Gradient adiabategh satur

Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El gradient adiabategh satur a l’è la diminuzion de la temperadura rispètt a la quòta (in °C/100m) d’ona massa d'aria satura de vapor de acqua che la se reffrèggia quand che la va su.

Descrizion

El gradient adiabategh satur a l’è minor de quèll sècch perché l'aria satura quand che la se reffrèggia e la desfèscia el vapor de acqua che la gh’hà denter che ‘l condensa e 'l ghe ced a l’aria el sò calor sconduu de condensa. Quèll gradient chì generalment el var circa 0,6°C ogni 100m ( tra 0,5 e 0,8) . L’è nò on valor fiss de già che quèst valor chì el dipend de l’umidità de l’aria e donca el varia con la temperadura, el va su se quèsta chì la se sbassa, fin quand a circa -40°C el gradient adiabategh satur l’è quasi l’istèss de quèll sècch, de già che a quèlla temperadura chì l’umidità de saturazion l’è diventada quasi nagòtt.

Com’è che ‘l se calcola

El calcol l’è nò facil, tuttmanch ghe sarìssen i fórmol de calcolàll; de fàtt:

Innanz de tutt sèmm che quèll gradient chì l’è quèll per el quàl la temperadura pseudopotenzial la rèsta costanta .

La formola de calcolà la temperadura pseudopotenzial a l’è:

$\theta _{\mathrm {e} }\approx \left(T+{\frac {L_{\mathrm {v} }}{c_{\mathrm {p} }}}r\right)\left({\frac {1000\;\mathrm {hPa} }{P}}\right)^{k}$(► temperadura pseudopotenzial)

Con :

• $T_{\mathrm {e} }$ = temperadura equivalenta (temperadura assoluda in Kelvin)
• $P$ = pression
• $P_{0}$ = pression de riferiment standard (1000 hPa)
• $R=c_{\mathrm {p} }-c_{\mathrm {v} }$ = costanta di gas per l’aria sècca second l’equazion de stat di gas perfètt; R=287 J/Kg K
• $c_{\mathrm {p} }$ = calor specifich de l’aria a pression costanta (1004 J/kg•K)
• $c_{\mathrm {v} }={5 \over 7}c_{\mathrm {p} }$ = calor specifich de l’aria a volùmm costant
• $k$ = $R$/$c_{\mathrm {p} }={2 \over 7}\approx 0,286$
• T = temperadura de l’aria reàl de l’ambient al livèll che la soa pression atmosferega l’è P
• r = rappòrt de mes'cianza del vapor de acqua (g/kg)
• $L_{\mathrm {v} }$ : coefficient de calor sconduu de svaporament (de 2400 kJ/kg a 25°C a 2600kJ/kg a -40°C).

A ne interèssa de trovà la funzion che la correla la temperadura T con la quota z, T(z), tal de fa de manera che ${\frac {d\theta _{\mathrm {e} }}{dz}}=0$

Sèmm anca che la pression P la dipend de la quòta per mèzz de la formola ipsometrica:

$p=p_{0}\cdot e^{-z/\alpha }$ (► formola ipsometrica)

el rappòrt de mes'cianza anca luu el varia con la pression P, de fàtt:

$r=622{\frac {p_{v}}{P-p_{v}}}$ [g_v/ K_{g as}] (►rappòrt de mes'cianza)

e P el varia in funzion de z per mèzz de la formola ipsometrica.

In quèll’equazion chì gh’è dent anca la pression de vapor satur de l'acqua e quèsta chì la varia in funzion de la temperadura e gh’è n'è divèrsi relazion empirich ch’a i ligen insèma, per esempi:

$pv=0.61094\exp \left({\frac {17.625T}{T+243.04}}\right),$

indoe la temperadura T a l’è in °C e la pression de vapor P a l’è in kilopascal (kPa) (►pression de vapor satur de l'acqua)

Gh’è de mètt insèma tucc sti equazion chì e trovà la giusta funzión de la temperadura T con la quòta; as=dT/dz l’è poeu el gradient de temperadura adiabategh.

Vos correlaa

• Gradient adiabategh sècch
• Corrent ascendenta
• Gradient tèrmich vertical
• Stabilità de l'aria