Ferrant I Gonzaga

Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

El Ferrant I Gonzaga (Mantova, 28 de sgener del 1507 – Brussell, 15 de november del 1557), l’è stait un nobel e conduter lombard che ind la sò vida el gh’ha havud i careghe de Vizzerè de Sizzilia e Governardor de Milan per cunt del sò amis Carel V d’Asborgh; de sora maross, a partì del 1539, el vignè del sò el sovran de la Conteja de Guastalla. L’è el fondandor del ram di Gonzaga de Guastalla.

Statova trionfal al Ferrant a Guastalla, œuvra del Leon Leon

Terz fiœul mas’c del Franzesch II Gonzaga e de l’Isabella d’Est, marches de Mantova, l’era stait destinad di sò sgent a una carrera militara. A l’etaa de sedes agn, el ven mandad in Ispagna a fàgh de pasg al futur imperador Carel V, al qual el restarà fidel per tuta la sò vida. Ind el 1527 l’è vegnud comandant de l’armada imperial in Italia e Lombardia. L’ha scombatud contra i Turch e l’è stait nomenad vizzerè de Sizzilia del 1546 al 1554.

Ind el 1529 el s’è maridad con l’Isabella de Capua, che la s’è traita adree i feud de Molfetta e Giovinazzo, e, grazzia al mariozz, l’è vegnud vun di prenzipai scior feudai del Regn de Napoli. Ind el 1539 l’ha crompad i drizz a la Conteja de Guastalla de la contessa Lodoviga Torella, cont el deventà inscì el nœuv scior del territori. El gh’ha havud vundes fiœui.

L’è morud a Brussell depos de vesser borlad sgiò de cavall per la fadiga adree a una bataja. L’è stait miss sota ind la sagrestia del Dom de Mantova.

Ligam de denter

• Cà Gonzaga

Ligam de fœura

Altri progetti

• Wikimedia Commons

• Wikimedia Commons el gh'ha dent imagin o alter archivi su Ferrant I Gonzaga