Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El brianzoeu (parnonzi locaj: [brjaŋ'søː], [brjaŋ'tsøː], [brjaŋ'søːl]) l'è on insemma de dialett ocidentai de la lengua lombarda.

Cartell d'ona fera scrivuu in brianzoeu.

Difusion e variant Modifega

El brianzoeu el ciappa el sò nomm de la Brianza, ona region a nord de Milan, e che al dì d'incoeu l'è spantegada in tra i provincc de Monscia, Lecch e Comm (e on tocchell anca de quella de Milan).
La Brianza, che la gh'ha mai avuu ona storia politega indipendenta de quella milanesa, la gh'ha nemanch di confin ben precis: storicament l'era ciamada inscì domà el tocch de terra strengiuu in tra el Lamber e l'Adda; menter al dì d'incoeu la Brianza la s'è slargada almeno fina al Seves a ovest e fina ai laghett prealpin e a la Vallassina a nord; inoltra l'ha tiraa dent anca la città de Monscia.
Donca l'è ciar che poeudom minga trovà on nucli precis del brianzoeu comè dialett lombard: a segonda di zonn a gh'è influenz milanes, comasch, lecches e, arent a l'Adda, anca bergamasch.
Ona division geografica di vari parlà brianzoeu la pò vess quella chì:

  • Dialett de l'Alta Brianza lecchesa
    • Dialett merates
    • Dialett oggiones
    • Dialett casates
  • Dialett de l'Alta Brianza comasca
    • Dialett canturin
    • Dialett erbes
    • Dialett canzes
  • Dialett de la Bassa Brianza
    • Dialett monsciasch (o monsciatt)
    • Dialett trezzes

Caratteristigh Modifega

Come emm giamò ditt, el brianzoeu l'è on grupp de dialett parlaa in Brianza che, a segonda de la zonna, porten el Milanes a vegnì Comasch o Lecches. Besogna poeu savè che fina al Noeuvcent el Brianzoeu l'era mai staa consideraa 'me on dialett indeperlù, ma semper compagn de ona variant del Milanes

 
«Il parlar di Brianza è un suddialetto del Milanese, ed ha communi con quest'ultimo idioma le regole grammaticali considerate nella loro generalità, come anco buona porzione delle voci isolate. Molte però tra queste ultime, e in gran parte anco la pronuncia, differiscono essenzialmente dal milanese idioma»
(Francesco Cherubini, Vocabolario milanese-italiano, Vol. 5)

In de l'Appendis del dizionari del Cherubin (de indè che l'è stada ciappada la citazion chì de sora) gh'era ona prima descrizion di caratteristegh del brianzoeu, che la faseva vedè comè che in 'sto dialett ghe fudessen di variazion de parnonzia e de lessegh (despess vesinn al milanes antigh).

Fonetega Modifega

  • In del monsciasch, arent a la Martesana e in de la Brianza comasca, la E atonega la se parnonzia despess tant 'me ona A:
    • LIBER: mil. ['liːber] = brnz. ['liːbar].
  • Presenza anca del son [o], che a Milan l'esista nò.
    • NEGOTT: mil. [na'gɔt], brnz. [ne'got].
    • ATENZION: mil. [ateŋ'sjũː] = brnz. [ateŋ'tsjoŋ] (o [ateŋ'tsjuŋ] ecc.).
  • In de l'alta Brianza, gh'è la presenza di son [ts] e [dz], che a Milan esisten pù (e nanca a Monscia).
    • DOLZ: mil. [duːls] = brnz. [duːlts] o [doːlts].
    • MEZZA: mil. ['mɛza] = brnz. ['mɛdza].
  • In de la Brianza lecchesa, presenza de l'alofon [œ]:
    • FIOEU: mil. [fi'øː] = brnz. [fi'œ].
  • In de la Brianza lecchesa e in de la Vallassina, la [y] curta la se trasforma in [ø]
    • TUTT: mil. [tyt] = brnz. [tøt].
  • Semper in de la Brianza lecchesa e in de la Vallassina, la [i] curta la se trasforma in [e]
    • DÌ: mil. [di] = brnz. [de].
    • PRIMM: mil. [prim] = brnz. [prem].
  • In del Merates, la A tonega la pò vegnì ona O averta:
    • MAN: mil. [mãː] = brnz. [mɔŋ].
    • MANGIÀ: mil. [maŋ'dʒa] = brnz. [maŋ'dʒɔ].
  • In de l'alta Brianza, el pò suced che la S denanz ai consonant la poeuda vess parnonziada tant 'me ona [ts]:
    • FALS: mil. [faːls] = brnz. [faːlts]
    • SASS: brnz. [sas]; EL SASS: brnz. [ɛl'tsas], mil. [ɛl'sas].
  • Arent a l'Adda, la V intervocalega la se muda in d'ona [w]:
    • CAVALL: mil. [ka'val] = brnz. [ka'wal] = berg. [ka'al].
    • in d'on quai sitt la spariss la n final, e la vocal la se slonga.
      • CAN: mil. [kãː] = brnz. [kaː], [kaŋ] = berg. [ka].
  • In del plural feminin, a poeuden vessegh di diferenz de parnonzia (soratutt arent a Lecch):
    • LA LISCA, I LISCH: brnz. ['liska], [lesk].
    • TUTTA, TUTT: brnz. ['tyta], [tøt].
    • BOCCA, BOCCH: brnz. ['buka], [bok].
    • SECCA, SECCH: brnz. ['seka], ['sɛk].
  • Istess el var per certi agetiv:
    • VUN, -A: brnz. [vøŋ], ['vyna].
    • BON, -A: [boŋ], ['buna].
  • Compagn del Milanes antigh e de certi dialett laghee, anca in Brianzoeu poden sparì i R in di terminazion -or:
    • DOLOR: mil. [du'luːr] = brnz. [du'luː]

Comparazzion fonetega Modifega

Lombard Milan Monscia Lisson Meda Barzanò Trezz Montisell Canz
bosch [busk] [busk] [busk] [busk] [bosk] [busk] [bosk] [busk]
gnucch [ɲyk] [ɲyk] ... [ɲyk] [ɲøk] [ɲøk] [ɲøk] [ɲyk]
[mi] [mi] [mi] [mi] [me] [mi] [me] [mi]
moron [mu'rũː] [mu'ruŋ] [mu'roŋ] [mu'ruŋ] [mu'rom] [mu'rum] [mu'roŋ] [mu'ruŋ]
segurin [sigy'rĩː] [sigy'riŋ] ... [segy'riŋ] [segy'reŋ] [segy'riŋ] [segy'reŋ] [segy'riŋ]
tutt [tyt] [tyt] [tyt] [tyt] [tøt] [tøt] [tøt] [tyt]
zucca ['syka] ['syka] ['tsyka] ['tsykɛ] ['tsyka] ['syka] ['tsyka] ['tsyka]

Morfologia Modifega

  • Arent a l'articol determinativ masculin el (despess parnonziaa [al]), a troeuvom anca la variant ol.
  • In d'on quai paes al confin con la Bergamasca (per esempi a Brivi), resisten di plurai feminitt che finissen in i.
    • mil. la ranza, i ranz = brnz. la ranza, i ranzi = berg. la ranza, i ranze.

La grafia Modifega

Storicament s'è scrivuu el brianzoeu con la grafia milanesa[*]. Al dì d'incoeu, per via de l'influenza coltural de l'italian (ma anca tesinesa), s'hinn spantegaa anca grafii pussee "fonetegh".

Esempi de dialett brianzoeu Modifega

Ona poesia in canzes Modifega

 
«I radis, la brocchina, al toeuri, i foeuj, i brocch,

la gemma, 'l fior, la pell quand la lassa 'l sambiocch;
vangàggh in gir, desà, insidì e 'l sò cortell,
la casciada, al can, la brusaroeula, on bel castell;
al pedegagn, al cantir, la manuela, 'l fiocch,
treppà la sciocca, sbroccà e trà a tocch;
i tapp, la bora, al bigell e 'l sguazzon,
la sugur, la filippa, la folcc e 'l resegon;
la tacca, 'l gropp, i reccasc e la fassina,
al caspi, la meda, portài sù in cassina;
al tiir da corda, l'ova, 'l bussolott e i rampitt,
al curlo, i pianton, al cobiett, i caenitt.
Stimà on bosch in pee, cercànn vun da toeu,
tra là e fa nà i legn dopo 'vèi purtaa foeu.
Disan che i radis hann da sentì l'Ave Maria:

forzi anca in quel gh'è on poo da magia.»
(Tiziano Corti, Tiritera di piant, 1993)

Ona novella del Boccasc Modifega

Dialett de Monscia Modifega

 
Giovanni Papanti I parlari italiani in Certaldo p. 288

Disi donca che al temp dal primm re da Cipro, dopo fada da Goffredo da Buglion la conquista di Terra Santa, l'è succeduu che ona gentildonna de Guascogna l'andass in pellegrinagg al Sepolcar da Nostar Signor e, in dal tornà indree, arrivand in Cipro la dass in certi infamm ca gh'hann faa on tir da baloss. La povera sciora, foeura da lee par ol dolor da l'affront, l'ha pensaa d'andà a sfogàss in dal re e mett giò 'n ciocch contra quei birboni. Ma gh'hann dii che la teness a man ol fiaa perchè quell re l'era inscì bombason e lasagnon che, oltar ca castigà i tort faa ai oltar, ga 'n fasevan a lù sine fine e de quij che se scuriss la vista, e lù el ga faseva la ricevuda e bon dì scior Rocch; sicchè chi ga l'aveva con lù no 'l teneva goss, ma 'l ga diseva sul muso roba de ciod senza mandàgghel a dì. La sciora, a 'sti paroll l'ha capii senz'oltar che quant a vendetta l'eva bell e fada: ma tant e tant in dal re l'ha decis d'andàggh l'istess par avèggh almen on diversiv al sò magon col dàggh ona bona staffilada da quella soa porca flemma da incuràss da nient. La ga sa presenta donca coi madonninn ai oeugg, e "Signor mio" la ga dis, "che no 'l creda nò ca mì venga a la soa presenza con la speranza da vedèmm vendicada da la grand ingiuria che m'hann faa, nò, che non m'aspetti da lù questa soddisfazion; ma inscambi al preghi d'insegnàmm coma 'l fa lù sopportà quei ca ga fann, coma senti, tutt i dì. Parchè, imparand da lù, potrò portà in pas anch mì la mia. Ca sa mì podess dàlla via, la sa ol Signor sa va la daravv volontera a lù ca l'è inscì bravo a dàggh passada ca l'è peccaa a no fàgghen".
L'è staa coma sa ol re, staa fina allora coma on omm de strasc, al sa svegliass in quell pont da ona gran dormida; e, cominciand dal vendicà l'ingiuria fada a 'sta signora, guai da lì innanz a chi fasess on scrizz ca fuss da smacch a la soa corona; ol perdon l'era a Meregnan; al ga dava addoss con ona furia ca, povar lù, non l'era nanch salv in gesa.
Giovanni Papanti, I parlari italiani in Certaldo, 1875, pagg. 288-289

Dialett de Erba Modifega

Erba l'è vun di centri pussee important de la Brianza comasca.

Disi donca ch'al temp dol primm re de Zipro, dopp che Goffred de Buglion l'ha vengiuu la Terra Santa, l'è capitaa che ona gran sciora del paes de Gascogna l'è andada a visità ol Sepolcher e, tornand indree, appena l'ha mettuu pee in Zipro, l'è stada maltrattada da cert barabba degn de galera. Foeura de lee per ol magon de no avèggh nanca on can che l'agiutàss, l'ha pensaa ben d'andà dal re a dimandàggh giustizzia; ma quaichedun gh'ha ditt che la trava via ol fiaa, perchè lù l'eva on omm inscì flosc e mal in gamba, che non solament no 'l faseva minga giustizzia a quij ch'even staa ingiuriaa, ma senza pont d'onor ol buttava 'dree di spall tucc i despett che la gent ghe faseven a lù; sicchè tucc quij che gh'aveven on quai despiasè se sfogaven contra de lù svergognadol. La donna, sentuu 'sti bei coss, col magon de no podess refà, per consolàss on poo del sò despett l'ha risolvuu de andà a inzigà la poltronaria de 'sto re e, andandeggh innanz coi lagrem ai oeugg, la gh'ha ditt: "Ol mè scior, mì vegni minga da tì perchè specci d'avèggh soddisfazion di ingiurii che m'hann faa; ma, per sollevàmm on poo, te preghi d'insegnàmm come te feet tì a no badàggh a quij che, come senti, te fann a tì; inscì impararoo anca mì a rassegnàmm in santa pas a la mia che, le sa ol Signor, come te la regalaria volontera a tì, già che te gh'heet i spall gross assee per portàlla!".
Ol re, che fin allora l'eva staa come indormentaa, l'ha paruu dessedàss e, scomenzand a gastigà de bon pes quij che aveven trattaa de villan 'sta donna, l'è doventaa fier e senza misericordia con tucc quij che dopp d'allora gh'avessen 'biuu coragg de mancà de respett a la sò corona.
ibidem, pag. 186

Dialett de Massajoeula Modifega

Massajoeula l'è ona frazion del comun de Massaja, al dì d'incoeu in provincia de Lecch.

Disi donca che ai temp del primm re de Cipri, dopo che 'l Gottifrè de Buglion l'ha conquistaa la Terra Santa, l'è capitaa che una bella donna de Guascogna l'era andada in pellegrinagg al Sepolcher e, tornand indree, prima de rivà in Cipri l'ha trovaa una compagnia de scellerati mascalzoni che hann avuu el coragg de oltraggiàlla.
Lee, naturalment, nò podend dàss pas de l'offesa ricevuda, l'ha pensaa de ricorr al re per avèggh una soddisfazion; ma gh'è staa gent che l'hann visada che la perdeva el temp e la fadiga, che 'l re l'era un lifrocch senza voeuja de fà ben e che 'l sarav staa l'ultim di sò penser quell de vendicà l'onor di sò suddit; lù, che 'l se lassava vegnì coi pee sul coll de tucc senza sbrottà! Allora lee, sentend inscì, desperand de podèss vendicà, la s'è risolta, tant per fà quaicossa, de andà del re a rinfacciàggh i soeu viltà. Difatti la va, la ghe se presenta denanz piangend e la ghe dis: "Oh, el mè scior! Cred minga che vegna a seccàtt la gloria per ottegnì giustizia de la balossada che m'hann faa ma, per mia soddisfazion, te preghi domà d'insegnàmm come te feet tì a mandà giò senza scomponnet tutt quij infamità che senti a dì, che te fann tutti i momenti; inscì almen impararò anca mì a sopportà con pazienza la mia disgrazia, che Dio sa cossa pagaria a savè fà oreggia de mercant come te feet tì!".
El re, che fina allora l'era staa pigher e senza pontili, a 'sti paroll el s'è comè dessedaa d'un sogn e, cont una forza de sciavatt tutta noeuva, l'ha vendicaa l'ingiuria fada a quella povera donna, e dopo d'allora nissun ghe la podeva fà che, ovei!, al minim insult che ghe fasevan a la sua corona, el casciava foeura i griff comè un leon.
ibidem, pagg. 187-188

Dialett de Preserp Modifega

Preserp l'è vun di comun pussee a nord de la Brianza, in del Triangol Larian, ai pee de la Valassina, tant che oramai el gh'ha on dialett quasi pussee comasch che brianzoeu.

Scià che ve la cuntaroo. Ai temp del primm re de Cipri, dopp che Gottifrè de Buglione l'eva faa la conquista de la Terra Santa, ona bella sciora de Guascogna, che l'eva faa ol viagg par vidè ol Santo Sepolcro, la tornava in scià e l'eva ruvada a Cipri. Là la s'è imbattuda con di villanoni che gh'hann faa di scherz minga bei; e lee, 'sta sciura, inscì mai travajada, gh'è vegnuu in del coeur de rimostràss al re; ma gh'è ben staa l'omm che gh'ha dii che la trava via ol temp par nigott; perchè ol re l'eva on omm inscì poch de ben che, denanz che fà giustizzia ai olter, el gh'eva gnanca ol coragg de fà vendetta de quell che ghe pertoccava a lù; e se on pover omm el nava a lumentàss d'on quai dintort, l'eva inguaa de dàggh el gust a lù de colmà el stee. 'Sta sciora, a sentì costù, siccome l'ha comprenduu che l'eva inutel a vorèlla toeu con quij baloss, in allora, tant par consolàss on poo lee, l'ha volsuu fàgghela a ol re. E la ghe s'è ripresentada e la s'è missa a piangg, e l'ha gh'ha dii:"Ol mè scior, mì gh'hoo golza a vegnì denanz a vuscioria, minga perchè mì speccia ona vendetta del dintort che m'hann faa a mì; ma, tant par spazzàss via on poo del dispiasè, son tant de recomandàss de fàmm la bona grazia de fàmm imprend come fee vù a mett ol vost coeur in pas e portà tanta pascienza tucc i voeult che v'en fan vuna a vù, che ve 'n fann tanci, almanca per quell che se sent intorna; che mì 'sta voeulta boeugna che imprenda de vù, perchè l'è buttada tant grossa che, ve 'l disi dal bon (e al le sa Quell là volt, che 'l lengg in del mè coeur), ve la regalariss propri a vù, de tant che sii bravo a scurlìi giò".
Ol re, che l'eva sempro staa quas incantaa, a sentì 'sto detto, l'è pars che che 'l se dessiass; e, subet al present de 'sto success chì, l'ha comenzaa a fà ona gran vendetta; e poeu, andanden innanz, l'è duventaa propri cattiv desformaa per tucc quij che tenteven de fà on dintort a l'onor de lù o del sò trono.
ibidem, pag. 188

Proverbi brianzoeui (dialett de Canz) Modifega

  • I proverbi vegnan a taj perchè gh'hann mettuu cent ann a fài.
  • Se pioeuv al dì da l'Ascensa, per quaranta dì semm minga senza.
  • A San Bastian, la vioeula in man.
  • Ambo: lavorà; terno: sugutà.
  • Mej on ratt in bocca al gatt che on cristian in man a l'avvocatt.
  • Gh'è tre qualità da donn: i donn, i dindonn e i dirlindonn.
  • La man ca la fà nà la cuna la tegn in pee 'l mond.
  • Chi mangia la gaina di oltar, impegna la soa.
  • Chi sa 'l latin, loda l'aqua e bev al vin.
  • La fevar quartana, i giovin ja rissana, ai vegg la fà sonà la campana.
  • Var pussee on poo da fedascia che tutt al legn da la barcascia.
  • Cent coo, cent crapp, cent cuu, dusent ciapp.
  • O da castan o da nos, ognidun gh'ha la soa cros.

Vos correlaa Modifega

Bibliografia Modifega

  • Giovanni Bonfadini, I dialetti della Brianza in AA. VV., Storia della Brianza vol. 5 - Le culture popolari. ed. Cattaneo, Oggion, 2010.
  • AAVV, Triangolo Lariano, Comunità' montana del Triangolo Lariano, Canzo, 1980
  • Tiziano Corti, "In ucasiun", Finito di stampare nel mese di giugno 2005 presso la Tipografia Artigiana Vallassinese via L.Oltolina, 9. Asso, Como. La committenza della stampa è della Parrocchia di Canzo, 2005
  • Stefano Prina, "Al Cadreghin - gazetin di bagaj da Canz" (in partic. n° 9 bis del 2005). Stampato in proprio. Sede: Via Meda 40 - 22035 Canzo (CO), 2003-2007
  • Gigliola Campiotti, "Proverbi e modi di dire Lariani", Ediz. La Libreria di Demetra, 1997
  • Comitato Festa di Nost, "Librett da la Festa di Nost", 1988-2003.
  • Felice Camesasca, Breve dizionario del dialetto monzese e brianzolo, Editore Vittone 2009.

Ligamm de foeura Modifega