Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El dialett lecches l'è voeuna di variant del Lombard insubrigh.

A l'è staa despess ligaa al dialett comasch anca se, per di reson geografigh, storigh e colturai, l'è semper staa pussee vesin al milanes e al brianzoeu oriental: de fatt Lecch la partegn a la diocesi milanesa e a la veggia provincia ducal, menter Comm la se trovava in d'ona altra diocesi e contad.

Diffusion Modifega

El dialett lecches spetasciaa l'è parlaa domà a Lecch e in di comun de la zona, in sui spond orientai del Lagh de Comm fina al Pian de Spagna. I alter parlad de la provincia lecchesa gh'hann influss comasch, brianzoeu o bergamasch, menter in de la Valsassina el dialett l'è puttòst particolar.

Ona quai caratteristiga Modifega

El dialett lecches (soratutt quell del centro) el se slontana minga tant del Milanes, e quella vesinanza chì l'è cressuda anmò col passà di agn. A bon cunt, in di rioni de Lecch, che per on bell poo de temp hinn staa comun indeperlor, gh'è despess di differenz respett a la parlada del centro comunal.
El Lecches, per la osa posizion de confin cont el Lombard oriental, el gh'ha di influenz bergamasch.
Insomma, se femm on confront cont el Milanes, a troeuvom quei caratteristigh chì:

  • Gh'è i son [ts] e [dz], in sostituzion del Milanes [s] e [z]:
    • Nazion: mil. [na'sjũ], lec. [na'tsjuŋ] (on temp [na'tsjoŋ], compagn del Comasch e del Laghee).
  • A l'esista la O streggia [o], che in milanes gh'è nò.
    • mil alter, lec. alter/olter.
    • Saroo: mil. [sa'ruː], lec. [sa'roː] e.v.i.
  • I paroll che finissen in -ona vegnen minga pronunciaa -òna ma -óna, sia i nomm che i verb:
    • mil. la padròna ['la pa'drɔna]=> lec. la padróna ['la pa'druna].
    • mil. lù el sòna ['ly 'ɛl 'sɔna]=> lec. lù el sóna ['ly 'ɛl 'suna].
  • Sotta l'influenza del Bergamasch, tanti U muden in OEU:
    • tutt: toeutt.
    • : soeu.
  • Quella mudazion chì la se pò anmò trovà ona quai volta (minga semper) in posizion nasal (compagn del Laghee, ma anca del Bustocch o del Vogheres):
    • mil. nissun, lec. nissun/nissoeun (fem. però domà nissuna).
    • mil. vun, lec. vun/voeun.
    • mil. numm/nun, lec. numm/noeumm e nun/noeun/noeugn.
  • On temp a l'era drovaa despess sg inveci de la G dolza:
    • sgiò => giò.
  • In di parlà pussee arios, la terminazion nasal -IN la vegn -EN. Quella robba chì la se ved anca in di dialett bergamasch de la Val San Martin (bg. galìna = sm. galéna).
    • mil. piscinin, lec. arios piscinen.
  • Semper in di parlà arios, la E averta milanesa la se pronuncia streggia:
    • mil. dialètt, lètt; lec. arios dialétt, lécc.
  • Inoltra a Quaa, Maggianegh e Cius el succed che i sonn nasai sparissen, e inscì la se slonga la vocal final:
    • bon => boo.
    • can => caa.
    • ben => bee.
  • La I curta la vegn ona E streggia (influenza bergamasca):
    • mil. inscì => lec. inscé/iscé (berg. issé)
    • mil. => lec. (berg. )
  • I verb poden avèggh a segonda di zonn, di formi different.
    • mil. che mì fudessi/fussi; lec. che mé fudessi/fudess/foeuss/fussi.

Tra i robb che inveci el fann vegnì different del Comasch, a troeuvom:

  • L'articol determinativ di mas'c l'è compagn del quell milanes (anca se in d'on quai dialett de la Valsassina l'è minga inscì):
    • mil. el = com. ol = lec. el.
  • La schwa la tend a la E inveci che a la A:
    • com. ol dialett da Comm = lec. el dialett de Lecch.

Inoltra gh'è di paroll che se vesinen pussee al bergamasch che al rest di alter parlà insubrigh:

  • mil. e com. quaicoss, quaivun = lec. e berg. vergott, vergun.

La formazion del plural Modifega

Chì vegnen marcaa quei robb che differissen del modell milanes:

  • Maschil
    • -OEU => OEUI (minga semper)
    • -IL => -II (minga semper)
      • el badil => i badii
    • -IN/-EN => -ETT (minga semper)
  • Femminil
    • -ISTA => -EST
      • la pianista => i pianést.
    • -INA/-ENA => -ENN
      • la scarpina => i scarpenn.
    • -UJA => -OEUJ (minga semper)
      • la freguja => i fregoeuj.
    • -OLA => OI (minga semper)
      • la parola => i paroi.
    • -ELLA => -ELL/-EI
      • la sorella => i sorell/sorei.
      • la stella => i stell/i stei.
      • la campanella => i campanell.
    • -ONA => -ÒNN ['ɔn](Lecch), -ÓNN ['on] (dialett arios), -ONE ['une] (Quaa e San Giovann)
    • -UCIA => -OEUCC
    • -UGGIA => -OEUGG
    • -UCCA => -OEUCCH
      • la zucca => i zoeucch.
    • -ÉMA => -ÈMM
      • la bestéma => i bestèmm.
    • -OSSA => -ÓSSA ['osa]
    • -ICIA => -ECC
    • -IA=> -ÉI
    • -ITA/-IPA/-IMA/-ILA => -ET/-EP/-EM/-EL
      • la vita => i vétt
      • la pipa => i pépp
      • la scima => i scémm
      • la pila => i péll
    • -RLA/-RNA/-BRA/-VRA/-GRA/-TRA => -RLI/-RNI/-BRI/-VRI/-GRI/-TRI (minga semper)
      • la sganzerla => i sganzerli.
      • la giberna => i giberni.
      • la zebra => i zebri.
      • la manovra => i manovri (ma anca i manover).
      • la sagra => i sagri (ma anca i sagher).
      • la giostra => i giostri (ma anca i gioster).
      • la cavra => i caver.
    • -ISSA => -ESS
      • la bissa => i bess.
    • A Quaa e San Giovann inoltra i participi passaa femminil plurai finissen, compagn del bergamasch, con la E:
      • la pesciada => i pesciade (Lecch: i pesciad)
    • Semper in quei quarter là, gh'è anca alter paroll che finissen con la /e/:
      • la cova => i cove.

I verb Modifega

Verb vess Modifega

  • Indicativ present: mé soo, té te seet, lù l'è, noeugn semm, violter sii, lor i è/henn.
  • Indicativ imperfett: mé seri, té te seret, lù l'era, noeugn serem, violter serev, lor i era/eren.
  • Indicativ futur: mé saroo, té te sareet, lù el sarà, noeugn saremm, violter sarii, lor i sarà/sarann.
  • Congiuntiv present: che mé sia, che té te siet, che lù el sia, che noeugn siem, che violter siev, che lor i sia/sien.
  • Congiuntiv imperfett: che mé fudessi/fudess/foeuss/fussi, che té te fudesset/fusset, che lù el fudess/foeuss, che noeugn fudessem/fussem, che violter fudessev/fussev, che lor i foeuss/fudessen/fussen.
  • Condizional present: mé saressi/saress/saria, té te saresset/sariet, lù el saress/saria, noeugn saressem/sariem, violter saressev/sariev, lor i saress/saressen/saria/sarien.

Verb avèggh Modifega

  • Indicativ present: mé gh'hoo, té te gh'heet, lù el gh'ha, noeugn gh'emm, violter gh'hii/avii, lor i gh'ha/gh'hann.
  • Indicativ imperfett: mé gh'avevi/eri, té te gh'avevet/eret, lù el gh'aveva/era, noeugn gh'avevem/erem, violter gh'avevev/evev, lor i gh'aveva/era/aveven/eren.
  • Indicativ futur: mé gh'avaroo/aroo, té te gh'avareet/areet, lù el gh'avarà/arà, noeugn gh'avaremm/aremm, violter gh'avarii/arii, lor i gh'avarà/arà/avarann/arann.
  • Congiuntiv present: che mé gh'abbia, che té te gh'abbiet, che lù el gh'abbia, che noeugn gh'abbiem, che violter gh'abbiev, che lor i gh'abbia/abbien.
  • Congiuntiv imperfett: che mé avessi/avess, che té te gh'avess, che lù el gh'avess, che noeugn gh'avessem, che violter gh'avessev, che lor i gh'avess/avessen.
  • Condizional present: mé gh'avaressi/aressi/aress/avaria, té te gh'avaresset/aresset/avariet, lù el gh'avaress/aress/avaria, noeugn gh'avaressem/aressem/avariem, violter gh'avaressev/aressev/avariem, lor i gh'avaress/aress/avaressen/aressen/avarien.

Verb andà Modifega

  • Indicativ present: mé voo, té te veet, lù el va, noeugn andemm/vemm/nemm, violter andii/vii/nii, lor i vann.
  • Indicativ imperfett: mé andavi/navi, té t'andavet/navet, lù l'andava/nava, noeugn andavem/navem, violter andavev/navev, lor i andaven/naven.
  • Indicativ futur: mé andaroo/naroo, té t'andareet/nareet, lù l'andarà/narà, noeugn andaremm/naremm, violter andarii/narii, lor i andarann/narann.
  • Congiuntiv present: che mé vaga/naga, che té te vaghet/naghet, che lù el vaga/naga, che numm vaghem/naghem, che violter vaghev/naghev, che lor i vaghen/naghen.
  • Congiuntiv imperfett: che mé andassi/andessi/nassi, che té te andasset/nasset, che lù l'andass/nass, che numm andassem/nassem, che violter andassev/nassev, che lor i andassen/nassen.
  • Condizional present: mé andaressi/andaress/andaria/naress/ naressi/naria ecc.
  • Participi passaa: andaa/naa.

Alter particolarità Modifega

  • mil. mì toeuvi => lec. mé toeuvi/mé toeuj.
  • mil. tolt, tolta => lec. toeui/tovuu, toeuda/tovuda.
  • mil. mì fasevi, tì te fasevet ecc. => lec. mé fasevi/favi, té te fasevet/favet ecc.
  • mil. mì vegnivi, tì te vegnivet ecc. => lec. mé vegnivi/vegnevi, té te vegnivet/vegnevet ecc.
  • mil. mì savevi, tì te savevet ecc. => lec. mé savevi/seri, té te savevet/seret ecc.
  • mil. mì savaroo, tì te savareet ecc. => lec. mé savaroo/saroo, té te savareet/sareet ecc.

Comparazzion fonetega Modifega

Lombard Milan Lecch Bergom
foeu [føː] [fœ] [fɔ]
inscì [in'ʃi] [i(n)'ʃe] [i'se]
oeugg [øtʃ] [œtʃ] [øtʃ]
persona [per'sɔna] [per'tsona] [per'suna]
su [sy] [sø] [sø]
tutt [tyt] [tøt] [tøt]
zucca ['syka] ['tsyka],
pl. [tsøk]
['søka]

Litteradura lecchesa Modifega

Già che 'l Milanes a l'era la variant pussee importanta del Lombard occidental, per on bell poo de temp i scrittor lecches che faseven di oper in dialett j'hann faa in Milanes (per esempi, el Togn Ghislanzon, 1824-1893). Domà in del Noeuvcent vegnen foeura i primm autor che scriven intenzionalment in Lecches: tra de lor a cuntom Uberto Pozzoli (1901-1930) e Luigi Manzoni (1892-1979).
Anca al dì d'incoeu la resist ona certa litteradura local, soratutt poetiga: per esempi in del 2011 el scior Antonio Bellati de Premana (Valsassina) l'ha voltaa in vers el romanz I Promessi Sposi in del dialett del sò paes: Ol Renz di Tramajin e la Luzie di Mondell, spos promettuu[1].

Esempi de dialett Modifega

Ona novella del Vottcent Modifega

 
Giovanni Papanti I parlari italiani in Certaldo p. 186

Disi donca che in di temp del primm re de Cipri, dopo che la Terra Santa l'è stada conquistada da Gottifred de Buglion, l'è succeduu che ona donna nobila de Guascogna l'è andada come pellegrina al Sepolcher e, tornand indree, arrivada a Cipri, l'è stada maltrattada da certi baloss. E per quest, rabbiada foeura de moeud, l'ha pensaa de presentà i sò quarell al re; quaighedun gh'hann ditt de minga trà via el fiaa, perchè 'sto re l'era inscì on cojon che minga domà l'era gnanch bon de fà vendetta per i olter ma, de ciolla, el taseva anca quand l'era insultaa lù stess, e se quaighedun gh'aveva on quai dispiasè, el se sfogava addoss a lù. La sciora, sentuu 'sta storia, disperand de vendicàss, la s'è determinada de fà capì el sò debol a 'sto re e, piangend, la s'è presentada a lù e la gh'ha ditt: "Maestà, mé vegni minga ché per vess vendicada di ingiuri che m'è staa faa; ma almen desideri de savè come te feet a supportà inscì pacificament i tort che, come hoo sentuu a dì, té te ricevet, perchè almen poda imparà a dàmm pas dei mè dispiasè, che Dio lo sa se mé i regaleress volontera, dal moment che te seet faa inscì polid a supportài".
El re, che fin allora l'era semper staa pigher e poltron, come 'l se foeuss dessedaa, cominciand dai tort faa a 'sta sciora, el s'è miss a vendicà semper tutt i ingiuri che se foeuss faa a la soa dignità.
Giovanni Papanti, Parlari italiani in Certaldo, 1875, pagg. 186-187

La Parabola del Fioeu Trason (el bagai spendascion) Modifega

On omm el gh’era duu bagai. E chell pussee gioven el gh'ha dii al sò pà: "Oh, pà, damm la part che me pertocca!" e 'l pà l'ha spartii la soa robba in tra i sò duu bagai.
On quai dé dopo, mettuu insemm i sò robb, el bagai pussee gioven l'è partii per andà in d'on sitt lontan. Là l'ha majaa foeu toeutt i sò danee cont ona vita de baldoria.
Quand che 'l gh'ha avuu pioeu gnà cinch ghei, gh'è ruvaa ona gran carestia in del paes indove che l'era e allora el bagai l'ha taccaa a paté la famm.
L'è naa a lavorà in de vun de chell paes e 'l sò padron l'ha mandaa in di sò camp a stàggh adree ai porscei.
El bagai el voreva impiendes el venter cont i giand che mangiaven i porscei, ma nissun gh'ja dava.
Allora, in tra de lù, l'ha pensaa: "Quanti operari in cà del mè pà i gh’ha pan fina ch'i voeuren, e mé inveci chechiscé moeuri de famm!
Levaroo soeu, naroo in del mè pà e ghe disaroo: Oh, pà, hoo faa peccaa contra el Signor e contra de tè!
Me meriti pioeu de vess ciamaa el tò bagai, trattem come vun di tò operari."
L'è levaa soeu e l'è 'ndaa in del sò pà. Prima anmò de ruvà a cà, el sò pà l'ha veduu, el s'è ciappaa compassion, el gh'è corruu incontra, el gh'ha traa i brasc al coll e l'ha basaa.
Allora el bagai el gh'ha dii: "Oh pà, hoo faa peccaa contra el Signor e contra de té, me meriti pioeu de vess ciamaa el tò bagai".
Ma el pà el gh'ha déi ai sò servidor: "Soeu, soeu, portii el vestii pussee bell e mettìghel soeu, mettìgh on anell al dii e i scarp ai pee;
portee scià el vedell chell grass, coppìll e dopo mangemm e femm festa!
Perchè chell bagai l'era mort e l'è tornaa in vita, el s'era perduu e l'emm trovaa anmò". E i hann taccaa a fà festa.
Ma el sò bagai pussee grand l'era in del loeugh e quand che l'è tornaa a cà l'ha sentuu a sonà e cantà.
Allora l'ha ciamaa vun di servidor per savè 'se l'era succeduu cossè.
El servidor el gh'ha dii: "L'è ruvaa el tò fradell e 'l tò pà l'ha mazzaa el vedell chell grass perchè l'ha ritrovaa san e salv".
Allora el fradell el s'è inrabbii e 'l voreva mia 'ndà dent in cà.
El sò pà l'è andaa de foeu e 'l s'è mettuu a pregàll.
Ma el bagai el gh'ha responduu inscé al sò pà: "L'è tanti ann che te servissi e hoo semper faa toeutt chell che t'heet voruu, ma té te m'heet mai daa on cavrett de mangià cont i mè amis.
Ma 'dess che 'l mè fradell l'ha mangiaa foeu toeutt cont i puttann, té t'heet mazzaa per lù el vedell chell grass".
Ma el pà el gh'ha dii: "Car el mè bagai, té te seet semper insemm a mé, e toeutt chell che l'è mè l'è anca tò;
l’era de giusta de fà festa perchè 'l tò fradell l'era mort e l'è tornaa in vita, el s'era perduu e l'emm trovaa ancamò".
(Vocabolario Italiano-Lecchese e Lecchese-Italiano, 2001)

Bibliografia Modifega

  • AA. VV., Parlate e dialetti della Lombardia. Lessico comparato, Mondadori, Milan, 2003.
  • Clemente Merlo, Italia dialettale, n.24 del 1960-61.
  • Glauco Sanga, Dialettologia lombarda, Università di Pavia, Pavia 1984.
  • Vocabolario Italiano-Lecchese e Lecchese-Italiano, II edizione accresciuta e corretta, ed. Cattaneo, Oggion, 2001.
  • Giovanni Bonfadini, I dialetti della Brianza in AA. VV., Storia della Brianza vol. 5 - Le culture popolari. ed. Cattaneo, Oggion, 2010.

Vos correlaa Modifega

Paginn in lecches in sù quell sitt chì Modifega

Not Modifega

Ligamm de foeura Modifega