Vos principala: Lengua lombarda.

Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

Con lombard alpin s'intend ona serie de variant de la lengua lombarda parlaa in del nord de la Lombardia, del Piemont e del Canton Tesin, in del sud di Grison e in d'on para de vallad del Trentin.

Distribuzion geografega


Carateristigh Modifega

I parlad lombard alpinn (che se sa nò 'me classificà, viet che vergun je spartiss tra lombard ocidental e oriental, e alter anmò je considera on terz grupp separaa) hinn cognosuu soratutt per i sò caratteristegh pussee arcaegh e conservativ respett ai alter, oltra che per i sò vesinanz coi lengov romanz, compagn del ladin e del romanc.
A pruposit del dialet burmin, el Biondelli l'ha scrit:

 
«... possiamo riguardare il Bormiese come anello che congiunge i dialetti lombardi ai rètici, e, tra i lombardi, gli occidentali agli orientali. Con tutto ciò esso distìnguesi dagli uni e dagli altri per esclusivi caràtteri propri, màssime nella costruzione e nelle radici [...]»
(Saggio sui dialetti gallo-italici, 1853, pag. 11)

Difusion e variant Modifega

Alta Valtolina Modifega

  Per savenn pussee, varda l'articol Dialett olt valtelin.

L'area lombarda in de l'alta Valtolina la partiss a nord del Pass de la Briga e de Tiran. El dialett grosin a l'è on poo el pont de colegament in tra i parlà valtolitt (che partegnen al lombard ocidental, con di influss orientai bei fort) e quei alpin. In 'sta sezion a troeuvom i dialett grosin, sondalin, forbasch, cepinasch, bormin e livignasch. Anca el pos'ciavin el gh'ha di caratteristegh arcaegh, ma l'è pussee ligaa al modell ocidental.
I caratteristegh pussee important di dialett de l'alta Valtolina a hinn:

  • passagg de /a/ tonega a /e/ (e in certi cas anca in posizion atonega):
  • conservazion de /r/ final in di infinii di verb
  • plural feminil in -a
    • mil. i vacch, valt. li vacchi, a.valt. li vacca
  • mancanza de la [y]
    • SUCC: lmo. [sytʃ], a.valt. [sutʃ]
  • cambiament lessicai, compagn de ir per andà
  • conservazion di grupp latin PL, CL, FL, GL
  • metafonia parzial in del plural
  • passagg de [z] intervocalega a [ʒ]
    • BRUSÀ: lmo. [bry'za], a.valt. [bru'ʒɛr]

Canton Tesin e Ossola Modifega

  Per savenn pussee, varda l'articol Dialett ticines.
  Per savenn pussee, varda l'articol Dialett ossolan.

I dialett tesines gh'hann ligamm bei strecc con quei ocidentai, ben pussee de quei de l'alta Valtolina. Hinn parlaa in di vai a nord de Belinzona e de Locarn, oltra che in de la Val d'Ossola (foeura che a Domm e in de la bassa vall) e in di Grison sud-ocidentai. Poeuden vess spartii in duu rosc: vun ocidental, che 'l tira denter i dialett de la Valmaggia, de Onsernon, Verzasca, Cent Vai e l'Ossola; e vun oriental, che 'l toeu dent i dialett de la Riviera, de la Leventina, de la Val de Blegn, de la Mesolcina e de la Calanca. I diferenz tra i duu rosc, pu che in sul pian fonetegh e gramatical, se veden in del lessegh. Caratteristegh alpinn compagn de quei de l'Ossola a poeuden vess trovaa anca in area piemontesa, compagn de la Valsesia e 'l Bielles.
Tra i caratteristegh pussee important che poeudom trovà in tutt l'arch alpin a troeuvom:

  • passagg de /a/ tonega a /e/
  • passagg de [z] intervocalega a [ʒ]
  • spostament (minga depertutt) de [y] a [u] e de [ø] a [e]
  • semipalatalizazion de /k/, /g/
  • parnonzia [ʃ] de la /s/ denanz ai consonant

Valciavenna Modifega

  Per savenn pussee, varda l'articol Dialett ciavennasch.
  Per savenn pussee, varda l'articol Dialett bregajott.

El ciavennasch el pò vess spartii in duu tocch: ciavennasch e bregajott. El ciavennasch (soratutt quell de la città de Ciavenna) l'è pussee influenzaa de la koinè milanesa, intant che 'l bregajott el gh'ha 'vuu ona comistion bella forta anca cont el romanc, oltr'a vess pussee conservativ.
Caratteristegh comun in tra ciavennasch e bregajott a hinn:

  • passagg de /a/ tonega a /e/
  • prepalatalizazion de /k/, /g/
  • mancanza del son velar [ŋ] a la fin de la parolla
  • parnonzia [ʃ] de la /s/ denanz ai consonant

Alter sit Modifega

Alter sit de la Lombardia indè che se troeuven caratteristegh conservativ a hinn la Val Gandin e l'alta Val Camonega; i dialett de quei band, anca se partegnen de sicur al lombard oriental, gh'hann on sistema consonantegh pussee conservativ respett a quell di dialett di città capploeugh (Bergom e Bressa).
La posizion del nones e del solander, in del Trentin nord-ocidental, l'è ancamò discutuda: se fudessen recognossuu 'me variant del Lombard, a sarissen de sicur di variant alpinn. Istess el var per tutt i alter parlà del Trentin che partegnen minga a la lengua veneta, compagn di parlà de la Val de Zembra e de la Val de Fiemme.

Esempi del dialet de Semogh, in Val de Dint Modifega

Un cert omen l’he abù döi marcc.
El plù giùen l’he dit al sé musc: “Pà, dèm la mia part che me vegn!” E ‘l musc l’he fèit la divisiun de la ruba ai figliol.
E d’igliè a poch dì el marcc plù giùen l’he metù tut insema e ‘l s’è metù in viagg, l’è gii in un paes luntan, indua lù l’he starlazee fura la sua ruba cul fer chetiva vita.
Pietro Monti, Vocabolario dei dialetti della Diocesi di Como, (1845); pagg. 410-411

Vus curelaa Modifega

Ligamm de foeura Modifega