Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El brusà sgenee l'è ona tradizzion lombarda (brianzoeula) che la reguarda la fin del mes de genar (sgenee in milanes antigh).
L'eva l'ultema fas de l'usanza del cantà sgenee, che però al dì d'incoeu l'è stada bandonada e desmentegada. Inoltra, se quella lì la reguardava domà i tosann, el brusà sgenee inscambi l'eva comun a omen e donn.
El 31 de genar i giovinott montonen su spitt, paja, melgasc e roved e metten in pee on fantocc, per poeu pizzà on falò e brusàll.
On temp, intant che 'l brusava, i gioven cantaven in cor ona longa canzon in su la fin de genar. Certi voeult i vosaven per fàss sentì anca de quei id paes intorna, che respondeven con l'istessa canzon, 'me in d'ona gara de cant.
In de la Bergamasca a la se ciama scasciada del Sgeneron ([ska'sada del zene'ru])[1].

Referiment Modifega

  1. viviardesio.it

Bibliografia Modifega

  • AA. VV., Storia della Brianza, Ogionn, ed. Cattaneo, 2011.

Varda anca Modifega