Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

L’inibizion convettiva (CIN or CINH)[1], in meteorologia a l’è on numer che ‘l rappresenta la quantitàa de energia che la ghe inpedìss a ona massa d'aria che la leva su de la superfice terrèstra de superà el livèll de convezion libera.

On nomograma de l’Herlofson con su marcàd di important caratteristich

A l’è la quantitàa de energia de che gh’è besògn de superà l’energia de galleggiament negativa che l’ambient l’esèrcita su ona massa d’aria che la ‘’vorarìss’’ andà su. Spèss vòlt, la CIN l’interèssa on strat che ‘l va del soeul fin al livèll de convezion libera (LFC). L’energia de galleggiament negativa esercida in su ona massa d’aria a l’è caosada del fàtt che la massa d’aria a l’è pussée frèggia (e donca pussée densa de l’aria che la gh’è intorna, che donca la ruzarìss ona massa de aria pussée frèccia a’ndàgiò de bass. El strat de aria indoe la CIN la dòmina a l’è pussée cald e stabil di alter strat piazzàa de sora e de sòta.

L’inibizion convettiva la gh’è domà quand che on strat de aria pussèe calda a l’è mìss sora ona cèrta region. L’effèct del ‘vègh de l’aria pussée calda sora quèlla pussée frèccia a l’è quèll de fa nò andà su quèlla pussée frèccia travèrs l’atmosfera. Per quèst la se fa su ona zòna de aria stabil. L’inibizion convettiva a l’è la quantitàa de energia che la servìss de sforzà la massa d’aria pussée frèggia che la gh’è de sòta a passà de là. Quèll’energia chì la pò vegnì di front, del riscaldament del soeul, l’inumedìss de l’aria, o de zòn de convergenza de sistèma meteorològich de media scala compagn di front de rebùff e di front coasà de la briza de mar oppur del sollevament orografich.

De sòlit, ona zòna cont on valor de inibizion convettiva alt a l’è considerada stabil e l’è pòch probabil che la faga sviluppà on temporal. El concètt de l’inibizion convettiva a l’è el contrari del quel de l’ energia potenzial convettiva disponibil.

L’inibizion convettiva a l’è on ostacol per i corrent ascendent necessari per la formazion di fenòmen convettiv, compagn di temporaj. Ancabén, quand che on valor alt de la CIN el diminuìss cont el riscaldament o l’inumidìss in del cors di temporaj, el temporal el sarà pussée violent se la CIN la gh’è nò.Modell:Citation needed

Situazion che favorissen ona inibizion convettiva maggiora Modifega

La CIN l’è pussèe fòrta quand che la succed ona advezion de aria sècca a ona altèzza visina al soeul e inveci l’aria arenta al soeul la se reffrèggia. Quand che la superfice la se reffrèggia, defàtt la se forma ona inversadura tèrmica de sora che la determina de sòta la stabilità atmosferega. I front meteorològich che se vesinen e i ond curt influenzen el rinfòrz o l’indeboliment de l’Inibizion convettiva.

Calcol de l’inibizion convettiva Modifega

L’inibizion convettiva a l’è calcolada per mèzz di misur fàa cont el radio-sondagg (o ben on balon meteorològich che ‘l se porta adrée i pareggiadur che misuren i parametri, compagn de la temperadura de l’aria e la pression atmosferega). De calcolà l’inibizion convettiva a se dopera poeu la formola scrivuda chichinscì.. La z-de sòta la z-de sora, ch’hinn i limit de integrazion ind l’equazion, hinn i altèzz pussée alta e pussée bassa del strat de l’inibizion convettiva, a l’è la temperadura virtual de la specifega massa d’aria a l’è la temperadura virtual de l’ambient che ‘l gh’è intorna. Despèss, el valor de la z-de sòta a l’è quèll de soeul, inveci quèll del z-de sora a l’è el livèll de convezion libera (LFC). L’unità de misura de linibizion convettiva a l’è quèlla d’on’energia per unitàa de massa o ben joules per chilogramm (J/kg). L’inibizion convettiva a l’è scrivùda come on valor negatìv de energia e di valor maggior de 200 J/kg hinn assée de prevegnì la convezion ind l’atmosfera.

Rappresentazion in sul nomograma de l'Herlofson Modifega

L’inibizion convettiva la pò vèss rappresentada per mèzz de ona figura in sul nomograma de l'Herlofson, indoe l’è l’area intra el profil de temperadura virtual de l’ambient che ‘l gh’è intorna e quèll de la temperdaura virtual de la massa d’aria pussée frèggia che la “vorarìss” andà de sora.


L’inibizion convettiva a l’è defatt ona galleggiabilità negativa, insegnada ‘me B-; a l’incontrari de l’energia potenzial convettiva disponibil (CAPE), che l’è scrivuda con B+ o domà con B. CAPE e CIN hinn de sòlit esprèss iJ/kg ma pòden anca vèss esprèss in m2/s2, ch’a l’è l’istèss. De fàtt, l’inibizion convettiva a l’è despèss descritta come ona energia de galleggiament negativa.

Vos correlad Modifega

Referiment Modifega

  1. Colby, Jr., Frank P. (1984). "Convective Inhibition as a Predictor of Convection during AVE-SESAME II". Mon. Wea. Rev. 112 (11): 2239–2252. DOI:<2239:CIAAPO>2.0.CO;2 10.1175/1520-0493(1984)112<2239:CIAAPO>2.0.CO;2. 

Ligamm de foeura Modifega