LETO

Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El LETO a l’è 'n programma professionál de ingegnerìa, in particolar del settór de la tèrmotècnica che ‘l servìss de fa l’Analisi del fabisògn de energia di edifizzi secónd i nòrm tècnich italiàn del settór o ben soratùtt a l’UNI/TS11300 part 1,2,3,4,5,6 quant al el riscaldament, al raffreddament e a l’acqua calda sanitaria. L’è mandàa foeura de l’ANIT (Associazion Nazionál per l’Isolamént tèrmich e acustich). El programma l’è stàa controllàa de Comitaa termotecnich italian, o ben l’è stàa verificàa che l’érror de càlcol el sìa pussée pìccol del 5%. A l’è bon de doperà i fàil prodòtt cont i programm de l’istèss grupp (PAN, IRIS, APOLLO), semper de l’ANIT. Per mèzz del programma LETO a l’è possìbil de scriv i progètt second conforma a la leg 10 e cambiamént adrée (incoeu el D. Lgs n.311/2006). I càcol pòden vèss fàa per tutt l’edifizzi oppùr per on appartamént in deperlù.

I dati de mètt denter in del programma

De fa el progètt a gh’è besògn de mètt denter in del programma:

-I dati climàtich de l’ambiént defoeura indoe gh’è de fa el progètt. I dati del clima hinn fissàa de la normativa a segonda del sit, e a segonda di dati climatich i vegnen calcolà i gradi dì che fornissen di valór semplificàa coerént cont el DPR 412/93 de calcolà i res di pomp de calor e ‘l fabisògn tèrmich de l’edifizzi;

-I zòn tèrmich, o ben tucc i zòn de l’ambiént de denter che se considera che gh’abìen di condizión de temperadura e umidità uniformi, riscaldàa o reffreggiàa de l’istèss impiánt e gh’abìen l’istèss valór fissàa de la temperadura intèrna

-i zòn minga riscaldàa cont i quàj i zòn riscaldàa (o zònt tèrmich) hinn in contàtt.

-I dati sora la scòrza de l’edifizzi, o ben i caratteristich de conduttività tèrmica, e anca del fattór de assorbimént solàr e de l'emissività tèrmica per i superfici de foeura, e de la trasmission de la radiazión solàr in del caso di elemént trasparént de tucc i tipi di elemént diperdént presént in de l’edifizzi, travèrsi i quàj el calór el ven perdùu vèrs el defoeura o vèrs di ambiént minga riscaldàa. Quant ai struttùr disperdént i dati pòden vèss importàa di alter progràmm de l’ANIT fàa apòsta per definì i struttùr disperdént ( PAN, IRIS, APOLLO).

-I caratteristich di zòn tèrmich (destinazión d’uso, àrea, volùmm lord e nètt , i caratteristich de la ventilazión, l’àrea dii superfici disperdént giamò definìi in precedenza per ciascheduna zòna tèrmica e ‘l tipo di ambiént che gh’è de là de lor. In quèlla sezión chì se podarànn vedè anca i valór del calór che ‘l ven trasmettùu travèrs i superfici e travèrs l’edifizzi intrégh.

-I dati sora i impiánt:

-El fattór de conversión de l’energìa primària, o ben la quantità de energia impiegada per fornìi ona unitàa de energia fornida che l’è on valór scrìtt giò ind la normativa

-El nùmer di impiánt de riscaldamént e raffreddamént e i zòn tèrmich servìd di impiánt medèsim.

-I caratteristich de ògni sottosistèma (emissión e regolazión, destribuzión, accùmul, generazión) de ciaschedùn impiánt de riscaldamént, raffreddamént e acqua calda sanitaria . Di àlter impiànt che pòden vèss presént hinn quèj de ventilazión, de illuminazión, el traspòrt de persònn o ròbb (ascensoeùr) e ‘l fotovoltàich.

I risultaa del calcol

I risultàa del còcol pòden vèss ottegnùu per ona zòna tèrmica in deperlée.

Quant al scartòzz de l’edifizzi, el programma el dà in sortida i vari dispersión e apòrt de calór e di alter dati e a la fin de la fera el fabisògn de riscaldamént (e a l’istèssa manera quèlle de raffreddamènt).

Quant ai impiánt i dàti mandàa foeura hinn innánz de tutt i fabisògn mes a mes per ciaschedùn di impiánt pu di àlter dati compágn del rendimént e de l’energiàa rinnovàbil doperada.

A la fin de la fera i vegnen fornìi di ìndes sora el fabisògn de energia per meter quadràa a l’ann (indes de efficienza energetica) che servissen de fa la classificazión energetica de l’edifizzi e controllà se i requisìi mìnim de leg de l'edifizzi hinn rispettàa.

Relazion tècnich

Dòpo che hinn stàa fàa i càlcol el programma l’è bon de scriv i relazión tècnich che gh’è besògn de manera automatica. La relazión la po’ vèss scrivuda per ona zòna tèrmica in deperlée o per l’edifizzi intrégh.

I relazión tècnich che pòden vèss scrivud hinn l’APE, l’AQE e la relazión de càlcol energetica seconca confroma al D.Lgs 311/2006.

Vos correlad

• PAN (software)
• ANIT