Per quella reson chì l’epitet "busecon", o ben "mangia-buseca", l’è diventad vun di soranom cont i quai i milanes inn conossud[1].

A l’è fada su de buseca, fasoeui, passada de tomates, carotol e seller. Buseca, in lombard occidental, l’è l’istess de "tripa"[2], o ben l’intrai trad foeura de diverse part del stomich dei boeu e minga, come de solit se cred, del buell (conossud anca come busech)[3].

Preparazzion Modifega

Per preparà la buseca gh’è de besogn de comprà la buseca sgiamò coeusuda, fàlla sgiò a bindellit sotil e ancasì gh’è de besogn de havégh di fasoeui miss a bagn almanch el dì indree. Di alter ingredient inn el lard, la scigola, el seller di quai la ven fada su ona pestada e poeu inn miss a fà frigger cont el buter; dopo de havéi fad rosolà a se sgionten di pom de terra e di carotol fad sgiò a tochelit e di foeuje de verza. Donca ghe se sgionten el sal e ‘l pever e di tomates o la salsa. La buseca la ghe se sgionta domà a quell moment chì e dopo des minut se sgionten anca i fasoeui e la soa acqua. Se slonga con de l’aqua se gh’è de besogn e se fa andà adree a coeuser per almanch un’ora.

Quand che l’è pronta la ven servida con di fete de pan e del parmesan reggian e di fete de pan tostad[4].

Riferiment Modifega

  1. (IT) Busecca: la ricetta. 21 Luglio 2015. URL consultad in data 21 Novembre 2017.
  2. D'Ilario, 2003, p. 80.
  3. Vocabolario Treccani. Trippa. URL consultad in data 27 febbraio 2015.
  4. Vera Rossi Ladomez e fracna Matricardi (1954). Il cucchiaio d’argento (in italian). editoriale Domus 1951-1952, 151. ISBN senza ISBN. 

Bibliografia Modifega

  • Giorgio D'Ilario, Dizionario legnanese, Artigianservice, 2003.

Vos corelade Modifega

Ligam de foeura Modifega