Lombard Occidental

Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard, cun l'urtugrafia insübrica ünificada.

El burmin l'è un dialet lumbard alpin, parlaa in del cumün de Burmi (Bórm).

Carateristigh Modifega

El dialet burmin a l'è pütost cumpagn di alter dialet de l'alta Valtelina, ciuè i parlà de la zona de Livign, Valfürva, Sundel, Val de Dent, Val de Sot e Gros.
Tra i carateristigh püssee impurtant a trövum:

  • La mancanza de la Ü, sustitüida de la U sempliz.
  • Respet al Livignasch, la schwa la tend püssee a la E pütost che a la A.
  • Cunservaziun di grüp cunsunantigh PL, FL, CL.
    • lum. fiur = bur. flor.
  • Trasfurmaziun de una quai A toniga in E.
    • lum. staa = bur. stäit (prununciaa štéit).
  • La segunda persona singular de tüt i furm verbai la finiss in -sc inveci che in -t (cumpagn di lenguv returumanz).
    • lum. tì te parlet = bur. tì te parlesc.
  • Cumpagn del Bergamasch, la prima persona plüral la se met insema cunt el prunom /'m/, segütaa de la terza persona singular:
    • lum. nüm parlum = bur. nó 'm parla = berg. noter am parla (cf. fr. on parle e tosc. noi si parla').

I mes Modifega

  • Sgeneir
  • Fereir
  • Marz
  • Abrile
  • Magg
  • Sgiugn
  • Luj
  • Agost (prunünciaa agóšt)
  • Setembre
  • Otobre
  • Novembre
  • Dicembre

paesidivaltellina.it

I verb Modifega

Verb vess Modifega

  • Indicativ present: mì som, tì t'esc, lù l'è, nom sé, vó sot, lor i hen.
  • Indicativ imperfet: mì seri, tì t'eresc, lù l'era, nó 'm sera, vó seruv, lor i eren.
  • Indicativ fütür: mì sarei, tì te sarasc, lù 'l sarà, nó 'm sarà, vó sarat, lor i saran.
  • Cungiüntiv present: che mì sies/sibia, che tì te siesc/sibiesc, che lù 'l sies/sibia, che nó 'n sies/sibia, che vó siuv/sibiuv/siaduv, che lor i sien/sibien.
  • Cungiüntiv imperfet: che mì fussi/fudessi, che tì te fussesc/fudessesc, che lù 'l fuss/fudess, che nó 'n fuss/fudess, che vó fussuv/fudessuv, che lor i fussen/fudessen.
  • Cundiziunal present: mì saressi, tì te saressesc, lù 'l saress, nó 'm saress, vó saressuv, lor i saressen.
  • Infinii present: esser.
  • Participi passaa: stäit.

Verb avègh Modifega

  • Indicativ present: mì gh'ei, tì te gh'hasc, lù 'l gh'ha, nó 'm gh'ha, vó gh'at, lor i gh'han.
  • Indicativ imperfet: mì gh'avi, tì te gh'avesc, lù 'l gh'ava, nó 'm gh'ava, vó gh'avuv, lor i gh'aven.
  • Indicativ fütür: mì gh'arei, tì gh'arasc, lù 'l gh'arà, nó 'm gh'arà, vó gh'arat, lor i gh'aran.
  • Cungiüntiv present: che mì gh'abia/aia, che tì te gh'abiesc/aiesc, che lù 'l gh'abia/aia, che nó 'n gh'abia, che vó gh'abiuv, che lor i gh'abien.
  • Cungiüntiv imperfet: che mì gh'ossi, che tì te gh'ossesc, che lù 'l gh'öss, che nó 'm gh'öss, che vó gh'ossuv, che lor i gh'ossen.
  • Cundiziunal present: mì gh'aressi, tì te gh'aressesc, lù 'l gh'aress, nó 'm gh'aress, vó gh'aressuv, lor i gh'aressen.
  • Infinii present: ör.
  • Participi passaa: abuu/'buu.

I cuniügaziun: parlà Modifega

  • Indicativ present: mì parli, tì te parlesc, lù 'l parla, nó 'm parla, vó parlaa/parlov, lor i parlen.
  • Indicativ imperfet: mì parlavi, tì te parlavesc, lù 'l parlava, nó 'm parlava, vó parlavov, lor i parlaven.
  • Indicativ fütür: mì parlerei, tì te parlerasc, lù 'l parlerà, nó 'm parlerà, vó parlarat, lor i parlaran.
  • Cungiüntiv present: che mì parlia, che tì te parliesc, che lù 'l parlia, che nó 'm parlia, che vó parliaa, che lor i parlien.
  • Cungiüntiv imperfet: che mì parlassi, che tì te parlassesc, che lù 'l parlass, che nó 'm parlass/parlassom, che vó parlassov, che lor i parlassen.
  • Cundiziunal present: mì parleressi/parlerai, tì te parleressesc/parleravesc, lù 'l parleress/parlerava, nó 'm parleress/parlerava, vó parleressov/parleravov, lor i parlaressen/parleraven.
  • Imperativ present: parla tì, al parli/parlia lù, parlem/parlemes/parlam/parlames nó; parlaa vó; i parlien lor.
  • Infinii present: parlar.
  • Participi passaa: parlaa.

II cuniügaziun: parè Modifega

  • Indicativ present: mì pari, tì te paresc, lù 'l par, nó 'm par, vó paree, lor i paren.
  • Indicativ imperfet: mì parevi, tì te parevesc, lù 'l pareva, nó 'm pareva, vó parevov, lor i pareven.
  • Indicativ fütür: mì parerei, tì te pareresc, lù 'l parerà, nó 'm parerà, vó parerat, lor i pareran.
  • Cungiüntiv present: che mì paria, che tì te pariesc, che lù 'l paria, che nó 'm paria, che vó pariaa, che lor i parien.
  • Cungiüntiv imperfet: che mì paressi, che tì te paressesc, che lù 'l paress, che nó 'm paress/paressom, che vó paressov, che lor i paressen.
  • Cundiziunal present: mì pareressi, tì te pareressesc, lù 'l pareress, nó 'm pareress, vó pareressov, lor i pareressen.
  • Imperativ present: par tì, al pari/paria lù, parem/parom nó, paree vó, i parien lor.
  • Infinii present: parer.
  • Participi passaa: paruu.

III cuniügaziun: met Modifega

  • Indicativ present: mì meti, tì te metesc, lù 'l met, nó 'm met, vó metee, lor i meten.
  • Indicativ imperfet: mì metevi, tì te metevet, lù 'l meteva, nó 'm meteva, vó metevov, lor i meteven.
  • Indicativ fütür: mì meterei, tì te meteresc, lù 'l meterà, nó 'm meterà, vó meterat, lor i meteran.
  • Cungiüntiv present: che mì metia, che tì te metiesc, che lù 'l metia, che nó 'm metia, che vó metiaa, che lor i metien.
  • Cungiüntiv imperfet: che mì metessi, che tì te metessesc, che lù 'l metess, che nó 'm metess/metessom, che vó metessov, che lor i metessen.
  • Cundiziunal present: mì meteressi, tì te meteressesc, lù 'l meteress, nó 'm meteress, vó meteressov, lor i meteressen.
  • Imperativ present: met tì, al meti/metia lù, metem/metom nó, metee vó, i metien lor.
  • Infinii present: meter.
  • Participi passaa: metuu.

IV cuniügaziun Modifega

  • Indicativ present: mì senti, tì te sentesc, lù 'l met, nó 'm sent, vó sentii, lor i senten.
  • Indicativ imperfet: mì sentivi, tì te sentivesc, lù 'l sentiva, nó 'm sentiva, vó sentivov, lor i sentiven.
  • Indicativ fütür: mì sentirei, tì te sentirasc, lù 'l sentirà, nó 'm sentirà, vó sentirat, lor i sentiran.
  • Cungiüntiv present: che mì sentia, che tì te sentiesc, che lù 'l sentia, che nó 'm sentia, che vó 'm sentiaa, che lor i sentien.
  • Cungiüntiv imperfet: che mì sentissi, che tì te sentissesc, che lù 'l sentiss, che nó 'm sentiss, che vó sentissov, che lor i sentissen.
  • Cundiziunal present: mì sentiressi, tì te sentiressesc, lù 'l sentiress, nó 'm sentiress, vó sentiressov, lor i sentiressen.
  • Imperativ present: sent tì, al sentia lù, sentim/sentidom nó, sentii vó, i sentien lor.
  • Infinii present: sentir.
  • Participi passaa: sentii.

Esempi de dialet del Votcent Modifega

Una parabula Modifega

 
Bernardino Biondelli Saggio sui dialetti gallo-italici, p. 40

Un omen el gh'avea döi fiöi.
E 'l plù gioven de quii al gh'ha dit al pà: "Pà, dam la part de roba che me toca!" e lù al gh'ha spartii la roba.
E poch dì dop, mess insema tot, al fiöl plù gioven l'è gii in un paes lontan, e lì l'ha sciolt al fat sè a far al putaneir.
E dopo che l'ha 'vuu consumà tot, l'è vegnii fora una gran penuria in quel paes, e l'ha scomenzaa a sentir la miseria.
L'è gii e 'l s'è metuu con un de quii de quel paes, che l'ha mandaa for in un sè lögh a past coi porcei.
E 'l desiderava de impieniss al sè ventru de li gianda che i mangiavan i porcei, ma nigun i ghe 'n davan.
Ilora, tornaa in sé stess, l'ha dit: "Quancc loränt in baita del mè pà i gh'han pan finché i 'n volen, e mì crapi de la fom!
Toröi sù e varöi col mè pà e ghe diröi: Pà, hei fäit mal contra 'l Signor e vers a tì;
Né som plù degn d'esser ciamaa tè fiöl: acetum come un di töi loränt".
E l'ha tölt sù e l'è vegnii del sè pà. Quand che l'era anmò de lontan, al sè pà a l'ha veduu e 'l s'è movuu a compascion, al gh'è cors incontra, al gh'ha butaa i bräcc al col e a l'ha basgiaa sù.
Ilora 'l fiöl al gh'ha dit: "Pà, hei fäit mal contra 'l Signor e vers a tì; no som plù degn d'esser ciamaa tè fiöl".
Ma 'l pà al gh'ha dit coi servitor: "Portà de longh al plù bel vestii, e metédighel adoss, dàdigh un anè in deit e calza e scarpa in di pee;
e menà cià un vedel ingrasciaa, e mazzàdel; mangemes e stemes alegri;
perchè 'sto mè fiöl l'era mort e l'è resuscitaa; al s'era perduu e l'è trovaa". E i han scomenzaa a godèssela.
Intant al fiöl magior l'era fora per i camp e, in del vegnir aprös a baita, l'ha sentii a sonar e cantar.
E l'ha ciamaa un dei famej e 'l gh'ha domandaa cosa che l'era 'sta roba.
E quest al gh'ha dit: "L'è vegnuu al tè fradel e 'l tè pà l'ha mazzaa un vedel ingrasciaa perchè l'è tornaa san e salv".
Ilora l'ha ciapaa la rabia e 'l voleva plù ir int in baita. Intant l'è vegnii de fora 'l pà, e l'ha scomenzaa a cercàl.
Ma lù, respondend, al gh'ha dit al pà: "Eco, l'è tant temp che te servi, e no t'hei mai disubedii; e no te m'asc mai däit gnanca un cabret per godèmela coi mè amis;
ma apena che 'sto tè fiöl, che l'ha magliaa tot al fäit sè coli putana, l'è vegnii, t'asc copaa per lù 'n vedel ingrasciaa".
Ma lù al gh'ha dit: "Fiöl, tì' t'esc sempri con mì, e tot quel che gh'hei mì l'è tè.
L'era ben necessari de mangiar e bever e star alegri, perchè 'sto tè fradel l'era mort e l'è tornaa viv; l'era perduu e l'è trovaa".
Bernardino Biondelli, Saggio sui dialetti gallo-italici, 1853, pag. 40

Una nuvela del Bucasc Modifega

 
Giovanni Papanti I parlari italiani in Certaldo p. 450

Disgi donca che cora che 'l gh'era al prim re da Cipro, dopo che Gotifred de Buglion l'ha ciapaa la Tera Santa, l'è suceduu che una sciora de Guascogna l'era sgida per divozion al Santo Sepolcro. In del tornar indree a baita l'era rivada a Cipro, e iglià un quai balossäcc i ghe n'han fäit dree de tota li sciort. E ilora lei, che l'ha un gran magon, l'ha pensaa de ir del re a cuntàj quel che 'l gh'era suceduu. Ma vergun i gh'han dit che l'aress butaa via al flä per gnent, perché lù l'era pöiros come una bescia e iscì un por lor, che 'l ghe n'importava gnent de neguna roba: e che miga noma al ghe 'n infava poch del mal dei altri, ma 'l fava gnänca aparer de quili che i ghe favan a lù. In 'sta maneira quii che i gh'han dree la fota per vergot, i se sfogaven col fàjen dree de busarona. La femena, a sentir 'sta roba, inrabida de no poder fàjeli pagar, e tant per voltàla via un pitin, la se cacia in crapa de caciàjela al re, e fàl restar änca un poo moch. Cossè fala lei? La va breantend denanz a lù e la ghe disc: "Car al mè scior, som miga 'gnuda denanz a tì perché te ghe la faiesc pagar a quii che m'han fäit del mal ma, incambi de li figura che hei ricevuu, te preghi de insegnàm come te fasc a portar quili che i te fan a tì, perché podia imparar a soportar änca mì la mia. E de plù te disgi änca, e al la sa pö al Signor, che se podess usta fàl, te daressi volonteira änca la mia a tì, che t'esc iscì bravo de portàli via".
Al re, che fina ilora l'era stäit iscì un poo cojon, a 'sto parlar al l'ha 'buu la capida: e prima de tot l'ha scomenzaa a dàjen un pisto a quii balosson che j'han fäit al mal a la sciora, e pö l'era 'gnuu 'n can de la scala con tucc quii che i össen usta provaa a fàj vergota de mal änca a lù.
Giovanni Papanti, Parlari italiani in Certaldo, 1875, pag. 450-451

Vus curelaa Modifega

Ligam de föra Modifega