Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El Dryopteris ,[1] a l’è on géner di piant de la famiglia di driopterodàcei, de la sòtt-famiglia di driopteròidi, second la classificazión del Pteridophyte Phylogeny Group, on grupp di botànich che l’hà classifica in del 2016 . Quèll géner chì el tira denter di fìres che i sò nòmm comùn hinn fìres de legn, fìres mas’c o fìres a scud .[2] A gh’è pressappòch 300-400 speci in quèll géner chì. [3][2][4][5] Quèj speci chì hinn spantegàa in Asia, America, Euròpa, Africa e in di ìsol Pacìfich, con la diversità maggiora in del’Asia orientàl.[5][6] Tanti di speci gh’hànn di portinèst robùst e rampegant che formen ona coròna, cont on anèll di frasch compagn d’on vas. I sòri hinn redónd, cont on indusio a forma de scud (peltàa) . La gamba de la foeuja la gh’hà su di basèj ‘me la fudèss ‘na scala.

Dryopteris
occ.: Fìres
or.: ???????
Dryopteris carthusiana
Dryopteris carthusiana
Classifigazion sientífiga
Regn: Plantae
Division: Pteridophyta
Clas: Polypodiopsida
Ùrden: Polypodiales
Famìa: Dryopteridaceae
Zèner: Dryopteris

L’ibridazion e la pòliploidia hinn di fenòmen comùn de quèl gener chì, e gh’en tanti speci che s’hinn formàa per via de quèj procèss chì. I speci di fìres del nòrd America gh’hànn fàa capì ai ricercadór che gh’eren di relazión strècc tra tanti speci di Dryopteris, e quèst l’è on esempi de speciazion travèrs l’ibridazion allopòliplòida. [7]

Speci scernìd foeura

Modifega

Quèl géner chì el gh’hà dent on mucc de speci. La classificazión del Pteridophyte Phylogeny Groupla suggerìss che gh’hinn circa 400 speci;[2] Modell:As of, Lista di fìres e licopodi del mond la gh'hà denter 328 speci e 83 ibrid.[3] Di speci tràd denter in del géner Dryopteris, compagn per esempi de la Dryopsis, la Stenolepia e la Nothoperanema, hinn distint per di alter orìgin.[3]

Ecologia

Modifega

I speci del genér Dryopteris hinn on mangià per i fantasma d’ona quàj specie de lepidòpter per esempi la Batrachedra sophroniella (che la mangia domà la Dryopteris Cyatheoides) e ‘l Sthenopiseauratus.

Cultivazion e usanz

Modifega

Tanti speci de Dryopteris hinn dopràa assosènn ‘me di piant ornamentàl in di giardìn, soratùtt la Dryopteris affinis, la Dryopteris erythrosora, e la Dryopteris filix-mas, cont on mucc de cultivar.

La Dryopteris filix-mas l’è stada doprada ind la pupart de la stòria di òmen ‘me bon de desfescià i vèrmen e l’era l’ùnega fìres indicada ind la farmacopea di Stat Unii. A gh’è l’usanza de tradizión in Scandinavia de doprala contra de l’infestazion di ragn ross (Dermanyssus gallinae).

Riferiment

Modifega
  1. Sunset Western Garden Book, 1995:606–607
  2. 2,0 2,1 2,2 Modell:Citation
  3. 3,0 3,1 3,2 Modell:Citation
  4. Zhang, Li-Bing (2012). "Molecular circumscription and major evolutionary lineages of the fern genus Dryopteris (Dryopteridaceae)". BMC Evolutionary Biology 12 (1): 180. DOI:10.1186/1471-2148-12-180. ISSN 1471-2148. PMID 22971160. 
  5. 5,0 5,1 Sessa, Emily B. (2015-08-01). "What We Do (and Don't) Know About Ferns: Dryopteris (Dryopteridaceae) as a Case Study". Systematic Botany 40 (2): 387–399. DOI:10.1600/036364415X688844. 
  6. Sessa, Emily B. (March 2017). "Into Africa: Molecular phylogenetics and historical biogeography of sub-Saharan African woodferns ( Dryopteris )". American Journal of Botany 104 (3): 477–486. DOI:10.3732/ajb.1600392. ISSN 0002-9122. 
  7. Sessa, Emily B (2012). "Unraveling reticulate evolution in North American Dryopteris (Dryopteridaceae)". BMC Evolutionary Biology 12 (1): 104. DOI:10.1186/1471-2148-12-104. ISSN 1471-2148. PMID 22748145. 

Ligamm de foeura

Modifega