Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

A se parla de inversadura termica quand che la temperadura l’aumenta con la quòta. Come che ind l’inversadura tèrmica el gradient tèrmich vertical l’è maggior de zero, l’inversadura tèrmica la gh’ha ona elevada stabilità atmosferega. [1]

Tipi de inversadur Modifega

 
Profil vertical de temperdura de l'atmosfera cont ona inversadura termica arenta al soeul.

Inversadur tèrmich per irradazion Modifega

A hinn di inversadur tèrmich con fondament in sul soeul che se ingeneren quand che el ciél l’è serén e la ventilazion débol o assenta. De nòtt el soeul el se refrèggia per irradiazion, de conseguenza el ven frècc anca el strat de aria pussèe visin al soeul che ‘l risulta inscì pussée frècc de l’aria che la stà de sora. [1]

Inversadur tèrmich per subsidenza Modifega

A hinn di inversadur tèrmich a partì di 800-2000 meter de quòta che s’ingeneren a càosa del riscaldament di mass d’aria in discesa in di àerej de bassa pression. [1]

Cintur tèrmich Modifega

A hinn di inversadur tèrmich che s’ingeneren in sui disces di montagn, per via di vent che di montagn vegnen de nòtt giò a vall e se scalden per compression adabatega de già che pussée giò a vall la pression atmosferega a l’è pussée alta. [1]

Inversadura tèrmica stratosferica Modifega

De là de la tropopausa, in del’ozònosfera, cioè la stratosfera, la temperadura l’aumenta con la quòta, a càosa del’assorbiment de la radazion che ‘l succed in del strat de ozòno [1]

Inversadur termich e inquinament atmosferegh Modifega

 
La salida d’ona colòna de fumm la ven bloccada de on strat de aria calda che ‘l ghe sta de sora.

I mòti verticaj poden nò andà oltra l’inversadura tèrmica inscì che i inquinant tenden a stragh de sòta prèss a la base de l’inversadura tèrmica. De sorapù l’inversadura tèrmica con base al soeul a l’è è anca ‘na condizion bona de fa sviluppà i nebbi.[1]

Vos correlaa Modifega

Inibizion convettiva

Scighera

Riferiment Modifega

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 263-365. ISBN 88-483-1168-7.