Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El valtelin (o valtolin) l'è on dialett ocidental del Lombard.

Distribuzion del Valtelines (8)

Difusion e variant Modifega

 
«Il dialetto di Valtellina, copioso e importante sopra gli altri, e meno alterato, perchè fin verso la fine del secolo passato, la valle, sotto la Signoria dei Grigioni, senza buone strade e scuole, retta da barbare leggi, non amica ai forestieri, visse quasi divisa dal mondo. Le favelle delle valli di Malenco e Chiavenna, del contado di Bormio, del borgo di Poschiavo, de' grossi comuni di Teglio, d'Albosaggia, di Montagna, di Berbenno, di Morbegno e de' villaggi de' loro distretti; e della valle di Livigno, posta solitaria al di là della cresta delle Alpi, sono degne di speciale studio. Nel mercato di Sondrio, i Valtellini stessi poco intendono del parlare de' paesani d'Albosaggia e di Montagna; i Bormiesi poco di quel di Livigno, quando questi favellano da soli, valendosi di voci del dialetto della lingua romanza. Poschiavo, grossa terra dei Grigioni, per due terzi della diocesi comasca, parla in generale come a Tirano, ma usa molte voci proprie. I Valtellini hanno voci pur usate nel Tirolo italiano, o in quel di Brescia e di Bergamo, popoli di cui toccano i confini.»
(Pietro Monti, Vocabolario dei dialetti della città e diocesi di Como, 1845, pagg. XXI-XXII)
 
«Il Valtellinese òccupa colle sue varietà le valli alpine dell'Adda, della Mera e del Liro, inoltràndosi ancora nelle Tre Pievi, lungo la riva del Lario, intorno a Gravedona, ed a settentrione nelle quattro valli dei Grigioni italiani, Mesolcina, Calanca, Pregallia e Puschiavina.»
(Bernardino Biondelli, Saggio sui dialetti gallo-italici, 1853, pag. 4.)
 
«Il Valtellinese si distingue dal Comasco e dal Milanese per maggiore asprezza e più frequente concorso di sibilanti, per alcune forme esclusive di reggimento, e pel nùmero ragguardèvole di radici strane e forse vetuste. Se non che, sparpagliato quasi per trenta miglia di lunghezza nella valle dell'Adda, della Mera e del Liro, benchè lungo la strada che percorre il fondo della valle serbi una certa uniformità, si suddivide in un gruppo di suddialetti, ciascuno dei quali ha proprietà distinte di suono, di flessioni e di radici. I più distinti sono parlati nelle valli di Chiavenna, Pregallia, Màsino, Malenco, Vennino e Roasco. Gli uni partècipano dei dialetti rètici della vicina Engadina, dai quali tràssero parecchie forme e radici; gli altri sono misti di radici germàniche; e mentre quelli si distìnguono dagli altri lombardi per la frequenza delle dolci sibilanti, questi fanno uso delle più aspre tolte ai vicini e rozzi dialetti tedeschi.»
(ibidem, pagg. 9-10)

El dialett valtelin l'è parlaa in Provincia de Sondri, in de la bassa e media Valtelina, pu o manch in del territori che 'l va de Morbegn (a ovest) a Tiran (a est): a partì de Grosott in su i dialett se vesinen al modell lombard alpin: poeudom dì che i dialett de Grosott, Gros e Sondel hinn de transizion tra i dò arei dialettai.
Quella division la respetta anca la veggia sudivision politega de la Valtelina in trii terzee (Morbegn, Sondri e Tiran), pu la contea de Bormi.
I dialett de la bassa vall (e soratutt el morbegnasch) hinn putost influenzaa del modell lombard ocidental "modern" e "milanes", intant che pussee che se va dent a la vall, pussee troeuvom caratteristegh "conservativ".
Dent al grupp dialettal valtelin a troeuvom anca el dialett pos'ciavin, parlaa in di comun de Brus e Pos'ciav, in del Canton Grison. Quell chì el gh'ha ona posizzion particolar per via di sò caratter arcaegh.

On'altra distinzion che se pò fà l'è quella tra dialett de la sponda destra de l'Adda (versant retegh) e dialett de la sponda de mancina (versant orobergh): i segond se vesinen ben pussee al modell lombard oriental.
El dialett de la città de Sondri, al contrari de quell de alter capploeugh de provincia, l'è minga riessii a deventà el modell lenguistegh per tutta la vall.

Fonetega Modifega

Lombard Milan Mell Sondri Bosaggia Lanzada Ciur Tiran Abriga

Morfologia Modifega

L'articol Modifega

  • Determinativ:
  • Indeterminativ:
    • en, 'na

I sostantiv Modifega

La formazzion del plural Modifega

I verb Modifega

La coniugazzion di verbi la gh'ha di caratteristegh che metten insemma el valtelin cont el bergamasch:

  • La I prima persona plural la ghe va dree a la costruzzion HOMO CANTAT, e donca l'è l'istessa de la III persona singolar:
    • mil. cantom, valt. en canta.
  • La III persona plural l'è l'istessa de la III persona singolar:
    • mil. canten, valt. i canta

I verb (dialett sondrasch) Modifega

Verb vess Modifega

  • Indicativ present: mì sò, tì te seet, lu l'è, nun en s'è, viotri sii, lor i è.
  • Indicativ imperfett: mì seri, tì te seret, lu l'era, nun en s'era, viotri serov, lor i era.
  • Indicativ futur: mì saroo, tì te sareet, lu el sarà, nun en sarà, viotri sarii, lor i sarà.
  • Congiuntiv present: che mì sies, che tì te sies, che lu el sies, che nun en sies, che viotri siov, che lor i sies.
  • Congiuntiv imperfett: che mì fudess, che tì te fudesset, che lu el fudess, che nun en fudess, che viotri füdessov, che lor i füdess.
  • Condizzional present: che mì saressi, che tì te saresset, che lu el saress, che nun en saress, che viotri saressov, che lor i saress.
  • Infinii present: vess/ess.
  • Participi passaa: stacc.

Verb avèggh Modifega

  • Indicativ present: mì gh'hoo, tì te gh'eet, lu el gh'ha, nun en gh'ha, viotri gh'hii, lor i gh'ha.
  • Indicativ imperfett: mì gh'eri, tì te gh'eret, lu el gh'era, nun en gh'era, viotri gh'erov, lor i gh'era.
  • Indicativ futur: mì gh'aroo, tì te gh'areet, lu el gh'arà, nun en gh'arà, viotri gh'arii, lor i gh'arà.
  • Congiuntiv present: che mì gh'abi, che tì te gh'abiet, che lu el gh'abia, che nun en gh'abia, che viotri gh'abiov, che lor i gh'abia.
  • Congiuntiv imperfett: che mì gh'avaressi, che tì te gh'avaresset, che lu el gh'avaress, che nün en gh'avaress, che viotri gh'avaressov, che lor i gh'avaress.
  • Condizzional present: mì gh'aressi, tì te gh'aresset, lu el gh'aress, nun en gh'aress, viotri gh'aressov, lor i gh'aress.
  • Infinii present: avèggh.
  • Participi passaa: avud.

I cuniugazzion Modifega

  • Indicativ present: mì vardi, tì te vardet, lu el varda, nün en varda, viotri vardii, lor i varda.
  • Indicativ imperfett: mì vardavi, tì te vardavet, lu el vardava, nun en vardava, viotri vardavov, lor i vardava.
  • Indicativ futur: mì vardaroo, tì te vardareet, lu el vardarà, nun en vardarà, viotri vardarii, lor i vardarà.
  • Congiuntiv present: che mì vardi, che tì te vardet, che lu el varda, che nun en varda, che viotri vardii, che lor i varda.
  • Congiuntiv imperfett: che mì vardassi, che tì te vardasset, che lu el vardass, che nun en vardass, che viotri vardassov, che lor i vardass.
  • Condizzional present: mì vardaressi, tì te vardaresset, lu el vardaress, nun en vardaress, viotri vardaressov, lor i vardaress.
  • Infinii present: vardà.
  • Participi passaa: vardad.

II cuniugazzion Modifega

  • Indicativ present: mì vedi, tì te vedet, lu el ved, nun en ved, viotri vedii, lor i ved.
  • Indicativ imperfett: mì vedevi, tì te vedevet, lu el vedeva, nun en vedeva, viotri vedevov, lor i vedeva.
  • Indicativ futur: mì vederoo, tì te vedereet, lu el vederà, nun en vederà, viotri vederii, lor i vederà.
  • Congiuntiv present: che mì vedi, che tì te vedet, che lu el ved, che nun en ved, che viotri vedii, che lor i ved.
  • Congiuntiv imperfett: che mì vedessi, che tì te vedesset, che lu el vedess, che nun en vedess, che viotri vedessov, che lor i vedess.
  • Condizzional present: mì vederessi, tì te vederesset, lu el vederess, nun en vederess, viotri vederessov, lor i vederess.
  • Infinii present: vedé.
  • Participi passaa: vedüd.

III cuniugazzion Modifega

  • Indicativ present: mì scrivi, tì te scrivet, lu el scriv, nun en scriv, viotri scrivii, lor i scriv.
  • Indicativ imperfett: mì scrivevi, tì te scrivevet, lu el scriveva, nun en scriveva, viotri scrivevov, lor i scriveva.
  • Indicativ futur: mì scriveroo, tì te scrivereet, lu el scriverà, nun en scriverà, viotri scriverii, lor i scriverà.
  • Congiuntiv present: che mì scrivi, che tì te scrivet, che lu el scriv, che nun en scriv, che viotri scrivii, che lor i scriv.
  • Congiuntiv imperfett: che mì scrivessi, che tì te scrivesset, che lu el scrivess, che nun en scrivess, che viotri scrivessov, che lor i scrivess.
  • Condizzional present: mì scriveressi, tì te scriveresset, lu el scriveress, che nun en scriveress, che viotri scriveressov, che lor i scriveress.
  • Infinii present: scriv.
  • Participi passaa: scrivüd.

IV cuniugazzion Modifega

  • Indicativ present: mì senti, tì te sentet, lu el sent, nun en sent, viotri sentii, lor i sent.
  • Indicativ imperfett: mì sentivi, tì te sentivet, lu el sentiva, nun en sentiva, viotri sentivov, lor i sentiva.
  • Indicativ futur: mì sentiroo, tì te sentireet, lu el sentirà, nun en sentirà, viotri sentiree, lor i sentirà.
  • Congiuntiv present: che mì senti, che tì te sentet, che lu el senta, che nun en senta, che viotri sentii, che lor i senta.
  • Congiuntiv imperfett: che mì sentissi, che tì te sentisset, che lu el sentiss, che nun en sentiss, che viotri sentissov, che lor i sentiss.
  • Condizzional present: mì sentiressi, tì te sentiresset, lu el sentiress, nun en sentiress, viotri sentiressov, lor i sentiress.
  • Infinii present: sentì.
  • Participi passaa: sentid.

El lessegh Modifega

El lessegh de bas l'è quell in comun cont i alter parlà lombard. A segonda de la zona, el pò vesinass pussee a quell lombard ocidental o oriental: la zona de Tiran e la Briga la gh'ha di comunanz bei fort cont i dialett de la Val Camonega (per esempi Corten). Manchen minga prestet todesch (per via de la dominazzion grisona, durada fina al 1797), frances e paroll in comun cont el romancc, che l'è parlaa al de là di montagn.

Milanes Valtelin morbegnasch Valtelin sondrasch Valtelin tiranes
bagatt sciavattin, calzolar scarpolin scarpolin
beola bedoja bedoll, -a bedoll, bedogn
el ol el el
folc corlascia, folc folcett, folcella rampella, podett
formenton (forment) turch (forment) turch surgo
freguja frigola frigola frigola
lodrion gioeuden scedron ghislon
numm/nun nun/nugn nun notri
pobbia albera albera albera
quaidun vergun quaidun quaidun, vergun
ragnera ragnina ragnina ragnina
teppa muffa mus'c mus'c, muscol

Un esempi: gramatiga del dialet de Talamona Modifega

Articul Modifega

  • Determinativ
    • Mas'c: ul/l' ; i
    • Donn: la/l' ; el/gl'
  • Indeterminativ
    • Mas'c: un
    • Donn: uno/'na

El nom Modifega

I nom trunch al plüral resten invariaa:

  • Ul pum => i pum
  • Ul cà => i cà
  • Ul butun => i butun
  • Ul biss => i biss

Un'eceziun impurtanta l'è quela de la parola um (ciuè "om"), che a plüral el diventa umegn.
Al cuntrari de l'Insübrigh central, i nom feminil finissen despess in o (cul plüral in i).

  • La vaco: la vaca
  • El vachi: i vach

Anca chì però a gh'è di eceziun:

  • La femno: la dona
  • El femen: i donn

I nom che finissen in al, öl ed el al plüral vegnen ai, öi ed ei.
I nom che finissen in et al plüral vegnen ecc.

  • Ul bachet => i bachecc

I nom che finissen in en al plüral vegnen egn

  • Ul coren => i coregn

L'alteraziun del nom Modifega

  • Cressitiv:
    • Un libru => un librun
    • Una femno => un femnun
  • Sminüitiv
    • Un lecc => un lecin
    • Una tuso => una tusino
  • Pegiurativ
    • Un um => un umasc
    • Una femno => una femnascio

I agetiv Modifega

I gradi de l'agetiv Modifega

  • Cumparativ de magiuranza: La mio stala l'è püssee granda che la tua
  • Cumparativ de minuranza: Ul mè cà l'è mingo vecc cumè ul tó
  • Cumparativ de iguajanza: Mì sù fort cumè/'me tì
  • Süperlativ:
    • Relativ: l'è ul püssee bel dul mund
    • Assulüü: el se furma in tri möd:
      • Cunt el süfiss issem/issemo (rar): belissem/belissemo
      • Cunt el süfiss entu/ento: bunentu
      • Cun l'espressiun da mat: l'è bun da mat

Pussessiv Modifega

Singular Modifega
Talamunes Insübrigh
Ul mè/la mio El mè/la mia
Ul tó/la tuo El tò/la tua
Ul sò/la suo El sò/la sua
Ul noss/la nosso El noster/la nostra
Ul voss/la vosso El voster/la vostra
Ul só de lur/La suo de lur El sò de lur/la sua de lur
Plüral Modifega
Talamunes Insübrigh
I/el mè I mè
I/el tó I tò
I/el só I sò
I noss/el nossi I noster
I voss/el vossi I voster
I/el só de lur I sò de lur

Demustrativ Modifega

Talamunes Insübrigh
Quest/questo Quest/questa
Quis'ci/quisti Quest (pl.)
Quel/quelo Quel/quela
Quii Quei

Nümerai Modifega

  1. Ügn
  2. Düü
  3. Tre
  4. Quatru
  5. Cinch
  6. Ses
  7. Set
  8. Vuot
  9. Növ
  10. Des

I averbi Modifega

De lögh Modifega

  • Denanz/davanti: denanz
  • Dedent: denter
  • Dedree/despus: indree
  • Induè: induve
  • Deföö: föra
  • Gliò: lì/là
  • Chilò/chilonscì: chì/chichinscì
  • Luntà: luntan
  • Apröv: apröv

De temp Modifega

  • Adess: adess
  • Gliuro: alura
  • Amò: anmò
  • Dumà: duman
  • Pusdumà: pusduman
  • Giamò: giamò

I prunom Modifega

Prunom persunai Modifega

  • Nün
  • Votri
  • Lur

Cumpagn del rest di dialet lumbard, anca el Talamunes el gh'ha di prunom rafurzativ denanz ai verb:

  • Mì disi
  • tu diset
  • 'l dis
  • Nün un dis
  • Votri disev
  • Lur glia dis

Esempi de lengua Modifega

I mes de l'an in püssee d'un dialet Modifega

L'Abriga Ciür Barfii (Tiran) Mell Lanzada Busagia Gros
ginér ginee ginee sgenee sginee ginèr ginèr
febrér febree febree fevree fevree feurèr feurèr
mars mars mars marz mars mars mars
bril april bril avrii avril april auril
masg magg masg magg magg magg magg
giügn giügn giügn giügn giügn giügn giugn
lüj lüj lüj lüj lüj lüj luj
óst agóst/agust óst agóst agóst aóst aóst
setèmbar setémbri setémbri setémbri setèmbre setèmbri setèmbre
utóuar utubri, uturi utóbri otóbra uciùra otóri otóre
nuèmbar nuvémbri nuémbri novémbra nuémbre noèmbri noémbre
dezzèmbar dicémbri desémbri dicémbra dicémbre denedal desémbre

La parabula del Fiö Trasun in d'una quai variant del Votcent e del dì d'incö Modifega

Dialet de Tej Modifega

Un om el gh'ha 'vüt dü s'ciet.
El piü piscen el gh'ha dicc al pà: "Pà, dem el cò de la roba che 'm tuca!" e 'l gh'ha spartit la roba.
E miga dopu tancc dì, ramat scià tüt, el s'ciet piü piscen l'è fügit ni paes luntà, e gliò l'ha majat el facc sò cul viv a l'ingranda, e da pursciel.
E dopu che l'ha majat tüt, l'è vegnit 'na gran puverigia in quii sit, e a lü l'ha cumensàt a vegnìgh besogn.
E l'è fügit e andat da ün de quel paes: e lü el l'ha mandat a pastürà i ciun.
E 'l ghe vegniva voja de empienì el sò ventru di giand, che mangiava i purscei, e nessün ghe 'n dava.
Turnat in sentina, el diseva: "Quancc famej che vanza pà en cà del mè pà, e mì chilò lüsissi de fam!
Em tuleroo fö di pee, endaroo dal mè pà e ghe diseroo: "Pà, hoo stravargat ai vü dicc, e a quii del ciel
già sun 'ca degn d'ess ciamat tò fiöl; fam biscì cume un di tò famej".
E levat sü el s'è inviat del sò pà. De che l'era amò luntà, el sò pà el l'ha vedüt e 'l s'è tracc a cumpassiun e, andacc incuntra a petecala l'è travacat sür el sò col e l'ha sbaiüsciat sü de basin.
E 'l fiöl el gh'ha dicc a lü: "Hoo stravargat ai vü dicc, e a quii del ciel; gh'hoo gnà lüssüria d'ess ciamat tò fiöl".
El pà el gh'ha pò dicc ai sò famej: "Purtee scià sübet i strasc piü bei e vestìl sü, e metìgh dent l'anel ni sò dii, e i sciavat sü in di sò pee!
E menee scià un vedel peciard e cupél, e m'el majerà, e fomen 'na piena!
Che 'stu mè fiöl el tegneven mort e l'è resüscitat; l'era perdüt e l'hoo truvat".
El gh'era pò el fiöl piü vegg, che 'l stava ni lögh; e quand che l'è vegnit apröv a la baita, l'ha sentit i cancc e i son.
E l'ha ciamat un di famej, e 'l gh'ha dumandat che bacà ch'i fava.
E lü el gh'ha dicc: "El tò fradel l'è vegnit e 'l tò pà l'ha facc fò un bel vedel, perchè 'l l'ha truvat sà e salv".
Lü ignura l'ha ciapat la futa e 'l vuleva brica andà de dent. El sò pà pò andacc da fò: "Da ura, calè, che te gh'eet?".
E lü l'ha turnat a dì al sò pà: "Vitu, l'è una mà d'agn che stoo chilò a sbedenà, e sò mai nacc fò di tò ubedienze, e tì te m'heet brica dacc biscì un uzöl de fugà fò cui mè amis.
Ma dopu che 'stu tò fiöl, che l'ha majat la sò sustanza cu le sgualdrine, l'è vegnit, te cupet el vedel piü bel".
Ma lü el gh'ha dicc: "S'cet, tì te seet sempru stacc cun mì, e tüt el facc mè l'è tò.
Bogna mangià e stà alegru, perchè 'stu tò fradel l'era mort e l'è resüscitat; l'era perdüt e l'è stacc truvat".
Pietro Monti, Vocabolario dei dialetti della città e della diocesi di Como, 1845, pag. 411-412

Dialet de Busagia Modifega

Ün om al gh'eva du fioi.
E 'l piü piscen al gh'ha dicc al pà: "Pà, dem la part de quel ch'um vee del fat mè!" e lü l'ha facc la divisiù in tacc culundei de la roba.
E d'ailò a poch dì, ol fiöl piü piscen l'ha tocc sü el facc sò, e pò l'è caminat ja lontà en ün paes, e l'ha facc andà iscé tüt cun tüt li cumpagnii cativi a l'osteria.
De ca l'ha abüt finit tüt, en quel paes j'eva ramat nient, e là i gh'eva nient da viv.
L'è 'ndacc da ün citadìi de quel paes, e 'l l'ha mandat ent ön sò lögh a cüràa i ciü.
E ilò ghe tucava da majà implinìss el vetro de quili giandi che maja i ciü, e 'l gh'eva nient otru.
E gh'è pò vügnüt sü e l'ha dicc: "En cà del mè pai al gh'è bunune lauree ca i maja pàa fin ca i nö völ, e mì stoo chilò de murì de fam!
Levaroo sü e pö andaroo en ghe pà, e 'gh diroo a lü: Pà, hoo fac' pecat cuntra 'l ciel e cuntra vó.
Duca só 'ca degn s'ca 'm disedev voss fiöl; fém almanch ön di voss famei .
E levat sü, al s'è mess al sò pà. Lü l'era fin la ja e 'l sò pà üu l'ha idüt e 'l s'è tracc a cumpassiù, e andacc incuntra a birlu, üu 'l gh'è saltat adoss al col, e 'l gh'ha facc basìi.
E 'l fiöl al gh'ha dicc a lüu: "Hoo facc pecat cuntra 'l ciel e cuntra vó; gh'hoo fidegh d'ess dicc tò fiöl".
E 'l padri l'ha dicc ai sò servitur: "Fee debot cerchee scià la giacheta piü aldricc, e pò mitigla scià, e pò mitìgh ent al dit l'anel, e i culser ai pee;
Cupée 'n vedel grass, e pò majèl, e se staghi alegri!;
Parchè 'stu mè fiöl l'era mort e l'è resüscitat, al s'è perdüt e pò el s'è truvat da pee".
L'otro fiöl ol piü vecc l'era l'aitee fó per i lögh par i càap, e int ol vegnì a cà l'ha sentüt a sunà e balà.
E l'ha ciamat en servitor, e 'l gh'ha domandat chèl ca l'era chèst.
E lü el gh'ha respundüt ca l'era ruvat el sò fradel, "e 'l tò pà l'ha mazzat en vedel grass parchè l'ha truvat sà".
E lüu l'ha ciapat la rabia e 'l vuleva 'ca andà di té. Ol pà ilura l'è 'ndacc fó a pregàl.
Ma lüu l'ha respundüt e 'l gh'ha dicc al sò pà: "L'è già tancc agn che stöo chilò a fàv ol servitor, e nu v'hoo mai desubedit ai voss cumancc, e vuu m'hii mai dacc biscì 'n caurèt da good coi mè amis;
Ma di ca l'è vügnüt quest tò fiöl ca l'ha facc endaiscé tüt cun tüt li femni in quai maneri, hii mazzat per lüu en vedel grass".
Ma 'l pà el gh'ha dicc: "Fiöl, tì te see sempre stacc ensem a mì, e tüt chèl ca gh'hoo l'è tò;
Ma erel ca giüst a fà 'na ligria ensema a i paré e amis, parchè 'stu tò fradel l'era mort e l'è resüscitat; el s'era perdüt e 'm l'ha truvat".
ibidem, pag. 412-413
Dialet Bósac'- Dialetto di Albosaggia by Vittorio Crapella

Dialet de Muntagna Modifega

Un cert om el gh'ha abüt dü fiö.
El ciü piscen de 'sti dü l'ha dicc al pà: "Dém la roba che me ven!" el pà el gh'ha dacc quel che ghe pertucava de sò parti.
Da ilò a poch dì, ramat scià tücc i robi che 'l gh'aveva, el ciü giuven l'è andacc per i pais luntan e, a fà la baraca, l'ha majat in poch temp tüt el facc sò.
In quel pais l'è vignit la carestia, e lü el gh'eva ciü nagot; l'ha cumensat a patì la fam.
E l'è andacc a metes a famej d'un sciur de quel pais, che 'l l'ha facc andà in di sö lögh a dà a mangià ai ciun.
E 'l saress stacc cuntent de pudè mangià i giandi che mangiava i ciun, se 'l ghe n'ess abüt.
Pensandegh sü, alura l'ha dicc intra de lü: "Quanci famej in cà del mè pà i gh'ha pan che ghe vanza, e mì me tuca murì de fam.
Ah! 'Sta vita del fulet la vöj ciü fà; vöj andà a truvà el mè bun vegg e ghe vöj dì che hoo ufes el Signur, e pö anca lü;
mì pretendi brich d'ess ciü tegnüt, ma piscì per un famej".
Dicc e facc l'ha ciapat la strada sut ai pee e l'è andacc dal pà. L'era ancamò luntan da cà quand el l'ha vedüt a vignì el sò bun pà, che 'l s'è sentit a cur int el sangh vergot, che 'l ghe diseva: "L'è 'l mè fiö!" e senza guardà che 'l füss gnè vegg, gnè bun de stà sü int i ginogg, el gh'è curüt incuntra, e 'l gh'è andacc sül col cui brasc a strengel e basàl, e 'l ghe diseva: "Te seet scià, mè car fiö?".
"Sì, pà, sun scià; ma mì sun stacc trop cativ cun vù e cul Signur, gnè ciü pretendi d'ess voss fiö".
"Fenissela un bot da ciangg, tas giò, bardassa! Dégh scià sübet", l'ha dicc a quei de cà, "i sö strasc, che l'è giot e mort del fregg, dégh el sò müsciet da met in testa e metìgh sü i culzee!
Tulìgh giò la pel a un vedel grass, mangemel e stem alegri!
Perchè 'stu snercc l'era andacc e adess el gh'è ancamò; majem de galantom e ciuchemegh sura!"
El fiö ciü grand l'era andacc int i camp a lavurà; int el vignì a cà el sent a cantà e a sunà el scigurel;
E 'l dumanda al famej: "Che diavul fai?"
"L'è vignit el tò fradel san e salv, e 'l tò pà l'ha facc mazzà per alegria un bel vedel".
L'ha ciapat sü i nocc e nu 'l vuleva brich andà de dent; ma el sò pà l'è vignit de fö a pregàl.
E l'oltru el ghe diseva: "A n'hoo a feda a feda che vöj brich vignì; l'è de mè regord che lavuri a fà quel poch che poss senza mai disübidìt un bot, e vü m'hii mai dacc un ulzö da majà cui mè amis;
e adess, che 'stu bindun d'un voss fiö l'ha majat cui pütani el facc sò, hii facc mazzà un bel vedel".
Ma el pà el gh'ha respost: "Tì, car fiö, te seet sempru stacc cun mì, e te seet sempru stacc patrun de tüt;
Adess maja e bev e sta' alegru, perchè 'stu tò fradel l'era mort e l'è resüscitat, l'era andacc, e adess el gh'è ancamò".
ibidem, 413-414

Dialet de Gros Modifega

 
Bernardino Biondelli Saggio sui dialetti gallo-italici, p. 39

Al gh'è stacc ün omen che 'l gh'eva dü matej.
El püssee piscen l'ha dicc al padri: "Dém la mia part de quel che 'm toca!" e lü el gh'ha partii la roba.
Dopu ün pit de temp, el püssee gioven l'ha ramasciä tüt quel che 'l gh'eva e pö l'è andacc int ün paes luntan, e ilò l'ha cunsümä tüta la sua fagultà, a viver insì da ligozz e andà a badent.
E sübet che l'ha 'biüü cunsümä tüt, l'è vegnüü in quel paes üna gran fam; e ilora l'ha scumensä a pruvà una gran barloca.
E l'è andacc famej in baita d'ün scior de quel paes, e a l'ha mandä int i sè lögh a pastürà i purscei.
E 'l s'è ridücc tant in miseria che l'aress majä fin i giand che majavan i cion; ma negün ghe 'n dava.
E ilò l'è turnä in se stess e l'ha dicc: "Quancc famej che mangen el pan in cä del mè padri, e mì chilò möri de fam!
Vöj tom ìa de chilò e vöj andar in cä de mè padri e vöj dìgh: Padri, mì hoo pecä contra el siel e contra vü;
Nu son minga degn d'esser ciamä per voss fiol; ma metém bessì nel nümer di voss famej".
E l'è levä sü e l'è andacc dal sè padri; e denänt che ch'al vness a cä, el padri el l'ha vedüü un bel toch da luntan; el s'è metüü a cumpassion, el gh'è andacc incontra e 'l l'ha brasciä sü.
El fiol ilura el gh'ha dicc al sè padri: "Padri, mì hoo pecä contra el siel e contra vü, nu son minga degn d'esser ciamä per voss fiol".
Ilura el padri l'ha dicc ai sè servidur: "Anden, prest! Tulee fò el püssee bel vestii che gh'è in cä, e metéghi sü; purtee ün anel e metéghi sü; metéghi sü anca ün bel para de scarp;
E tulee ün vedel grass, cupél, ch'em possa mangiar e fà festa;
perchè 'stu mè fiol l'eva mort e adess l'è resüscitä; l'eva perdüü e l'hoo truvä". E i ha scumensä a fà üna gran festa.
Ilura el fiol püssee vegg che l'era int el cämp e che 'l turnava a cä, l'ha sentii a sunà e cantà.
L'ha ciamaa ün servitù, e 'l gh'ha dumandä cossa che l'eva quel burdeleri.
E 'l servitù el gh'ha dicc: "El tè fradel l'è turnä e 'l tè padri l'ha cupä ün vedel grass, perchè 'l l'ha truvä san e salv".
E lü l'ha ciapä tant la rabia, che 'l vuleva miga andä in cä; ilura el padri l'è andacc fò e l'ha scumensä a pregàl, che l'andass int.
Ma lü el gh'ha respundüü: "Vü sev che v'hoo servii tancc agn, e nu v'hoo mai facc gnà crià contra quel che cumandauv, e nu m'hee mai dacc bessì ün chissot o ün cauret, che pudess mangiàl cui mè cumpagn;
E quel alter voss fiol, che l'ha furnii tüta la sua part a viver da lüssürius, per lü hev scanä ün vedel grass!"
Ilura el padri el gh'ha dicc: "Veta, el mè fiol, ti seet semper insem a mì, e quel che gh'hoo l'è tè;
Ma 'dess gh'hoo de stà alegher e fà past, perchè 'stu tè fradel l'eva mort e l'è resüscitä; l'eva perdüü e l'em truvä".
Bernardino Biondelli, Saggio sui dialetti gallo-italici, 1853, pag. 39

Un dialugh teatral (dialet sundrasch) Modifega

  • Padron: E bee, Batista, heet facc tüt quel che t'hoo dicc de fà?
  • Servitor: Scior, mì poss assicüràt d'ess stacc puntüal piü che hoo pudüt. Stamatina, ai ses e ün quart seri già in viagg, e ai set e mezza seri a mezza strada, e ai ot e trii quart entravi in cità; ma se l'è pö piuvüt!
  • P: Sichè, second el solet, te seva stacc int ün'ustaria a fà 'l pultron per specià el zessàss de piöv! Perchè heet minga tolt dret l'umbrela?
  • S: Per nun purtà quel impicc; e pö iersira, quand sont andacc a lecc, al piuveva piü u, se 'l piuveva, al piuveva puchissim; 'sta matina, quand son levat sü, l'era tüt seree, e numa dopu la levada del Sù l'è turnat a vegnì nigul. Piü tardi l'è dacc sü 'n gran vent, ma inscambi de cascià via i niguli, l'ha purtat üna tempesta che l'è dürada mezz'ura, e pö dopu aqua a trituch.

[...]
Attilio Zuccagni Orlandini, Raccolta di dialetti italiani con illustrazioni etnologiche, 1864, a partì de pag. 53

Una nuvela del Bucasc Modifega

Dialet de Sundri Modifega

Dunca hii de savé che quand che gh'era el prim re de Cipro, despö che Gofred de Büjon l'ha liberat la Tera Santa, l'è sücess che 'na sciura de Guascogna l'era 'ndacia per divuzion al Sepolcro. In del turnà indree la passava per Cipro, e lì 'l gh'è stacc di baloss che i gh'ha facc di gran desprezzi. Lee igliura, pudend minga viàla giù, l'ha pensat de 'ndà dal re; ma gh'è stacc de quii ch'i gh'ha dicc che la pudeva sparmì la fadiga, perché l'era 'nscì 'n magherlu, sloi e de nigüna cunclüsion, che 'l s'en lassava fà a lü de tücc i sort: scì che che 'l vuleva giüsta sculdàssela per i oltri! E 'nscì tücc quii che i gh'aveva vergot sul stomegh, i se sfugava col fàgh a lü 'n quai desprezzi. La sciura, a sentì 'sta roba, de già che nu gh'era oltru de fà, per cunsulàss in quai manera, la s'è messa 'n crapa de cantàghela sü. E 'nscì l'è 'ndacia de lü e, in mezz a 'na caragnada, la gh'ha dicc: "Oh lü, mì só minga vegnüda chì perché gh'abi speranza che lü 'l m'abia de vendicà de la figüra che i m'ha facc a mì; Ma, inscambi, el preghi biscì de 'ndiciàm come 'l fa lü a vià giù i desprezzi che hoo sentit che i ghe fa a lü. Inscì me tegnaroo anca mì 'n corp el desprezzi che m'è tucat cun santa pascienza. E 'l la sa 'l Signor se saress cuntenta de fàghen ün regal a lü ì, postu che 'l gh'ha boni spali".
El re, che l'era sempre stacc inscì manfrech e pigru, el s'è cumè dessedat fö, e a bun cünt l'ha scumenzat a fàghela pagà a quii che gh'aveva facc la balussada a quela femna. E pö l'è deventat ün can de Diu contra tücc quii che ghe manca de rispet.
Giovanni Papanti, Parlari italiani in Certaldo, 1875, pag. 453-454

Dialet de Tiran Modifega

 
Giovanni Papanti I parlari italiani in Certaldo p. 454

Donca mì digh che ai temp del prim re de Sipri, quand che Gotifrè de Büglion el gh'ha facc l'aquist de Tera Santa, l'è nassüü che 'na femna de scior de Guascogna l'è andacia a pee al Sepolcro; e pö, turnacia indree, l'è arvada a Sipri e ilò, da dei omen propi cativ e vilan, gh'è staa facc dei despressi. Per quest la sciora, propi desperäda, la se ufes, e gh'è vegnüü in ment de dar giò querela al re; ma vergün gh'ha dicc "Fadiga inütil, propi temp pers", perchè 'l re no 'l ghe badava gnanca, ün ligozz che l'era, no miga dei facc de altri, ma el se trava giò per spali anca tücc i gran despressi che i ghe fava a lü, e insì tücc quei che gh'aveva la rabia con lü, i sentiva tant de piaser a vendicàss. Co la sciora ha capii 'sta roba, desperäda ge da vendicàss, per sulevàss ün poo gh'è vegnüü in ment de tacàl dei sò miseri, e l'è andacia a piänsger inänz a lü disendugh: "Scior mio, mì no vegni denänt a vü per vendicàm de quel che che i m'ha facc, ma me cuntenti che me dise cume ch'a fev a supurtar quei despressi che i ve fa a vü, cume che i dis, perchè impari anca mì da vü a supurtar i mia; e 'sti mia despressi, se pudessi, el sa il Signor, t'ej daria propi üntera, perchè t'es insì brav".
El re, fin adess che l'è stacc tardiv e pigher, cume che 'l se foss dessedä, el scumensà da la despressa facia a 'sta femna, el se l'ha facia pagar salada, e pö l'è deventacc tant cativ con tücc quee che dapè avess dicc vergot da mal de lü.
ibidem, pag. 454-455

Dialet de Gros Modifega

Disi donca che cuntè che 'l gh'era el prim re de Cipri, dopu che Gutifrè de Büglion l'ha ciapaa la Tera Santa, l'è sücedüü che üna sciora de Guascogna l'è andacia in divuzion al Sant Sepolcru. Int el turnar indree, cuntè che l'è ariväda a Cipri, el gh'è stacc ün quai bindon che i ghe n'ha facc dree de tüt i sort. Per 'sta roba lee la 'gh n'ha 'vüü 'n gran permal, e l'ha pensä de andar a cuntàghela al re. Ma vergün i gh'ha dicc iscì che l'aress traa ìa 'l fiä per gnent, perchè lü l'era iscì paürus e iscì ün por laor, che no 'l se svendicava minga noma dei mai che i ghe fava ai altri, ma gnanche de quii che i ghe fava a lü. In 'sta manera tücc quii che i gh'eva vergot dree a lü i ghe 'l fava pagar car e salà. Cuntè che la sciora l'ha sentii iscì, per la rabia de miga pudè fàghela pagar, l'è vignida russa cume ün brescon de fögh e, per fàssela spassar ün pitin, la s'è risolta de casciàghela propi in gula al re, e de fàl vergugnàss dei sua azion. Difati l'è andacia piengiand denänt a lü e la gh'ha dicc: "Car el mè scior, mì vegni miga denänt a tì perchè che t'abies de fàghela pagar a quii bindon che i m'ha dacc d'impacc; ma, inscambi de i figüri che hoo ricevüü, mì te preghi de insegnàm cum'èl che te fas tì a supurtar quili che mì soo che i te fa a tì, perchè iscì podia imparar anca mì a supurtar i mia. El la sa pö noma el Signor quant vuluntera et daress a tì el mè afront, postu che t'es iscì mai bravu de purtati ìa!".
El re, che fin inlora l'era stacc ün poo cujon, a 'sti paroli l'ha capii sübet la sunada, e 'l s'è dessedä fò in ün mument. Difati l'ha cuminciä a dàgh ün bon regord a quii che i gh'eva dacc d'impacc a la sciora, e pö el s'è facc ün can de Diu versa tücc quii che i se alescava de fàgh apena vergot a lü.
ibidem, pag. 452-453

Pruverbi Modifega

Rugul Modifega

  • L'è mej vanzà d'en baloss che duè dàghen a 'n galantum.
  • Se la vipera la ghe sentess e l'urbanela la ghe vedess, poca gent ghe saress.
  • Chi trop stüdia, mat el diventa e chi nu stüdia porta la brenta.
  • La maraveja la gh'ha cürt i pee: la va lagliò, pò la turna indree.
  • A fà el duminee ghe vöö 'n sach de danee. Quand el duminee l'è facc, lü l'è facc e i otri i è macc.
  • Se 'l piöv a San Lurenz l'aqua l'è vegnüda a temp; a la Madona l'è ancamò bona, a San Roch la gh'ha spetaa trop; se la vee dopo San Bartulumee, l'è bona de lavà i pee.
  • ...
  • Ul dì San Martin, l'è scià ul zop cumè ul ladin.
  • Quand i nass i è tücc bei, quand i mör i è tücc dabee.

Traona Modifega

  • Ginè e fevrè, la nev ai pee.
  • A Gabinat, el dì se slunga el pass d'un gat.
  • Ginè, ginerin, spazza i scrign e i masun.
  • L'aparenza ingana e la gent se la cognóss cun pratigàla.
  • Töcc i grüp i ven al pécen.
  • Töcc i can ai mena la cóa, töcc i asen ai vò dì la sóa.
  • ...
  • La scighera la lassa el temp cumè l'era.
  • Se prima de Natal fregg no fa, dopo 'l de Natal el fregg al va.
  • Prima de Natal se mangia töcc egual, dopo de Natal i mangia cöi che ghe n'ha.
  • Natal in piazza, Pasqua sü la brasca.
  • Natal coi tö, Pasqua con chi te vö.
  • Se prima de Natal fregg no fa, dopo 'l Denatal el fregg al va.
  • Dopo Natala, töcc i dì l'è carneval.
  • Da Natal a l'Epifania se fa minga economia.
  • La nev dicembrina per trii mes l'è visina.
  • Quand se fa un servizzi an gh'ha da smentegàl; quand se 'l recev, se gh'ha de recompensàl.

Geröla Modifega

  • L'ann bisest o el mür i femen o che 'l seca i giunest.
  • I grazzi glia fa i Sant e i mateli quand i è grand.
  • Quela cavagna che la se vanta, l'è senza cüü o poch ghe manca.
  • A cur el capita miga apena ai asen, anca ai cavai.
  • I ciacer i fan miga sü uva.
  • Püssee 'l carel l'è vegg, mej el gira.
  • Pagà i debet, se aquista credet.
  • Chi giüga de caprizzi, paga de bursin.
  • Musch e tavan i gh'è ses mes a l'an, i rumpicujón i gh'è tüt l'an.
  • I vizi de natüra i se porta a la sepultüra.
  • Danee e fiö: chii gh'uj ha i è sö.
  • El val püssee la lapa che la zapa.
  • A la sira canta el luch, a la matina el dis nagut.
  • L'è minga tücc i dì festa.
  • I russ, gnanca el diavul glia cugnuss.
  • Una cui brisö l'è bona de fà fiö.
  • Gh'è gnì fen gnì paja per stupàgh la buca a chi baia.
  • Fin che ghe n'è, viva el re; quand ghe n'è pü, crepi l'asen e quel che gh'è sü.
  • Chi se scota con l'aqua colda, el gh'ha pagüra de quela fregia.
  • Cussè ghe ne pò la gata, se la massera l'è mata?
  • Se pò miga cantà e purtà la crus.
  • Con el fögh se prova l'or, con l'or se prova la dona, con la dona se prova l'um.
  • San Gregori Papa, la runden la passa l'aqua, la passa l'aqua e la marina e la riva in Valtelina.

Mel Modifega

Regulee Modifega

  • Se te vö desfàss de la miee, mandela al suu de febree.
  • ...
  • Se 'l ciöv el dì de San Dumenigh, el porta quarantena.
  • ...
  • Novembri, novembrin, un bel dì el principi, un bel dì a la fin.
  • Pescaduu, casciaduu e menalüna se i ne ciapa l'è 'na gran fortüna.
  • A San Giuvan, chi gh'ha lana fa pagn.
  • Ci nu se lava né pecéna dürant l'an, el dì de San Silvestru 'l faran.

Murbegn Modifega

  • Pasqueta, n'ureta.
  • El dé de Pasqueta, ognün sö la sua bancheta.
  • Ginee, ginerun, spazza i scrign e i masun.
  • Se genee nu 'l genegia e febree nu 'l febregia, marz e april la cuva végia.
  • Erba febroröla, dona piazzaröla.
  • San Sebastian, el Suu in munt e in pian.
  • A diventà végg, la va a la pégg.
  • ...
  • Marz pulverent, tant segal e tant furment.
  • S'ceta marüda, bona ventüra.
  • Al cativ zapaduu, tücc i zap i ghe da duluu.
  • Quand el pà 'l fa Carnevaa, el fiö ghe toca fà quaresma.
  • Bisogna sumnà cun la maa e miga cul sach.

Talamona Modifega

  • Pà e pagn, bun cumpagn.

Val Tarten Modifega

Sustila Modifega

Arden Modifega

  • Ogni ann che uee, fa sperà 'n bee.
  • Tücc i salmi i finiss in gloria.
  • La befana porta i belee, ma l'è la mama che la spend i danee.
  • Se 'l piöv de San Mudest, la fa pössee maa l'aqua che i tampest.
  • Sant Antoni da la barba bianca, fam truvà quel che me manca.
  • Sant Antoni da la barba grisa, fam truvà quel che gh'huu miga.
  • Sant Antoni da la barba bianca, i è rar i agn che la ghe manca.
  • Un bel ginee el fa piangg in febree.
  • Genarun, spazza sulee e balcun.
  • ...
  • Ann bisest, ann fünest.
  • Quand che 'l Suu 'l tramunta, la mata la se 'mpunta.
  • Giüdizzi chi ghe n'ha.
  • Dü gai en d'en pulee, i va miga bee.
  • A San Gregori Papa el manca amò un car de fee per uaca.
  • Tücc i salmi i finiss en gloria.
  • Galina vegia la fa bun brö.
  • ...
  • Mej fà 'nvidia che fà péna.
  • L'estaa de San Martin la düra trii dé e un pitin.
  • Se 'l piöv de Santa Bibiana, el piöv per 'na setimana.
  • Natal cui fradei, San Stèfen cui curtei.

Furcula Modifega

  • A San Gregori Papa un car de fee per vaca.

Sirta Modifega

  • Ogni an che uee fa sperà in bee.
  • Ginér de gacc, feurér de macc.
  • San Vincens de la gran fregiüra, San Lurens de la gran caldüra: l'ön e l'òtru poch el düra.
  • Un bel ginér el fa pciansg in feurér.
  • ...
  • Se 'l mars el baltroca, 'n dé 'l piöv e l'oltru 'l fioca.
  • Mars puluerét, poca paja e tant furmét.
  • Ogni an che uee, fa sperà in bee.
  • Giögn el slarga el pögn.
  • Giögn, la ranza in pögn.
  • A giögn dà i asegn gross mui uederà prumoss.
  • A San Gregori Papa el manca amò 'n car de fee per uaca.

Culurina Modifega

  • Sant Antoni uen debot, gh'hoo gnì scarpi gnì sciambrocc.
  • Sant Antoni e San Giuvan, tuca tera sensa fà dagn.
  • ...
  • Quand la lüna la gh'ha inturen la curuna, la niv la se inmuntuna.
  • Se la niv la resta sü li pianti, al uöl dì che al ne uee de l'ótra.

Castiun Modifega

  • Giné fa i punt, fevré ja rump.
  • Giné e fevré, la nev ai pee.
  • San Sebastian con la viöla en man, el Su al munt e al pian.
  • ...
  • Da Natal a l'Epifania se fa minga ecunumia.
  • Al mör tacc cabrét a Pasqua cume tanti cabri uegi San Martin.
  • Natal a la brasca e Pasqua a la piazza.

Caiö Modifega

  • Abrii gnanca un fil, magg adagg adagg, giügn slarga el pügn, lüj giò in del büi.
  • A San Martin, l'invernu l'é visin.

Busasgia Modifega

Val Malench Modifega

  • 'L dé de Santa Lüzia l'è 'l dé püssee cürt che ghe sia.

Cagnulet (Tur) Modifega

  • Genar sech, vilan rich.

Sundri Modifega

Muntagna Modifega

  • El prüm de l'ann, el pass d'ün can.
  • El ginee s'ha ciapàl cume l'è.
  • Sant Antoni da la barba gianca, u ch'al fioca u poch al manca.
  • De Sant'Agnes, la lüserta la cor gió per la sces.
  • ...
  • A fà de sò tésta se scampa ciüssee.
  • Chi che cüra malin, cüra malun.
  • Feuree, feuret, cürt e maledet.
  • Tussin, tusseta la ciama casseta.
  • I è tücc prufessur s'in la pel di oltri.
  • Quand la Quaresma la tuca trii mes, al fa sü roba anch i sces.
  • De marz de sicür el cold l'è amò ün poo scars.
  • A mezz agn, el cüü al fa scagn.
  • El dutur al vegn e 'l va, el mal al le tegn chi ch'al ghe l'ha.
  • Quand al ciöv inscì ben al ghe rid el cüü ai verza.
  • A San Lurenz l'üga pensc.
  • A San Lurenz i pincerö a cent a cent, i nus alegrament e i castegna cum'ün dencc.
  • ...
  • Per viv san e scampà vegg al ghe völ tre roba: tanta papa, poca pipa e niente pepa.
  • A nuembra, al temp di mort, prega el Signur ch'al te daghi cunfort.
  • A San Martin, tüt el must l'è già deventad vin.
  • La nev l'è la grassa di purét.
  • Gnè 'l cold gnè 'l fregg a i j'ha mai mangiad i lüf.
  • El bröd se 'l mord brica.
  • Quand che i fèma i va a cunfessàss, a i ghe dis sü al prèvet i pecaa di oltri.
  • Ai vegg al ghe rincress murì perché a i ne impara üna tücc i dì.
  • Tre fèma int in cà a i va ben: üna viva, üna morta e üna petürada sü la porta.
  • Cume gh'è miga galena senza bech, gh'è miga persona senza difet.
  • I magagna e la cativeria ai gh'ha i pee: ai va, ai va ma pö ai turna indree.
  • Scüier la calenda, ciaier el mes.
  • El ladrun, per sladràl, per la bètula s'ha a ciapàl.
  • Nu se pò s'ciüdà dulz se s'ha l'amar in buca.
  • Per fà, s'ha da ess pregn.
  • La femna espertina la fa sü 'l lecc a la matina, quela pultrunenta la fa sü 'l lecc e la se 'ndurmenta.
  • Sut l'aqua fam, sü la nev pan.
  • Chi völ vaghi, chi nu völ mandi.
  • S'ha da cred metà de quel che se vèd e gnent de quel se sent.
  • Al gh'è miga 'na bela scarpa che cu l'anda de temp la nu diventi 'na sciavata.
  • Quand che se gh'ha vöja de parlà, l'è mej tas giù.
  • S'ha da stà a sentì tücc e pö fà cume 's n'ha vöja.
  • A fà divers dai oltri, se ciapa giù del mat.
  • Fidàss de tücc l'è 'na bela roba, ma fidàss de nigün l'è amò mej.
  • A Milan, quel che i fa miga incö ai le fa duman.
  • A 'stu mund s'ha da savé sarà 'n ögg e dervì quel òltru.
  • Se se cumenza a fà l'ost e 'l fraa cercot, nu se desmét ciü.
  • A fàgh del ben a l'asen se ciapa la cuva sül müs.
  • Se te völet che 'l Signur al te guardi, van a lecc dubot e leva sü tardi.
  • Al busagg de la buna fortüna, d'estaa 'l Suu, d'inveren la lüna.
  • L'è mej rump la scarpa che lenzö.
  • La fam la cascia fö 'l lüf da la truna.
  • Valtelin pecatur, senza Maduna e senza Signur, i ha brüsad la crus de legn per fà brüsà i castegn.
  • I cavii de la cupa ai fa verì la buta.
  • A vestì un pal, al par ün cardinal.
  • Mangià da crepà, stà mal da murì.
  • A dì tüt e a mangià tüt, a coo de 'n an se vanza nagut.
  • A sempru tön e a mai met se svöida ogni cassét.

Punt Modifega

  • Femna marüda, bona cungiuntüra.
  • Quand el tira el vent, se pò miga dì che l'è bel temp.
  • Ogni fiö el nass cul sò cavagnö.
  • Per ogni agnel el sò pradel.
  • L'è mej un bon müs che 'na bona vigna.
  • Quand s'è végg, tüt i mai i va a la pégg.
  • San Simon e Giüda, strépa la rava che l'è marüda; marüda u de marüdà, strépa la rava e pòrtela a cà.
  • Quand el gal el canta fö de ura, se l'è seren el se nigùla.
  • Santa Barbara e San Simun, Diu te salvi di saet e trun.

L'Abriga Modifega

  • Mai lagà la strada sigüra par quela incerta.
  • Al bagnad cun al südur da la propia front l'è pü savurid.
  • Al sol da giner, al manda li fomni a pulér.
  • A 'ndà 'n gió, ogni uaca trauaca.
  • ...
  • À 'n sciüch, bee uistit, al diuenta 'n bel püt.
  • Mai lagà la strada sigüra par quela incerta.
  • Ne 'ncumincià an fond a la tina a cumpensà la farina.
  • Chi ca gh'ha miga uantadör, i sa uanta daparlör.
  • I mai, cume uee, i ua.
  • ...
  • Al laurà de la 'ndumènaga al finiss an crüsca.
  • Al prim ch'a 's ua, a 's cagia miga.
  • Chi ca öl i uaghi, chi ca öl miga i mandi.
  • Sa 'l fioca sü la fója, da l'anveran a 's perd la ója.
  • Al Signor l'é sü da sóra.
  • L'impurtant lé miga rüà prim, ma rüà 'n tép.
  • Quandu al Sul al tramonta, l'asan al s'ampunta.
  • A la dumà mangià da ré, a misdì da principi, a la sera da pór diau.

Ciür Modifega

  • La roba del cumün l'è roba da gnigün.
  • L'è mej 'na bona lengua che 'na bona vigna.
  • I burei s'i cünta giò 'n fond al valgel.
  • 'L piöv e 'l fa sul, el se marida la gulp.
  • La Befana la porta i belee, ma l'è la mama che la spend i danee.
  • A Gabinat, el pass de 'n gat.
  • L'acfa la va sempri 'n giò.
  • Quel che Diu vör l'è mai trop.
  • Se 'l truna prima de piöv, puca aqua 'l se möv.
  • D'agost, gió 'l sul l'è fosch.

Tej Modifega

  • Se parla del diavul e 'l cumpar la pel.
  • Nev en ginee, gran a stee.
  • Diu me 'n salve de 'n bel giné.
  • Sant Antone de la barba grisa, mét sü la maglia sota la camisa.
  • Quand el Su el tramunta, la lavurenta la s'empunta.
  • A parlà s'entend, a mangià se spend.
  • ...
  • El val piü en bun müs che 'na buna vigna.
  • L'è tüt mund e paes.
  • A febree: set de bei, set de brüch, set de de vent e set de paciügh.
  • El pan di otre 'l gh'ha set croste e 'n crustin, e quela di set l'è brüsada anca quela.
  • A lavàgh el col a l'asen se trà via l'aqua e 'l savun.
  • San Lurenz de la gran caldüra, Sant Antone de la gran fregiüra, l'ün e l'otru poch i düra.
  • A San Lurenz, castegne cume dencc.
  • ...
  • A vess tróp bun, se diventa cojon.
  • San Simon e Giüda, strepa la rava che l'è marüda; marüda u de marüdà, strepa la rava e portela a cà; se te speceree 'l dì di Sant, te la streparee piangiand; se te speceree a San Martin, te la steparee cul zapin.
  • Quand che 'l sul el tramonta, l'asen el se 'mpunta.
  • Güss fina ai ginögg, fam fina ai ögg.
  • La cativa lavandera la truva mai 'na buna preda.
  • Magg sciücc, gran per tücc.
  • I ögg i völ la sò part.
  • Parla pür mal di fant, ma laga stà i sant.
  • Diu ved e pruved.
  • Men s'ghe n'ha e mej se sta.
  • L'é l'ögg del padrun ch'engrassa el caval.

Bianzun Modifega

  • Ross de la sira, bel temp se spera; ross del matin, aqua a cadin.

Stazzona Modifega

  • Se a febree 'l sa fa miga la lüna, da trii vachi sa 'n tee üna.
  • I mestee fat an presó i val 'na vesó.

Vila de Tiran Modifega

  • Nigula russa, u ca 'l piöv u ca 'l bufa.
  • L'è mej ampelegà che vess ampelegaa.
  • L'è mej vin d'archet che vin da s'ciupet.
  • Andè ca gh'è 'na bela sciota gh'è anca 'n bel badil.
  • Surgu rar, pulenta spessa.
  • Ginee ginerun, spazza scröni e masun.

(dialettando.com)

Tiran Modifega

  • Ai büsadri sa ga cred gnanca cura che i dis la verità.
  • Vargut al va sempru rut.
  • A fà 'l galantum sa diventa miga sciur.
  • ...
  • L'è miga el mument de sculdàss, cu la brüsa la .
  • L'è minga um se l'è minga crapun.
  • L'è 'n bel mestee, se sa völ bee.
  • Malann e guai i manca mai.
  • Mangia poch ma grigna tant.
  • Maridàss e murì s'ha sempru 'n temp.
  • Mej ess anvidiaa che cumpatii.
  • Per savè viv bee s'ha de savè fà a parè.
  • Par spusàss s'ha de vess an trii: lü, lee e 'na mota de ghei.
  • A fà i cüncc sensa l'ustee sa ris'cia de fài dui volti.
  • A vignì vegg sa 'matìss.
  • Vardat del vent e de l'um che parla lent.
  • Al bel al va e 'l vegn, al brüt al sa mantegn.
  • 'N d'üna cà gh'è sempru de fà.
  • A 'ngrassà cura l'erba vee, sa ciapa sempru tücc i fee.
  • Al cüch al porta bee anduva sa ferma, ma mal anduva 'l canta.
  • Al diavul al ta giüta a fàli, ma miga a desfàli.
  • Al gat grafigna à cura ta 'l carezzet.
  • Al preputent l'è cuma 'n bachet stort, al völ 'vègh rasun à cura 'l gh'ha tort.
  • Lodà i bon temp da 'na volta, l'è di vegg la moda.
  • Al temp rüva par chii che sa specià.
  • An de nev, an de fee.
  • An fiur fa miga primavera.
  • A fà cuma ta völet al ta vee miga fò 'l goss.
  • Furtunada chela matela chi nass alegra, buna e bela.
  • La buna fema l'è un tesor in una cà, e furtünuu l'om chi la sa truva.
  • La nev angrassa i campagni.
  • Ai büsadri sa ga cred gnanca cura che i dis la verità.
  • Vargut al va sempru rut.
  • D'estaa 'l fa 'n cold de murì, e d'inveran an fregg de crepà.
  • Quel che te imparet de giuventü, te 'l desmentegareet mai pü.
  • Angrassà cul gel l'è cuma 'mbucà 'n mort.
  • Sura 'l giasc i slita tücc.
  • Al dulur de gumbad e de femna morta 'l düra de l'üss finu a la porta.
  • Al mal di otri al fa miga mal.
  • A fà mal ai otri sa sta mal.
  • A majà dumà pulenta mat sa pò diventa.
  • A tö miee sa pö pü turnà indree.
  • Valtelin, scarpa grossa e scervel fin.
  • Al bee al fa mai fracass, e 'l fracass al fa mai bee.
  • A criticà i è bun tücc.
  • Al can scutaa 'l bufa anca sül suraa.
  • Al danee resta cun chi che i l'ha guadagnaa.
  • Al fiöl carezzaa, l'è mezz vizziaa.
  • Al perdunà l'è de bun cristian, al desmentegàss l'è de 'n can.
  • Amur e cativaeria l'è roba seria.
  • An bel dì al düra sempri poch.
  • Cava la vegna d'avust, ca t'ha guadagnad amù 'l must.
  • Cura rüa 'l dì di Morcc, al sfiuriss anca l'ort.
  • Cura ta 'ndee, ta turnat pü 'ndree.
  • A strasà de giuvan, sa vee a patì de vegg.
  • De l'oltra part sa töl ree gnent, duma li robi buni faci a la gent.
  • Al bun e 'l gram al gh'è departüt.
  • Al culmu de la strenceria l'è cupà i piöcc par tögh fò 'l cusc.
  • Al fa pü mal chel che va fò de buca de chel che va int.
  • I dis che de l'otra part i sta bee; nigügn l'è mai turnaa 'ndree
  • Al mund i l'ha miga facc an de 'n dì.
  • I disgrazzi li sa cur sempri 'ree.
  • La mort la vee de int sensa picà l'üss.
  • Al ricunuscent s'al cunuss sül mument.
  • Al saréss bel 'vègh amis à a cà del diau.
  • La mort varda sül müs nigügn: ancö a mì, domà a tì.
  • Al vestii al fa miga la spusa.
  • Al veterinari cüra 'l bes'ciam, al dutur cupa i cristian.
  • Se 'l gela prest, l'è scià l'invernu cun tüt al rest.
  • An cà di ladri sa roba miga.
  • An cà ga sarà mai pas, se la femna la cumanda e l'um al tas.
  • Aria russa a l'anduman, a la sira ta gh'ee scià paltan.
  • Cèrca mai de 'ndrizzàgh i gambi a 'n can, se l'è gavel.
  • Cura de föj l'è 'n gran crudà, tant patüsc sa gh'avarà.
  • Cura 'l can al dorma 'n pè, l'è scià aqua.
  • Chi gh'ha giüdizzi, i lu dopri.
  • Chi gh'ha goba, gh'ha roba.
  • Chi nass asan, al mör asan.
  • Chi nu fa, nu fala.
  • Chi sent e 'l tas, mantagn la pas.
  • Chi sgula trop olt, al ri'scia da crudà giù.
  • Ciel cui steli, aqua a sadeli.
  • Ciel trop stelaa, an gh'ha scià aqua.
  • Cura l'aqua la rüva al bumbuliv, sa 'mpara a nudà.
  • Cura 'n um an gamba diventa vegg, pü nigügn i lu rispeta.
  • Cura 's völ, sa pöl.
  • A fà bun müs sa fa metà de la spesa.
  • Duma 'l spegg al ta dis tüt.
  • Dumandagh mai a 'n mercant se la sua roba l'è buna.
  • Du gai an de 'n pulee i va miga bee.
  • A durmì cuma 'n sciüch s'diventa 'n poo gnüch.
  • I danee i gh'ha li ali.
  • I danee vingiüü al giögh i düra poch.
  • A chi gh'ha furtüna anca 'l gal ga fa öv.
  • L'asan de natüra al cugnuss miga la sua scritüra.
  • La bela matela la gh'ha sempri chii che ga cur 'ree.
  • A Santa Caterina, nev u brina.
  • A cüntà sü bali s'ga völ 'na gran memoria.
  • Al Signur al manda 'l fregg a segunda di pagn che ta gh'eet.
  • Al Signur al rüva departüt.
  • L'è duma 'l corv che 'l vee mai bianch.
  • L'um al s'adata a tüt, al bel e al brüt.
  • L'um furest al vee vardaa cuma 'n mulest.
  • Mort al gat, bala 'l rat.
  • Chi che al fa al sò duver, al fa abot.
  • Se i galini li sa spiögia, l'è scià la piöva.
  • Se 'l canta 'l gal prima da scéna, se l'è nigul al sa serena.

Gros Modifega

  • Sant Antoni padovan, salva nualter e al noss bes'ciam del fogh, di ladri, di löf, di can e di mal cristian.
  • A Sant Antòni un'óra bóna e a Santa Nesa un'ora distesa.
  • Sant Antòni e Santa Nesa l'é i mercant de la nev.
  • ...
  • I dì de feurer i gh'ha d'esser: set bruchegn, set gelegn, set feuregn e set remulegn.
  • I ultim tre dì de la luna de mars e de quela de setembre i domina ses mes per un.
  • Sän Gregori al mena quarantena giusta, se Sän Giusef no la des'giusta.
  • ...
  • Per San Simon e Giuda, strépa i ravi da la cultura; se te species fin ai Sant, ti streperas piangend; se te species fin a San Martin, ti streperas cul zapin.
  • Se i sant e i Mort i ven cun i pè negri, i va cun i pè bianch; ma s'i ven cui i pè bianch, i va cun i pè negri.
  • La nibia l'è la tempesta segreta.
  • Cent sciudee i ha mai facc un mort.
  • La vaca insciutada che la tra la cóa, la insciota anca gli altri.
  • I rat del muliner i è i ultim a murir.
  • A Sant Andrea dal gaban, se al fioca miga incö al fiucherà duman, se al fioca gnè duman gnè dopu, la vegnerà per i fest per böcc e per finestri.
  • Se al fa bel a Santa Bibiana, al farà bel un mes e 'na stemana.
  • Löf no 'l maja löf.
  • L'invern i l'ha mai maäda gnä i löf.
  • Quand i se sbassa i cauri, i disegna la nev.
  • I amis i gh'ha legaa la bórsa con un fil de ragn.

Sundel Modifega

  • Tal paes, tal usänza.
  • Al café al va biuu boent e per nient.
  • Tucc i me varda, tucc i me völ, ma negun me tö.
  • Quänta che se cree da esser a caval, s'é gnänca a pee.
  • donn né tela al ciar de la candela.
  • Van in piazza a tör consej, torna a cà, fa quel ch'é mej.
  • Chi ch'è asvelt a mangiar l'è asvelt a lavorar.
  • Al lavorar de la festa al ven int de la porta e pl va fò de la fenestra.
  • La befa li ven pagada tuta a 'sto mond.
  • A farghe del ben ai asen se ciapa pedada.
  • Trentun che n'hoo, me 'n faroo prestar quai da avril e te faroo crepar li feda in de l'ovil (chi che parla a l'è 'l mes de marz)
  • Fò da un sciuch al ven fò de varia asteli (schej).
  • La mort la varda sul mus a negun: incö a mì, dumän a tì.
  • Li furmiga in procession li induvina 'n aquazzon.
  • Un per l'altro se pò miga morir.
  • Amor de fradei, amor de curtei.
  • Al temp l'è 'l prim bon lavoränt.
  • Simenza in tera, speränza in Dio: se Dio vol, ne vegnerà.
  • El sparägn l'è un gran guadägn.
  • Noma 'na mola la masna miga.
  • Al bon e al gräm i gh'è dapertut.

Bibliugraféa Modifega

  1. Istituto di Dialettologia e di Etnografia Valtellinese e Valchiavennasca Arqiviad qé: [1]
  2. BIBLIOGRAFIA DIALETTOLOGICA ED ETNOGRAFICA VALTELLINESE E VALCHIAVENNASCA a cura di Gabriele Antonioli Arqiviad qé: [2]
  3. Pier Carlo e Leonardo della Ferrera, Vocabolario dei dialetti di Chiuro e Castionetto.
  4. Remo Bracchi, Dai sentieri dei campi ai guadi della storia. Profili di dialetti delle alpi lombarde: Tirano, Montagna in Valtellina, Premana.
  5. Guido Borghi, analisi di Toponimi valtellinesi di origine celtica.
  6. Remo Bracchi, Toponomastica valtellinese di origine latina: prodromi e prolungamenti.
  7. Dizionario etimologico grosino - Gabriele Antonioli - Remo Bracchi Biblioteca comunale Grosio - 1995
  8. IL DIALETTO DELLA VAL SAN GIACOMO (VALLE SPLUGA)
  9. Laura Valsecchi Pontiggia, Saggio di vocabolario valtellinese, Sondri, Banca Popolare di Sondrio, 1960.

Varda anca Modifega

Ligam de föra Modifega