Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El cantà sgenee l'era ona veggia tradizzion de la Brianza, che ormai la s'è perduda e desmentegada. La cognossom per di testimonianz del Vottcent (soratutt el Cherubin), e 'l someja che la rivava prima del brusà sgenee - tradizzion che, inscambi, la s'è conservada pussee.

L'usanza Modifega

In tutt el mes de genar i donn gnamò maridaa se trovaven insemma per cantà. I canzon i manifestaven in manera ciara la voeuja de sortì in pressa de quella condizzion, e donca de sposàss prima de la fin de l'ann apena scominciaa. La reson l'era anca che i mas'c eren us de fà di scherz ai donn minga maridaa in certi period precis de l'ann (per esempi a Carneval; quella usanza chì l'era comuna anca a olter zonn de la Lombardia, tant 'me la Val Ciavenna), per condannà la condizzion soa de lor - anca senza tegnì cunt di vari reson che podeven avè tardaa el matrimoni. Anzi, la reson di scherz a rivava del giudizzi de vess la Giubiana, donca ona stria.

I tosann se teovaven la sira in su l'era o a la serena, e taccaven a cantà. Gh'era semper vuna che la scominciava a la ghe dava el temp, e i olter ghe naven adree in cor, cont el segutà la strofa. La strofa l'era compresa in duu vers cordaa a cobbia per assonanz.
Già che 'l cantà sgenee el durava per tutt el mes, a segonda del period se cantava quaicoss de diferent. Al princippi de genar se cantava:

 
«L'è chì sgenee de la bona ventura

e mì no son né maridaa né impromettuda
domà che hoo el fazzolett de sugà i oeucci,

de sugà i oeucci i quai hoo bagnati [...]»

Inscambi, in del mezz del mes, se diseva:

 
«El va sgenee de la bona ventura ecc....»

La canzon la finiva inscì:

 
«Dà la luna in sul pajee

bronchemm tucc el va sgenee

el va, el va, el va sgenee.»

L'abaa Villa, in de la soa gionta al Vocabolari Milanes del Cherubin, el scriv ona version anmò pussee longa de quella canzon chì:

El va sgenee de la bona ventura
No son né maridaa né impromettuda
né impromettuda e nanca de imprometter
domà che hoo de barattà ol pannetto
de barattà ol pannetto con la franza
per sugà li occi quando i me piangia;
de barattà ol pannetto con li fiori
per sugà li occi quand no foo a l'amori.
Dervì quella finestra intavellada,
lassémm vedè la nott inserenada
lassém vedè la luna a fà splendor
lassém vedè la fin del mè amor.

Mì, a stà chì, a vedi infin a Ronco:
a vedi ol mè amor che 'l par on Conto;
se lu l'è on Conto, e mì sont 'na Contina:
se lu l'è ricch, e mì son poverina.
Se lu l'è ricch e 'l g'ha d'la roba tanta,
e mì son poverina e la me manca.
Mì a stà chì a vedi infin a Ello:
a vedi ol mè amor che 'l fa bindello;
se 'l fa bindello de oro e de argento,
o se le fa per mì... el trà via ol tempo.
El trà via ol tempo e la fattura
o se le fa per mì... son impromettuda.
In del mè ort sì, el gh'è ona pergoletta,
gh'è su 'na foeuja verda, e l'oltra secca:
quella verda la fa innamorare
e quella secca la farem crodare.
In 'sta contrada gh'è on camin che fuma:
l'è 'l cor de Mariin che ghe consuma;
oh, se 'l consuma lasséll consumare:
l'è 'l cor de Mariin che vol andare.
In 'sta contrada mì ghe passi poco:
gh'è l'erba volta che me dà al ginocchio:
e lee la m'ha respost, questa ragazza,
passa despess, che l'erba sarà bassa.
Vorria vess ol padron de 'sta contrada,
che l'erba volta la farev tajare;
vorria vess a volt come li stelli
per remirà i tosann, qual è i più belli!.
Vorria vess a volt come la luna,
per remirà a vuna a vuna.

A se spartiss la barca la barca de la riva
e l'è partii ol confort, anima mia;
la se spartiss, e lu no 'l m'ha parlato:
vardee che bell confort el m'ha lassato!.
Vardee che bell confort el m'ha lassato:
el m'ha lassaa on confort e on confortino
el m'ha lazzaa ol mio cor col bindellino.
Quel bindellin che l'eva così stretto
el m'ha lassaa ol mio cor coi sò bellezzi.
Ve doo la bona sira, rosa fresca,
a rivederci dommatina a messa,
a riveder la prima e la segonda,
quella del sur Curatt l'è la più longa.

L'abaa Villa el ne dis che i primm e i ultem dodes vers vegniven cantaa semper.
L'ultema part de 'sto ritual a l'era el brusà sgenee, che però l'eva in comun cont i mas'c.

El "quattà sgenee" Modifega

Di voeult i cantad vegniven faa in tra rosc de tosann de pussee d'on paes. A quell pont, a la fin de la cantada, i vari grupp provaven a "quattà sgenee", cioè a finì i stroff cont ona frecciada a quei de l'olter paes, comè se la fudess 'na gara.
T'el chì on quai esempi:

 
«Dà la luna sul pajee/l'emm quattaa a quii de Verdee.

Dà la luna in sul pajee/l'emm quattaa a quii de Meraa.
Chì gh'è gent che la sa de musch/l'emm quattaa a quei de Cernusch.

Cria la nonna e baia i can/l'emm quattaa a quei de Pagnan

Bibliografia Modifega

  • AA. VV., Storia della Brianza, Ogionn, ed. Cattaneo, 2011.

Varda anca Modifega