Gradient adiabategh sècch

Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El gradient adiabategh sècch a l’è la velocità che ona partìcola d’aria sècca che la se moeuv in vertical la se scalda o la se reffèggia. L‘è semper pari a

Modèll de corrent ascendenta

0,976 °C ògni 100 [[meter]]

A l’è on coefficient ideàl, de già che ‘l dipend minga de la temperadura estèrna ma domà de la pression (che con la quòta la va giò semper con l’istèssa andadura (varda la formola ipsometrica).

Descrizion

A se pò spiegà el fenòmen in quèla manera chì: la massa d’aria pussée calda la va su vèrs l’alt perchè l’è manc densa de quèlla che gh’è intorna (per el principi de l'Archimede), e la va su d’ona manera inscì svèlta che la scambia minga del calor (in manera adiabatega). La massa d'aria come che la va su l’aumenta el sò volùmm perché la pression la se sbassa con l'altèzza. Per via del sò slargàss la prodùss del laô , che 'l ghe fà consuma la soa energia intèrna e la se reffrèggia. Quand che la va giò, l’accùmula l’energia de la compression (aument de pression) e l’aumenta la soa temperadura. L’energia total di molecol de aria che vànn su la rèsta donca l’istèssa dato che l’energia potenzial gravitazional la gh’hà de ‘andà su (perché i molecol se troeuven pussée in alt), la gh’avrà de sbassàss quèlla cinetica, e donca la se sbassarà anca la temperadura.

Se ciama sècch perchè l'umidità relativa de la massa d’aria l’è minora del 100%. Quèst valor chì el va su (o ben, l'umidità relativa la va su fin a raggiòng el 100%) a càosaa di temperadure semper pu bass; a quèst pont chì la partìcola la raggiòng el pont de rosada, o ben la temperadura che la ghe permètt al vapor de acqua, che l’è al so stat de vapor (e donca el se ved nò a la vista), de passà al stat liquid ind la forma de got de acqua piscinìtt. A quèll pont chì l’aria la se reffèrggia segond el gradient adiabategh satur. El gh’hà de vèss minga confondùu con el gradient tèrmich vertical, ch’a l’è la variazion effettiva de la temperadura sora on cèrt sit d’on cèrt moment.

Vos correlaa

• Gradient tèrmich vertical
• Corrente ascendenta
• Gradient adiabategh satur
• Stabilità de l'aria