Castell Boromee (Peschera Boromee)

Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

El Castell Boromee de Peschera Boromee, in de la provincia de Milan, a l'è el pussee antigh possediment di Boromee in Lombardia. A l'è un'antiga cassina fortifegada per oeuvra del Vitalian I Boromee in del secol XV e in del restavor del tard secol XVI del Renad Boromee, cusin del cardinal Federigh, la ciapa l'aspet de incoeu. Peculiarità del castell pussee unega in Lombardia l'è che la ronsgia che la 'l sercia l'è ancamò piena de aqua (che la deriva de l’antiga peschera), propi coma l'era stada sgarlada pussee de cinch secol indree.

Castell Boromee de Peschera Boromee.

El castell el gh'ha un impiant quadrangolar, fad su in laterizzi e cont un'unega torr quadrada in sora de l'ingress principal, in origen cont un pont levador. I quater corp de fabrega se desvilupen intorna al cort central, e inn protesgiud ai bande de bass torrioncit redond che vegnen foeura in su la ronsgia. L'è un edifizzi fortifegad unegh in del so sgener in Lombardia per i so torr redonde, che se drovaven no in de l’epoca viscontea, e rivade in di noster territori domà con la dominazzion spagnoeula e con l’introduzzion di arm de foeugh.

El castell, che l'è de proprietà privada, a l'è minga avert al publegh. Nonostant che a vegnen organizade di giornade de viside, che vegnen nonziade sia in sul sit ofizzial sia in su la stampa locala. Quand che el castell a l'è minga sed de olter event, a l'è possibel metess d'acordi cont la proprietà, in tra april e setember, per di viside de grup de studios o de scoeule per alunn sora i set agn d'età.

Storia Modifega

I Boromee, sgiamò bancher e mercant sciori, in del secol XV tachen a crompà i so prim possediment in Lombardia. Vitalian I Boromee, bancher del duca Filip Maria Viscont, l'otegn de quest chì in del 1432 el dirit de fortifegà el feud de Peschera indova che sgiamò l'esisteva una cassina fortifegada che la va donca semper pussee a ciapà l'aspet del modern castell. A quell temp, de fad, Peschera a l'era ancamò un insema de cassine giamò de proprietà di “fraa negher”, ciamad inscì perchè i monegh de l’orden di agostinian eren usad a indossà un abit negher con cintura de coram. Quei chì gh'haveven anca una quai proprietà in sit in tra Fioran e Mirazzan, in tra i quai quell compless chì per el noeuv om de fiduzzia del duca (arent al castell se poeuden vedé ancamò quei struture rurai chì).

El castell a l'è stad vuna di sed strategiche del Francesch Sforza in tra el 1448 e el 1450, in di operazzion militar per el controll del ducad milanes, perchè i Boromee representaven un bon allead de la noeuva dinastia.

Pussee tard, con la borlada del Lodovich el Mor e l’ingress di frances a Milan, i Boromee, coma olter familie ligade ai vegg duch, passen de l’oltra banda de la barrera per vedéss minga cavà via i grand richezze otegnude con l’atività bancaria in poch manch de un secol. Inscì in del castell el ghe sogiorna fin el re de Francia Luis XII, vegnud denter de vincidor a Milan a la fin del secol XV.

El San Carl Boromee (1538 - 1584) l'è stad proprietari del castell de Peschera del 1562 al 1567, quand che el ve renonzia per el so barba Giuli Cesar.

In de l'ultem vintennli del secol XVI, el castell de Peschera el vegn intregament restavorad del Renad, fioeul del Giuli Cesar e fradell del cardinal Federigh. Propi el Renad Boromee l'ha conferid a l'edifizzi un prim carater residenzial rispet a la vocazzion militara che "l gh'haveva el sit, de fad despoeu del matrimoni con l'Ersilia Farnese (1579), el scerniss Peschera 'me so dimora preferida.

In d'un liber del 1971, el cont Gian Vico Boromee el descriv per ben i lavorà de restavor principiad del pader Giancarl Boromee quand che el castell de Peschera, despoeu de vesser stad vendud ai Besostri in del 1870, el vegn recrompad in del 1926: “i ulten du secol haveven lassad la so impronta d’erosion e de incuria e anca de sovrastruture e trasformazzion”.

Descrizzion Modifega

Travers la porta de la torr centrala se va denter e el gh'è un grand cort quadrad, verd per l’ergna, i piante e i fior.

 
Ingress del castell

Una banda del cort a l'è a portegh, con noeuv arcade tegnude de 10 colone, inscambi in su un'oltra banda la gh'è la capella gentilizzia, intitolada al S. Carl, fada costruì del Renad Boromee in de l’insiema di lavorà de restavorazzion: a l'è un edifizzi piscinin eclesiastegh, con tancc afresch cinch-centesch, metud in risalt di restavor vorsud del cont Giancarl Boromee in del 1927.

 
Particolar di afresch de vuna di sale de denter del castell indova che el se nota el mot Humilitas del San Carl Boromee

De la torr centrala e de la fazzada el vegn cavad via l’intonegh che ja quatava; el torna el maton a vista, coma l’era a l’inizzi, e l’edifizzi in su quella banda chì el ciapa un aspet pussee seri e grev. Dopo del sfrisà vegnen foeura motiv araldegh coma l’Humilitas, el stema di Borromee, e fenester a sest acut. Sora al porton el gh'è un bass-riliev in marm cont i inizziai CO.I.B. (Cont Johannes Boromee). El soraviv l’intonegh in su i bande ovest e nord, con rest de piture ses-centesche, a arch alternad ross e sgiald.

La banda orientala, che al contrari di olter tre, che gh'hann de spalt, la vegn sgiò a scarpa diret in de l’aqua de la ronsgia; a l'è mai stad afrescad. Chì l'esisteva un ingress segondari al castell, se troeuven ancamò segn ciar, e in ass forsi anca una torr, poeu decapitada e trasformada in capella. L’ingress principal a l'era e l'è restad quell a la bas de la quadrada torr centrala, indova che troeuvom un local a voeulta, ingentilid de motiv araldegh e ornament floreai, con averture in su i spalt.

Ancamò in del cors del secol XVIII prima de la torr a la gh'era un un rivellin, bassa costruzzion de difesa, incoeu la resta domà la testimonianza in d'una pitura a l’interna del castell. A quell chì el se rivava cont un un pont levador (in su la torr gh'inn ancamò i incavadure per i bolzon, i do trav per volzà el pont). Un olter ponticell movibel el gh’era e el resist ancamò in su la banda ocidentala de l’edifizzi, el portava a un magnifegh giardin a l’italiana, con sces, alber secolar, fior, vasche e fontane d'aqua.

El de denter del castell el contegn interessant struture architetoneghe: l’origenal scalon che 'l mena al pian de sora, ancamò in pè despoeu de cinch secol de la so costruzzion; el magnifegh salon d’onor cont el camin in preja e i vot figure simboleghe contegnude in d'una cornis votagonala, de scoeula emiliana.

Poeu una sequenza de stanze e sale, dipingiude con feston, stem e mot araldegh, paesagg, cà e castell de proprietà di Borromee, in tra i quai el dipint de Arona e l’isola Bella in sul Lagh Magior.

I stanze inn:

1 - Sala di Armadure o vestibol Modifega

Ai pè del scalon, aredad cont armadure antighe, lanze e spade. Frut di restavor fad del Cont Gian Carl Boromee, el paviment a lastron de preja, el plafon a casseton, el camin.

2 - Scalon Modifega

A l'è restad l'istess di temp del San Carl. In su i pared, in de la fascia in volt, piture de la fin del cinch-cent a crotesch se alternen a paesagg de fantasia; in de la banda de sota motiv floreai e finta balaustra, databei al secol passad.

3 - Sala di crotesche Modifega

Protagonista assolud a l'è el gener a crotesche, caregh de segnifegad simbolegh, esoteregh, magegh, caraterizad de fantasios firifiss, feston vegetai, tempiet, fiacole, brasere, lucerne, vas, figure antropomorfe e fitomorfe.

Un gener pitoregh che in del castell de Peschera el domina sora i olter (di sondagg fad in d'una quai sala coverta de piture divers, hann consentid de vedé che in del strad de sota ghe n'è di olter, pussee antighe, a crotesche).

Sora a la porta che la mena in del salon, in quell chì, coma giamò in su la pared de fond in scima al scalon, la gh'è la scrita ERFB, inizziai incrosade de l'Ersilia Farnese e del Renad Boromee: quella sigla chì la ciapa el valor de una simbolega firma. Inn l'Ersilia e 'l Renad a comissionà quei dipint.

4 - Salon principal Modifega

El coeur del Castell: chì pussee che in di olter stanze la vensg l’armonia, l’art, la storia.

El grand local, tre fenester a drizza e a manzina, un camin in preja in del fond, l'è del tut afrescad in manera straordinaria. In de la banda de sora, delimitada del plafon a casseton e de la linea di fenester, crotesche e paesagg, indova che el se ved ben, sora a la porta e insema a la sigla ERFB, un molin a aqua.

In su i pared, vot scene belle bellente allegoreghe, ciascheduna denter de una cornis votagonala dipingiuda; tut intorna crotesche e fres multicolor. Quei scene chì representen concet morai: ogneduna introducida de una didascalia in lengua latina.

Senza firme autografe e documentazzion, l’autor di decorazzion del salon e di crotesche alternade a paesagg che gh'inn anca in di olter sale del castell, el podaria vesser identifegad in del Cesare Baglione, pitor nassud a Cremona intorna a la metà del cinch-cent. Quell penser chì el vegn del fad che el Baglione l'impresta servizzi a Parma e Piacenza del 1574 al 1615, ann de la so mort, a la cort di Duch Farnese, de indova che la vegniva l'Ersilia, andada sposa in del 1579 al Renad Boromee. Donca, se considerom che l’artista l'afresca di castell de l’Emilia Romagna con motiv a crotesche, verifegade robe compagne, coincidenze stilisteghe, cronologeghe, se pensa che l'Ersilia Farnese, l'havaria ciamad e otegnud del marid de servìss del Baglione.

5 - Sala del 1° molin Modifega

Dominen i paesagg, la natura, soratut bosch e aque; central a l'è la representazzion de un molin con do roeude idrauleghe. Epoca de esecuzzion: el Ses-cent tard.

6 - Sala del San Carl Modifega

Segond la tradizzion, in quella camera chì l'havaria dormid el Sant; de proeuve certe ghe n'è minga, ma la se poeul gnanca lassà foeura 'me ipotesi. La fascia volta in su i pared a l'è afrescada in manera bona (semper a crotesche e paesagg), al contrari di zone de sota. Quei ultem chì un temp eren tapezzade con vellud e drap; cambiada la moda, cavade via i stofe, i mur biot vegnen quatad de ornament de poch valor.

7 - Sala di lagh Modifega

Piture in stil baroch: sostegn e feston de frasche, grand spegg d’aqua, barchete, tant cel.

8 - Sala di proprietà Boromee Modifega

Chì troeuvom dipingiud l’Isola Bella in sul Lagh Magior (ancamò senza el famos palazzi fad su del Carl Fontana), la Roca de Arona indova che el nass el San Carl, la Villa de Cesan. Datazzion: la metà del ses-cent.

9 - Sala del 2° molin Modifega

Seri de arch afrescad, de denter riven imagin de paesagg, in tra i quai un molin bell bellent che 'l gh'ha 'na roeuda idraulega azzionada del volt.

10 - Sala del mar Modifega

In tra feston e lesene, piture a tema de mar.

11 - Sala del castell de Peschera Boromee Modifega

Travers di colone, el se ved subet el castell, dominad de la volta torr centrala e con prima del rivellin, costruzzion merlada a difesa de l’ingress, de denanz del pont levador.

Una tavoleta dipingiuda sora a l’unega fenestra, la gh'ha la data 1763; agn despoeu el rivellin el vegniva trad sgiò.

12 - Sala di paesagg Modifega

Vedude de camp, colline, pais, alber e aque, nigole e osei, el tut de bona fatura del ses-cent.

Dedree de la longa teoria de stanze esaminade a gh'hem:

13 - La dobia galleria Modifega

I piture: fronde stilizade e usei che sgoren per impienì i grand superfis.

Chì a l'è ospitada la mostra storegh-documentaria in su i molin de Peschera Boromee e arent.

15 - la capella Modifega

De la galleria el se va denter de una banda ai stanze, de l'oltra ai do tribune de la Capella, intitolada al San Carl. In quella manera chì se podeva vedé e scoltà i fonzion religiose senza andà sgiò e passà per el cort. I afresch che quaten la voeulta, i lunete e i lesene, inn de otima esecuzzion, de l'itessa man de quei vedud in del salon principal del castell; forsi, coma hem did, del Cesare Baglione. Quell'ipotesi chì la saria spiegada de la presenza, in di decorazzion de la Capella, de riproduzzion de strument musegai: el Baglione, l'era de fad passionad de musega. De autor divers inn i do scene laterai, manch valide del pont de vista artistegh: Batesim del Crist, e del San Francesch quand che el toeu i stigmate. A l’altar, quader forsi de la prima metà del secol XVII (in d'una bella cornis de l'istess period), el representa la Madona cont el Bagaj in su i genoeugg, in tra i Sant Cristofor e Sgiovann; a la drizza de la Vergin, un guerrer.

Bibliografia Modifega

  • Gian Vico Boromee, Il Castello di Peschiera Borromeo, Peschera Boromee, 1971.
  • Giuseppe Gerosa Brichetto – Sergio Leondi, San Carlo, i Borromeo e Peschiera nel Cinquecento, Peschera Boromee, 1984.
  • Sergio Leondi, Peschiera Borromeo. Storie Ambienti e Antichi mattoni, Peschera Boromee, 1996.

Vos conrelade Modifega

Olter proget Modifega

Ligam de foeura Modifega