Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

I canéderl (o Knödel, dal todesch knot (noeud, gnòcch), o knedlíky in cech) a hinn on piatt tipegh de la todesca sudorientala, austriaga, ceca, slovacca, polacca, trentina, sudtirolesa e bellunesa. A hinn di gròss gnòcch faa-sù cont on impast de pan pòss, cont denter varï rob.

Canederl
On piatt de canederl.
Origen
Alter nòmmKnödel o knedlíky
Pòst d'origenGermania Germania
RegionEuropa centrala
Area de produziontutt el territori
Dettaj
Categoriapiatt unegh
ReconossimentP.A.T.
Settorpast fresch e prodott de la panettaria, della bescottaria, della pastizzaria e della offellaria
 
La cottura dei canederli

Knödel, Klöße e canederl Modifega

Se in de la cusina todesca quest gròss gnòcch chì a hinn spantegaa comè cont tant nòmm e variant divers (oltra a Knödel e Klöße), in de la cusina taliana a gh'hinn domà in di cusin regionai del Sudtirol e del Trentin (si come a faseven part de la Contea austriaga del Tirol), del Friul, de la Venezia Giulia, del bellunes e de l'alta Valtellina. In particolar, "canederl" a l'è on termen traduu de Knödel, e che 'l se riferiss domà a i rizett pussee spantegaa in del Tirol. In friulan i canederl el se ciamen chineglis putost che chineghi. A Triest a vengen ciamaa gnochi de pan. In di vaj ladin a ciappen el nòmm de bales putost che balotes, nòmm che riven da bala (che 'l voeur dì balla).

Ona primma rappresentazion di "Knödel" la se troeuva in d'on affresch del 1180 in de la capella de Castel d'Appian[1].

Canederl "salaa" Modifega

In quel cas chì l'impast a l'è componuu de solet de daditt de pan pòss, lacc e oeuv (ma a gh'hinn anca di variant che dovren, al pòst del pan, la polenta de formenton negher), de solet insavorii cont el speck (o pascetta) (Speckknödel) putost che formai (Käseknödel) e erborinn e farinna.

Da l'impast de tucc i ingredient a vegnen faa-sù di "ball" de 4-6 centimeter de diameter (el formai, se 'l gh'è, el pò vess mettuu in del coeur de la balla), che a hinn peou coeusuu in acqua salada. Poden vess servii cont el broed de cottura putost che "succ", cont de sora el butter desfaa.

El se tratta d'ona pitanza che la gh'ha ona rizetta antiga comè e che, in de la cusina di contadin, el permetteva de dovrà el mangià avanzaa.

Tipegh pitanz per compagnà i canederl in de la version "succia" a hinn: spezzatin (el gulasch), craut, verz cruv, zuccoria selvatega.

Canederl "dolz" Modifega

 
Un esempio di canederli dolci, il Marillenknödel.
 
Un esempio di canederlo dolce, il Germknödel.

La forma a l'è la stessa ma la rizetta a l'è totalment diversa per i Marillenknödel (canederl d'apricot) o per i Zwetschgenknödel (canederl de brugn, da da Zwetschge, che 'l voeur dì brugna in del dialett bavares meridional): el se fa-sù l'impast istess cont pòmm de terra e farinna che la se dovra per fà i gnòcch, e 'l se stend-giò per formà ona sfoeuja spessa pressapôcch un centimeter. I apricot (o i brugn) a vegnen privaa de la gandolla, e in del bus che 'l resta se mett dent on cicin de zuccher e, ona quai vòlta, canella e/o ciòd de garòfol. A part, el vegn brustolii del pan grattaa insemma a butter, zuccher e canella, fin a che el zuccher el se caramela. A quest pont chì, tucc i frutt preparaa prima, se fann-giò in de la sfoeuja e se fann-sù di ballott d'on diameter de 5-7 centimeter. A vegnen faa andà a less, e, quand in còtt, giraa in del pan grattaa preparaa prima. Questa preparazion, in de la tradizion, la vegn minga servida comè on dessert ma comè on piatt unegh.

On'altra variant del canederl dolz a l'è 'l Germknödel, on dolz a forma de canederl, quattaa-sotta da ona salza de solet al gust de vaniglia.

Nòt e alter progett Modifega

  1. (DE) Descrizion di affresch dent el Castel d'Appian Arqiviad qé: [1]

Riferiment letterarï Modifega

  • Maria Teresa Di Marco Marie Cécile Ferré, Canederli , Guido Tommasi Editore, 2001.

Vos ligaa Modifega