Gradient adiabategh satur
El gradient adiabategh satur a l’è la diminuzion de la temperadura rispètt a la quòta (in °C/100m) d’ona massa d'aria satura de vapor de acqua che la se reffrèggia quand che la va su.
Descrizion
ModifegaEl gradient adiabategh satur a l’è minor de quèll sècch perché l'aria satura quand che la se reffrèggia e la desfèscia el vapor de acqua che la gh’hà denter che ‘l condensa e 'l ghe ced a l’aria el sò calor sconduu de condensa. Quèll gradient chì generalment el var circa 0,6°C ogni 100m [1] ( tra 0,5 e 0,8) [2]. L’è nò on valor fiss de già che quèst valor chì el dipend de l’umidità de l’aria e donca el varia con la temperadura, el va su se quèsta chì la se sbassa, fin quand a circa -40°C el gradient adiabategh satur l’è quasi l’istèss de quèll sècch, de già che a quèlla temperadura chì l’umidità de saturazion l’è diventada quasi nagòtt.
Com’è che ‘l se calcola
ModifegaEl calcol l’è nò facil, tuttmanch ghe sarìssen i fórmol de calcolàll; de fàtt:
Innanz de tutt sèmm che quèll gradient chì l’è quèll per el quàl la temperadura pseudopotenzial la rèsta costanta [3].
La formola de calcolà la temperadura pseudopotenzial a l’è:
(► temperadura pseudopotenzial)[4]
Con :
- = temperadura equivalenta (temperadura assoluda in Kelvin)
- = pression
- = pression de riferiment standard (1000 hPa)
- = costanta di gas per l’aria sècca second l’equazion de stat di gas perfètt; R=287 J/Kg K
- = calor specifich de l’aria a pression costanta (1004 J/kg•K)
- = calor specifich de l’aria a volùmm costant
- = /
- T = temperadura de l’aria reàl de l’ambient al livèll che la soa pression atmosferega l’è P
- r = rappòrt de mes'cianza del vapor de acqua (g/kg)
- : coefficient de calor sconduu de svaporament (de 2400 kJ/kg a 25°C a 2600kJ/kg a -40°C).
A ne interèssa de trovà la funzion che la correla la temperadura T con la quota z, T(z), tal de fa de manera che
Sèmm anca che la pression P la dipend de la quòta per mèzz de la formola ipsometrica:
el rappòrt de mes'cianza anca luu el varia con la pression P, de fàtt:
- [gv/ Kg as] (►rappòrt de mes'cianza)[6]
e P el varia in funzion de z per mèzz de la formola ipsometrica.
In quèll’equazion chì gh’è dent anca la pression de vapor satur de l'acqua e quèsta chì la varia in funzion de la temperadura e gh’è n'è divèrsi relazion empirich ch’a i ligen insèma, per esempi:
- indoe la temperadura T a l’è in °C e la pression de vapor P a l’è in kilopascal (kPa) (►pression de vapor satur de l'acqua)[7]
Gh’è de mètt insèma tucc sti equazion chì e trovà la giusta funzión de la temperadura T con la quòta; as=dT/dz l’è poeu el gradient de temperadura adiabategh.