Isabella d’Est

marchesa de Mantova
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

L’Isabella d’Est (Ferrara, 19 de masg del 1474Mantova, 29 de marz del 1539) l’è staita una nobila lombarda, marchesa de Mantova e vuna di figure de pussee granda relevanza cultural e sozzial adree al Renassiment lombard. Patrona d’art e fomna de finisia e a la mœuda, tante done ghe indaven adree a la sò manera de vestì e consciàss. El Lodovigh Ariost el ghe diseva che l’era ‘liberal e magnanema’,[1] e el Nicolaa de Corresg che l’era la ‘prima fomna de tut el mond’.[1]

L’Isabella in nigher, vuna di picciure del Tizzian e una suposuda idealizazzion de l’Isabella

Tosa de l’Ercol I d’Est e de la Leonora d’Aragona, l’era vuna di member de Cà Esta e la sorella granda de la Beatriz d’Est. L’ha rezzevud un’instruzzion adeguada a una sciorina: gh’era stait insegnad a rezzità Virsgili e a sonà el legut.[2] De sora maross, l’era una ballarina sperta.[1]

Ind el 1480, la se smorosè cont el Franzesch II Gonzaga – ered al ducad mantovan – che l’ha maridad des agn adree, el 11 de fevrer del 1490 a l’etaa de quindes agn. L’isposalizzi sò de lor l’è stait una zeremonia de granda scioraria[3] e l’Isabella la s’è traita adree una schirpa de 3000 ducad.[1] Inanz de sposàss, la s’è menada in sgir per i strade prenzipai de Ferrara tuta intapada sgiò, e sora un cavall zornid de or e preje prezziose.[1] El sò l’è stait un mariozz fortunad, desgià che i duu spos se voleven propri ben. Tamen, la sò dificoltaa a conzepì un bagaj mas’c la s’è traita adree una quaj sfrizzion cont el sò hom, che el gh’haveva besœugn de un ered al marchesad de Mantova. I tension inn fenide nomà ind el 1500, quand che ghe nassè sò fiœul Fedarigh.[4] A la mort de l’hom, l’è vegnuda resgenta per cunt del bagaj. La sò spertisia ind el governà l’è transparida de tante azzion che l’ha ciapad, compagn di sò negozziazzion cont el Zeser Borsgia, che l’haveva casciad via el Guidobaldo da Montefeltro, duca de Urbino e cugnad sò de l’Isabella.

La gh’ha havud un rœul ciav ind i relazzion intra Mantova e Milan, desgià che la Beatriz – sorella sova de lee – l’ha maridad ind el 1491 el Lodovigh el Nigher, duca de Milan. Impunemanca, l’Isabella l’era un zich sgelosa de la sorella, che l’haveva sposad un gran scior del qual la gh’haveva havud duu bei bagaj, quand che lee la fava fadiga a havégh un mas’c.[5][6]

L’è morta ind el 1539 e l’è staita interranda ind la Gesa de Santa Pavola a Mantova, de banda al sò hom. Tamen, i sò oss inn stait robad.[7][8]

Referenze

Modifega
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Marek, George R. (1976). The Bed and the Throne: The Life of Isabella d'Este. New York: Harper and Row Publishers. ISBN 978-0-06-012810-4. 
  2. Ness, Arthur J. (2001). "Giovanni Angelo Testagrossa". In Sadie, Stanley; Tyrrell, John (eds.). The New Grove Dictionary of Music and Musicians (2nd ed.). London: Macmillan Publishers.
  3. ISABELLA d'Este, marchesa di Mantova
  4. (2001) Isabella d'Este: La primadonna del Rinascimento. Daniele Bini. ISBN 88-86251-45-9. 
  5. Pizzagalli, Daniela (1999). "La dama con l'ermellino, vita e passioni di Cecilia Gallerani nella Milano di Ludovico il Moro", Rizzoli, Rizzoli. 
  6. Valeri, Francesco Malaguzzi (1913). "La corte di Lodovico il Moro: la vita privata e l'arte a Milano nella seconda metà del Quattrocento", Hoepli. 
  7. Canadè, Rossella. Dalle ossa riesumate l'altra faccia dei Gonzaga.
  8. Este, Beatrice d' and Isabella d' – Dictionary definition of Este, Beatrice d' and Isabella d' | Encyclopedia.com: FREE online dictionary.

Ligam de denter

Modifega

Ligam de fœura

Modifega