Fedarigh II Gonzaga
|
Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda |
Fedarigh II Gonzaga (17 de masg del 1500 – 28 de vost del 1540) l’è stait el prim duca de Mantua. L’ha governad a l’inizzi nomà coma marches a partì del 1519, e pœu coma duca infina a la sò mort. L’è stait ancasì el marches del Monferrad a partì del 1536.
Vita
ModifegaFedarigh a l’era el s’cet del Franzesch II Gonzaga, marches de Mantua e de la sò mojer Isabella d’Est.[1] A causa del badaluch politegh del temp, de l’etaa de des agn, l’ha passad trii agn coma ostasg a Roma sota papa Sgiuli II.[2] Del 1515 al 1517, el Fedarigh l’è stait ostasg del rè Franzesch I de Franza, che el voleva seguràss el socors di Gonzaga in Lombardia.[2]
El 3 de avril del 1519 l’è suzzedud a sò pader coma marches de Mantua,[3] a l’inizzi sota la resgenza de la mader e di barba Sigismond e Sgiovann. L’ha rezzevud l’investidura imperial de l’imperador Carel V el 7 de avril del 1521. Ind el luj del 1521, papa Leon X l’ha nomenad “Capitan Sgeneral de la Gesa”, e l’ha scombatud contra i Franzes a Parma ind el 1521 e a Piasenza ind el 1522.[3]
El Fedarigh l’ha insegnad sgiò un contrat matrimonial con la Maria Paleologa, ereda del marchesad del Monferrad, cont el fin de gadegnà i sò domini.[4] Impunemanca, ind el 1528, papa Clement VII l’ha trait a null el mariozz, in scambi de duu presoner.[4]
El Fedarigh l’ha insegnad sgiò un olter contrat matrimonial con la terza sgermana del Carel V, Sgiulia d’Aragona.[4] Grazzia a questa mossa, gh’è stait conzess el titol de duca ind el 1530, fasend deventà inscì i Gonzaga duca de Mantua.[5] Tamen, quand che el Bonifazzi, marches del Monferrad, l’è borlad sgiò de cavall el 25 de marz de l’istess ann, el Fedarigh l’ha pagad 50'000 ducad per fà trà a null anca el segond mariozz, cont el ruzà el papa a remeter in vigor el contrat del prim mariozz. Quand che gh’è mort anca la Maria, l’è stait bon de sposà la sorella Margarita el 3 de occiover del 1531.[4] A la mort del darer ered mas’c lesgitem de Cà Paleologa, el marchesad del Monferad l’è passad sota ai Gonzaga, che l’hann tegnud infina al segol XVIII.
Compagn di sò sgent, a l’era un gran patron dei art. L’ha comissionad el Palazz Te, progetad e zornid del Sgiuli Roman.[6] L’ha ancasì comissionad e crompad deverse picciure del Tizzian, che el gh’haveva anca fait su un litrat, depenc de lu insema al Rafajell.
El Fedarigh el gh’haveva la sifilida, compagn del bobà.[7] L’è indait al babi el 28 de sgiugn del 1540 a la sò villa a Marmirœul.[7]
Referenze
ModifegaFont
Modifega- Cockram, Sarah D. P. (2013). Isabella d'Este and Francesco Gonzaga: power sharing at the Italian Renaissance Court. Farnham: Ashgate Publishing Ltd. ISBN 9781409448310. OCLC 855504802.
- Fenlon, Iain (1980). Music and Patronage in Sixteenth-Century Mantua. Cambridge University Press.
- Hickson, Sally Anne (2016). Women, Art and Architectural Patronage in Renaissance Mantua: Matrons, Mystics, and Monasteries. Routledge.
- Murphy, Paul V. (2007). Ruling Peacefully: Cardinal Ercole Gonzaga and Patrician Reform in Sixteenth-Century Italy. Catholic University of America Press.
- Parrott, David (1997). "The Mantuan Succession, 1627–31: A Sovereignty Dispute in Early Modern Europe". The English Historical Review CXII, Issue 445, February (445). Oxford Academic. DOI:10.1093/ehr/CXII.445.20.
- de Pins, Jean (2007). Letters and Letter Fragments. Librairie Droz S.A..
Ligam de denter
ModifegaLigam de fœura
Modifega
Wikimedia Commons el gh'ha dent imagin o alter archivi su Fedarigh II Gonzaga
