El Niño
El Niño a l’è ona irregolarità de la circolazion atmosferega rispètt a la soa situazion normàl, caosàa del riscaldament superficiàl de l'acqua de l'Oceano Pacifich.L'è ciamaa El Niño perché el riva despèss sòta Natal, e in spagnoeu El Niño el voeur di el Bambin Gesù.
Svolgiment del fenòmen
ModifegaLa situazion normal
ModifegaLa situazion normàl del Pacifich sòta i tròpich l’è ciamada circolazion del Walker e l’è tal che adrée a i còst de l’Australia e de l’Indonesia la temperadura superficial de l’acqua del mar l’è maggiora del quèlla di còst de l’America del sud. Per quèlla resón chì a se originen di mòti ascendent e de conseguenza la pression la se sbassa e in corrispondenza di mòti verticaj succeden di precipitazion. Inscambi in sui còst de l’america del sud la temperadura l’è pussée bassa. L’è inscì sia perché lilinscì la corr via la corrent marina de l'Humboldt, sia per via del fenòmen de la salida di acqui profond, sia perché i Alisèi ruzen vèrs òvest el strat superficiàl pussée cald (e tra l’alter fànn alzà el livèll del mar a òvest de 50 cm). La differenza de temperadura l’ingenera ona circolazion convettiva. [1]
L’irregolarità de El Niño o espòdi cald de ENSO
ModifegaEl Niño l’è ciamà in manera complètta El Niño-oscillazión meridionàl (e ‘l gh’hà ‘me sigla ENSO, de la lengua inglesa El Niño southern oscillation) perché l’è ona irregolarità caosada de l'oscillazion de la differenza de la pression tra i còst orientàj e occidentaj de l’Oceano Pacifich meridionàl. Defàtt se el càpita che se scalden tròpp i còst del Pacifich oriental (o ben quèj americàn) per via de l’incapacità de l’oceano de desfescià el calor, i corrent verticaj se spòsten pussée a èst e anca i nìvol se foeurmen pussée a èst. A se ingenera poeu la soppression di alisèj che la fa vegnì su ‘na reazion a cadèna che in del cas lìmit l’ingenera di inondazion in America del sud e sècch in Oceania. El Niño el succed tucc i ann a la fin de dicember, ma succeden di episòdi periòdich de El Niño che duren fin a 12-18 mes. [2]
L’irregolarità de La Niña o espòdi frècc de ENSO
ModifegaLa Niña a l’è el fenòmen a l'incontrari de El Niño, e ‘l consist ind ona accentazion de la circolazion del Walker. De conseguenza a ghe sarànn pussée precipitazion in Australia e Indonesia e pussée sècch in Sud America. La Niña la succed de sòlit a la fin de on episodi fòrt de El Niño. [3]
Indes de l'oscillazion meridional
ModifegaPer descriv el fenòmen del El Niño a se doperen di ìndes, in particolar l'indes de l'oscillazion meridional (SOI, de la lengua inglesa Southern Oscillation Index)
che l'è la differenza de la pression atmosferega tra Thaiti e Darwin.
La Niña ←→ SOI<0
El Niño ←→ SOI>0
A gh'è anca di alter ìndes come l'indes de ENSO multivariaa
Effètt in su la pèsca
ModifegaCon la suppression di Alisèi el ven pu ras’ciada la superfice di acqui in sui còst del sud America grazie a la quàl la succedeva la salida di acqui profond e donca di sostanz nutrient. I pess gh’hànn pu de mangià e moeuren.
Effètt in sul clima del pianètta
ModifegaA gh’è di ligamm tra el fenòmen ENSO e di variazion periòdich del clima in di region lontan (Teleconnession climatich). I effètt de El Niño hinn: [5]
- di pioeuv bondant anormaj in Brasile, Argentina, zòn montagnos di USA, Africa equatorial;
- brusècc in del center de l’America e sud de l’Africa;
- di fòrt ondàd de cald in del sud-èst de l’Asia e in del Giappon;
- di temperadur sòta la nòrma in di paes del golfo del Mèssico;
- l’indeboliment di Monson in India;
- l’aument del numer di uragan sora el Pacifich.
I effètt de La Niña hinn: [5]
- brusècc in Brasile, Argentina, zòn montagnos di USA, Africa equatorial;
- di precipitazion bondant anormàj in del center de l’America e in del sud de l’Africa
- frècc insòlit in del sud-èst de l’Asia, el sud-èst de l’Africa e ‘l Giappon;
- di ondàd de cald sora i paes del golfo del Mèssico
- l’accentazion di Monson in India
- l’aument di uragan in de l’Oceano Atlantich
In Italia i estaa quand che ‘l càpita El Niño hinn de sòlit pussée cald. [5]
Riferiment
Modifega- ↑ Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 366-368. ISBN 88-483-1168-7.
- ↑ Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 368. ISBN 88-483-1168-7.
- ↑ Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 370. ISBN 88-483-1168-7.
- ↑ Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 366. ISBN 88-483-1168-7.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 372-374. ISBN 88-483-1168-7.