Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
bussola Disambiguazión – Se te see dree a cercà alter significàa, varda Precipitazion (disambiguazión).

Cont el tèrmen precipitazion a se voeuren indicà, in meteorologia, tucc quèj fenòmen de trasferiment de l’acqua in stat liquid o sòlid de l'atmosfera al soeul – compagn de la pioeuva, la nev, la tempèsta, la rosada, la brina. La precipitazion a l'è ‘na fase del ciclo idrològich. Quèj acqui chì, che poeu tàchen a svaporà de noeuv (a differenza de quèj litosferegh che circolen semper e unicament in del terrén), hinn anca ciamàd meteòrich.[1]

Mappa animada di precipitazion mensil a scala mondiàl.

Genesi Modifega

 
Precipitazion in del stato liquid in forma de acqueri.

Quand che l'aria ùmeda, scaldada de la radiazion solà la leva su, la se slarga foeura e la se infrèggia fin a condensàss (l'aria frèggia la pò ‘vègh denter men vapor de acqua rispètt a quèlla calda e vicevèrsa) e la va a formà i nivol, ch'a hinn fàd su de gottìnn microscòpich d’acqua spandùd che gh’hànn ‘na dimension de l’orden di micron. Sti gott chì, con el mèttess insèma (coalescenza), vegnen pussée gròss e pesànt e bòrlen giò in tèrra in forma de pioeuva, nev o tempèsta.

Misurada Modifega

I precipitazion, generalment, hinn misuràd cont el doprà du tipi d’istrument: pluviometer e pluviografo. El primm istrument a l’è fàa su d’on recipient piscinìn, de sòlit de forma clilindrica e de grandèzza standardizzada che ‘l fa el lavorà de catà su e conservà la pioeuva che la gh'è capitada denter ind on cèrt intervàll de temp, generalment de on , in sul territòri indoe l’è stàa miss. In quèlla manera chì a l’è possibil ottegnì ’na misura giornadera di precipitazion d’ona cèrta localitàa.

Diversament el pluviografo a l’è on istrument che ‘l fà el mestée de registrà la pioeuva borlada giò de li a ‘n perìod de temp minor del ; incoeu a hinn disponibil di pluviografi digitaj con ‘na risoluzion temporal de l’orden d’on quaj minut. In Italia la pioeuva, d’usanza, la ven misurada in millimeter (misura indipendenta de la superfice). Al fin de ‘vègh on’idèa se pò considerà che in Italia bòrlen giò intra i 100 e i 3000 mm de pioeuva per ann; on ùnegh dì de pioeuva fina el mena tuttalpù 1 mm de acqua, inscambi on temporal longh e violent l’è bon de portànn anca 30 mm de acqua, cont ont record intorna di 440 mm (in Italia i zòn pussée pioverasg hinn i Prealp e i Alp Giulie e Carnich in Friùl Venezia Giulia e i Alp Apuàn in Toscana.

Orografia Modifega

La pioeuva, la nev e la tempèsta tenden a distribuìss soratùtt sora i versànt montagnós espòst ai corrent indoe la gh'è salida di mass d'aria ùmeda fin a la condensa (convezion sforzada). I perturbaziontenden a subì i azion de blòcch (stau) sora versant soravent; vicevèrsa in di versant sòtavént i vent discendent de crodada i favorissen la stralattonaria di nìvol e de conseguenza la riduzion di precipitazion ( ombria pioverasgia) e l' effètt ‘’favòni’’. Per quèlla resón chì i precipitazion tenden a aumentà con la quòta, In Italia, per esempi el versant del mar Tirren l'è pussée pioverasg del versant del mar Adriatich per la presenza di mont Penin e ‘l predomini di corrent occidentaj.

Regimm Modifega

 
Precipitazión medi globaj ind on ann.

I precipitazion massim hinn intorna de l’equator (sora ona fascia larga 10° de latitudin). A'ndà de l'equator ai pòli a gh’è manemàn ‘na sbassada di precipitazion foeura che intra el 45° e ‘l 55° de latitudin indoe a gh’è la massima attività ciclònica. Quèst second massìm chì de precipitazion a l’è però inferior de quèll de l’equator. Per mèzz del studi di isoiét, o ben di lìnej che collighen insèma i sit de eguàl precipitazion, se pòden reconóss quèj regìmm chì de precipitazion o regimm pluviometrich:

  • Regimm di alt latitudin. Quèll regimm chì l’interèssa la fassa di latitudin infra el 43° e ‘l 60° e l’è caratterizzàa de la mancanza d’ona stagion sècca del tutt, inscambi gh’è di stagion pu o manc piovós e distribuìd in vari maner.
  • Regimm polàr (de là di 60° de latitudin). Precipitazion scarsi. Domà in Antartid el fiòca in vesinanza di còst.
  • Regime del desèrt. Precipitazion inferiór de 250 mm/anno. A l’è caratteristich di alt pression di zòn tropicaj.

Effètt Modifega

I precipitazión atmosferegh ciapen ‘na importanza significativa in del compiment del ciclo de l'acqua. Despèss, in del settór de l’idrologia, ghe se dà el nòmm de acqui meteòrich i quàj ciapen denter oltra i acqui piovàn tucc i alter precipitazion che vegnen di fenòmen meteòrich compagn de la nev, la tempèsta, la rosada, la brina. Quand che a hinn giamò borlà giò al soeul i acqui piovàn ghe se spanteghen de sora e donca ghe pénetren o se infiltren denter in di terrén che lassen passà l’acqua per via de la gravità oppùr incanalandoss adrée ai canàa del soeul, oppur se muccen su in forma de giazz in di nevee e in di giazze in sui montagn pussée elevàa, indoe fànn su di risèrv preziós de acqua, o in di lastrón de giazz del pòlo.

In del cors del deslinguàss che la nev e ‘l giazz subìssen manemàn in presenza de temperadùr maggior del pont de fusion de l’acqua, l’acqua al stat liquid la comenza anàgh adrée al stèss percors di acqui piovàn come che la corr via e la se inacanala in del terrén alimentand inscì i riaa, i fiumm, i lagh, i estuari fin a raggiungiòng el mar (circolazion superficiàl), oppur penetrànd e alimentànd i àves indoe fa su i prezios risérv de acqua sotterranea e in generàl a la circolazion sotterranea che l’è compagna, oppùr la torna direttament in atmosfera per via del svaporament dirètt del soeul ùmed e la svapotraspirazion di piant. In quèlla manera chì l’acqua la ven disponìbil per la biosfera perchè l’alimenta la vegetazion superficiàl e i animàj.

I acqui meteòrich hinn assée interessant per divèrsi disciplìn tècnegh correlaa con l’ingegneria idraulica:

  • Idrologia e idrografia
  • Idrogeologia e geotècnica: basta pensà al laorà fondamentaj che el fluss superficial di acqui meteòrich el fà in sui terrén carsich. Con l’interagì con la microflòra vegetàl e batterica l'acqua se impienìss de CO2, e la diventa ofensiva per el substrato de calcar e la ghe laora adrée al fenòmen carsich
  • Provisión idrica di comunità di òmen, de già che l’è on element fondamental per la vita di organismi vivent. In di àrei a ris’c de desertificazion a l’è importantìssim a accumulà l'acqua in di ìnvas superficiaj o in di cistèrni. Al fin pussée generàl de fa su i acquedòtt la soa misurada l’è importanta per el progètt di intercettazion, dai digh oppur direttament dai cors d’acqua.
  • El regolà el regìmm di acqui de pioeuva al fin de la gestión di fluss in ambiént cittadìn, relativament al fà i progètt e a la costruzión di cantaràn bianch in di center cittadìn che gh’hànn ‘n’andadura del terrén piana, indoe i inondazion capiten despèss e al fin de on giust progètt di profìl stradàj (cunètta, tombìn, ecc.) in di center cittadìn de collina o montagnós indoe i pendenz elevàa créen di alter tipi de problema.
  • Agricoltura: el studi di fluss meteòrich a l’è fondamentàl al fin de programmà i giust intervent in del settór de l’agraria.

In del settór de l’inquinament ambientàl i precipitazion assumen ‘n’importanza fondamentàl per via de la soa azión de lavadura de l'atmosfera di aerosòl e di sostanz inquinant compagn del pulviscol atmosferegh. De conseguenza i precipitazion eserciten ‘n’azion naturàl de moderazion di situazión particolàr de inquiment de l’aria compagn che in del caso di grad città e àrej metropolitàn.

Modifica artificial Modifega

Cont el sfruttà i conoscenz in su la genesi di nìvol a l’è stà possibil a cambià el temp atmosferegh per mèzz de la modifica artificiàl d’on quaj tipo de nìvola al fin de ottegnì ‘me risultàa finàl, on aument di precipitazion. Per esempi a l’è possibil alterà l’equilibri di nìvol sorafondùd per fa de manera che in del sò intèrna comparen di cristaj de giazz che vegnen grand per differenza de tension de vapor satur con l’acqua sorafududa. Taj cristaj de giazz pòden vèss ottegnùd per mèzz de:

  • el mètt denter di ballinn de giazz sècch (o ben de anidride carbònica al stato sòlid) de manera de fàgh sbassà la temperadura a la nivola fin al pont che i cristàj de giazz pòden formàss direttament di gottìnn sorafondùd. La nivola, in quèll caso chì la cambia la forma de la soa sommitàa indoe l’è stàa miss denter el giazz sècch.
  • l'introduzion di partìcol de iodur d'argent bon de fa el mestée di nucli de congelament per i gott sorafondùd (di quaj la ven foeura l’espression "sèmina di nivol"). Defàtt, in su el iodùr de argent la se fà ‘na pellesina suttilissima de acqua che la gh'hà el spessor d’ona quaj molecola che, che cont el dispònness ‘me ‘na struttura sòlido-cristallina compagna del giazz, la ven sòlida e quèst l’è el princippi del cristàll de giàzz. El iodùr d'argént fa el so mestée sòta i -5°C e, rispètt al giazz sècch che ‘l gh’hà de vèss miss denter in de la nivola per mèzz d’on reoplàn, gh’hà el vantagg de podè vèss spandùa anca del soeul: a di alt temperadur de fàtt el svapora, e l'è tirà in alt di corrent ascedent, poeu el condensa in tanti partìcol piscinìnn con la sbassada de la temperadura. Domà la lus dirètta la ghe fa pèrd ‘na part de la capacità a quèj partìcol chì.

Per mèzz de la génesi di cristaj artificiàj, cioè con la diminuzion de l’acqua sorafonduda, a se pensa de podè redù anca la formazion di gràn de tempèsta pussée gròss in del cors di tempestàd.

A l’istèssa manera l’è stà possibil alterà l’equilibri di nìvol cald (con temperadura maggiora del pont de fusion) cont el mètt denter ind la nìvola di nucli de sal gigant e de acqua polverizzada in partìcol piscinìtt sora i quàj i gottìnn de nìvola a hinn pussée facil de formàss e sviluppàss.

Per dimostrà el lavorà de quèj sistema chì, o ben che ‘l ghe sia de bon on aument di precipitazion, s’è sòlit doprà di istrument unicament statistich, ma i càlcoj relativ fànn vedè che ‘l laorà che fànn l’è putòst scars.

Statistich Modifega

I precipitazion hinn nò costant in del cors de l’ann, defàtt esisten di perìod pu o manc piovós, inscì ‘me i de la settimana.

Quèj dati chì varien de bon de nazión in nazión, defàtt se per la Gran Bretagna el dì pussée pioverasg a l’è el martedì< ref>Giovanni Filocamo, Il matematico curioso: dalla geometria del calcio all'algoritmo dei tacchi a spillo, cap. 2, Milano, Felrinelli, 2013.</ref> in Italia a l’è la domenica, e quèst a l’è caosàa soratutt de l’oscillazion de l'Onda di Rossby, che la gh’haà on ciclo de circa sètt dì.[2]

Riferiment Modifega

  1. Acqua
  2. Stefano Anghileri & Matteo Dei Cas. Ma è proprio vero che piove sempre la Domenica?

Bibliografia Modifega

  • Jean Louis Battan, Le nubi: introduzione alla meteorologia applicata, Bologna, Zanichelli, 1981.

Vos correlàd Modifega