Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El dialett de la Mesolcina l'è ona variant grisonesa del Lombard.

Diffusion e caratteristegh Modifega

El Mesolcines l'è parlaa in de la vall che ghe da el nomm (Canton Grison), e 'l ghe da ona quai influenza anca ai dialett di paes del Bellinzones lì arent (per esempi, Lumin o Arbed-Cagion).
Tra i caratteristegh pussee important a vedom:

  • La manca la [y], che l'è sostituida de ona [u] o de ona [i].
    • mil. pussee = mes. pissee.
    • TUTT: mil. [tyt] = mes. [tut].
  • A manchen anca la [ø] e la [œ], che de norma vegnen sostituii cont ona [ɔ] o 'na [e].
    • mil. lù el voeur = tic. lù el voeu = mes. lù el vò ([lu al vo]).
    • mil. oeugg = mes. egg ([etʃ]).
  • Gh'è gnanca i vocai doppi, foeura che a San Vittor (compagn del vesin paes de Lumin).
  • El grupp latin PL el vegn renduu con [tʃ] o [ptʃ], e inscì el grupp FL con [tʃ] o [ftʃ] (on mestee quasi compagn se ved anca in certi sitt de la Valtellina):
    • PLUS: mil. = tic. più = mes. ciù/pciù ([tʃu]/[ftʃu]) = valt. ciù ([tʃy]).
    • FLOREM: mil. fior = mes. cior/fcior ([tʃor/ftʃor]).
  • In certi zonn el plural femminil el se fa col mett ona EN final denanz al nomm (on mestee compagn de quell che se ved in de la Val Bregaja):
    • mil. i montagn = mes. la montagnen = breg. lan muntagn.
  • Compagn de quasi tutt el rest de l'area tisinesa, anca in del Mesolcines la S prima de consonant la se parnonzia despess 'me ona SC:
    • STUPED: mil. ['styːpit] = mes. ['ʃtupit].
  • La terza persona plural di verbi l'è compagna de la terza, compagn de quell che 'l succed in Valtellines e Lombard oriental.
    • mil. lor hinn = mes. lor i è.
  • La prima persona singolar di verbi l'è fada sù cont el costrutt OM + III pers. sing., istess de quell che 'l succed anca in del Valtellines e in del Bergamasch.
    • mil. semm = mes. on s'è = valt. en s'è = berg. am s'è.
  • Despess a gh'è la velarizzazion de la L denanz ai consonant:
    • mil. alter = mes. autro (Roree: ['awtro]), auter (Mesocch: [àwter]).
  • In de l'alta vall, ona quai A tonega la se muda in d'ona E averta.
  • In de la zona de Roree (compagn de quell che 'l succed anca in certi zonn del circol de Bellinzona) gh'è minga i son [ts] e [dz]:
    • MARZ: mil. [maːrs] = tis. [maːrts] = ro. [mars]

Esempi de dialett Modifega

Proverbi Modifega

  • I sant s'i cognoss ai miracol.
  • Per chell sant de là de l'aqua che n'on conoss miga, ora pro nobis.
  • El prim ann a brasc a brasc; el second ann patusc e fass; el terz an già a i en pò più, el quart ann i s'è mai vist né conossuu.
  • El val pissee 'l cher content che tutt l'or e l'argent.
  • Contratt facc, mai pciù desfacc.
  • I robb facc a cottom i è robb facc a mezz.
  • La castegna la gh'ha la coa, el primm che la ciappa l'è la soa.
  • Chi gh'ha debet, gh'ha credet.
  • Se fevrei no fevresgia, marz marzesgia; e se marz marzesgia, april vegn dré con la coresgia.
  • Se 'l pciov el dì de l'Ascenz, per quaranta dì semm miga senz.
  • Se 'l trona d'avril, tucc i meis o 'm gh'ha la neiv ai fil.
  • Se 'l trona in april, prepara 'l baril.
  • A San Bartolomé, la montagnen lasselen dedré.
  • Chi de lugl i ne fena, d'agost i fa la pena.
  • Testa d'agnell, gamba d'uscell.
  • Cavra grassa sta mai ben fin che magra no la vegn; cand che magra l'è vegnuda, la voriss gnanca vess nassuda.
  • Cavra giona e monton vegg i impiniss e tecc.
  • Quand el Pizz Combi el gh'ha sù 'l capell, lascé la ranza e ciappé 'l restell.
  • Inziga miga i can.
  • Tucc i can i mena la coa, tucc i cojon i vò dì la soa.
  • L'egg dal padron l'ingrassa el camp.
  • El bacillarà el governo, ma miga la Calanca d'inverno.
  • Se i nivol el va verz Calanca, tutt el mond s'enlanca.

Bibliografia Modifega

  • LSI - Lessico dialettale della Svizzera italiana - Centro di dialettologia e di etnografia del Cantone Ticino - Bellinzona 2004.
  • VSI - Vocabolario dei dialetti della Svizzera italiana - Centro di dialettologia e di etnografia del Cantone Ticino - Lugan/ Bellinzona, 1952.

Vos correlaa Modifega

Vos in dialett de la Mesolcina Modifega