Diagramma aerològich

(Rimandad de Diagrama aerològich)
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

I diagramma aerològich hinn di diagramma tèrmodinamich doperà per rappresentà el contegn de l’atmosfera (pression, temperadura, umidità) in funzion de la quòta. La temperadura la ven rappresentada in su l’ass orizzontàl, inveci la quòta in su quèll verticàl. Con l’ipòtesi de equilibri idrostatich la pression la ven doprada anca come misura de la quòta, la pression l’è in ordin invèrs in su l’ass vertical. Gh’è su divèrsi linèj che rappresenten i divèrsi trasformazion tèrmodinamich che l’aria la pò subì:

  • Linej isòbar: linej de pression atmosferega costanta;
  • Linej isotèrmi: linej de temperadura costanta;
  • Linej isoigrometrich: lìnej de umidità specifega costant;
  • Linej adiabategh sècch: linej che rappresenten i trasformazion tèrmodinamich adiabategh sècch (o ben senza scambi de calor e senza condensa del vapor de l’acqua);
  • Linej adiabategh satur: i linej che rappresenten i trasformazion tèrmodinamich adiabategh satur (o ben senza scambi de calor con l’ambient de foeura, ma con scambi de calor sconduu per via de la condensa).

Per ògni livèll de pression hinn rappresenta i valór de la temperadura, la temperadura de rosada, la direzion e la velocità delvent rilèvàa per mèzz di radio-sondagg. Quèj valór chì hinn poeu miss insèma a fa su di curv:

  • la curva de stat ( che la designa come la temperadura la varia in fuzione de la pression - o ben de la quòta che a lee l’è conligada);
  • la curva de la temperadura de rosada (variazion de la temperadura de rosada con la quòta);

De sorapù la ven misa su anca la curva che la rappresenta i variazion de temperadura che ona bolla d’aria in salida la gh’avarìss.[1]

Quèsti chì hinn i vari tipi de diagramma areològich:


RiferimentModifega

  1. Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 284–285. ISBN 88-483-1168-7.