Lombard Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard.

El legnamee (anca marangon in certi bande) a l'è un artesan qe 'l lavora 'l legn per far su o per riparar , mobilia, e oltre strutur.

I arnes del legnamee
Museo Etnografeg de la Liguria, Cervo.
Un laboratori de legnameria in un'incision del XVI secol

A g'è de distinguer intra i tecnege tradizionai, ind i quai i se droven arnes manuai, e la falegnameria moderna, intesa comè lavorazion del legn per la produzion industriala de manufaits, grazia ai maqinari e a moderne attrezadure meccanege. Incœ i tecnege de la legnameria tradizionala i vegnen plu drovade per la produzion de mobili e infissi de usaj comun, perqè i inn staite largament sostituite de la produzion a maqina. Implunemanc i tecniqe tradizionai i vengnen anc'mo drovade, ind un quai camp specialisteg quali, per esempi, l'ebanisteria, la produzion de struments musegai, el restaur.

Descrizion Modifega

Tecnege de lavorazion Modifega

La bas de la tecnega de lavorazion, la se pœl riduxer a l'assemblaj de quater toc de legn, a la realizazion çoè de un telai e a'l impieniment del so intern con pannei plu o manc lavorads; qest qì a l'è, anca se variants, la bas de la costruzion de qualsessia ojet de legnameria. I inn tuts telai pannellads.

Material drovad Modifega

El legn massell, ind i numerose manere ind i quai la natura la ge offree, per secoli a l'è staito el material principal de la legnameria. De un quai deceni però, cont i nœve tecnologie, a l'è staito possibel sostituir el legn massell con semi-lavorads plussee prateg e plussee a bon mercad. Vegnen produxids e donca drovads pannei de agglomerads de legn, comè el multistrad, el truciolad, el listellar, el legn lamellar, l'MDF, l’OSB e oltri. L'usaj del legn massell al resta de tute i manere, per el legnamee artigian el prodot plussee considerad. Ind la produzion de infissi e prodots estern de legnameria, se parla necessariament de legn massell o legn lamellar, sia qe el prodot al sia artigianal qe industrial. La produzion de mobel e de arredament in jener, inscambi, la se è ormai orientada vers l'usaj dei semi-lavorads jamò descrivuds, insì a l'è nassud un artigianad parallel a la classega legnameria. Cont el temp i inn nassude industrie del mobel, orientade prevalentement a l'arredament modern. Qesta tipolojia de produzion, faita su anca de imprenditor picinin con poc dipendents, la fa minga usaj dei classeg arnes de legnamee ma de maqine automatege computerizade, del cost volt fess ma qe i permeten de realizar con precision e velocitaa el numer de toc volud e poder insì assemblar in brev temp el mobel projetad.

Legnamee specializads Modifega

Ind i Pais industrializads i se pœden anc'mo trovar legnamee con un precis toc de mercad ind la costruzion del mobel su mesura: arredament domesteg, arredament de negozi e vetrin, arredamento teatral o de scena; qei artigian qì, ciamads anca "legnamee su mesura", i droven sia arnes manual sia arnes picinin elettreg. A l'è una banda de mercad qe la se pœl definir el "zocol dur" del mester de legnamee modern e qe la propon, domà a vœlte, de lavorar domà legn ver e massell, magara in version plussee economega comè l'impiallacciad o placcad (semper legn de fibra e massell). I colorazion proposte de qesti artigian qì i inn squas semper tinture faite a man e in manera eccellenta.

Laboratori de legnameria Modifega

 
Un laboratori de legnameria navala

Ind un laboratori de legnameria a l'è obligatori la presenza almanc de un banc de legnamee in legn, cont i morse e i divers arnes manual (martell, sege, tenalie, piallets, sponderuol, serie de scalpell e de caçavid ecc...); qesti ojets però i inn dree a perder la lor funzion primaria per far spazi a nœve atrezature plussee juste a'l tipo de lavorar qe incœ 'l fa un legnamee. Ind el laboratori modern de legnameria, de fait, i fann de padron i maqine usadei indispensabei ind ogne lavorazion. I maqine plussee drovade i inn: la troncatrix, la sega a nastro, la sega circolara, la pialla (a fil e a spessor), la toupie (fresatrix), arnes picinin per la levigadura, la rifinidura e l'assemblagg (orbitai, trapan, avvitador, morsets de varia longeza, inciodatrix ecc...); in laboratori picinin o a nivell hobbisteg sega circolara, pialle e toupie i pœden vesser sostituide con una particolara maqina utensil ciamada combinata universal perqè indeperlee, la permet de eseguir i tre lavorazion: taio, pialladura e fresadura. Per eseguir incastri a tenone e mortasa la vegn drovada la toupie cont un carrell o plu semplicement la sega circolara ma i inn de grand aiœt de tute i manere e semper plussee diffuse: la bedanatrix e la cavatrix a catena menter per la levigadura a l'è semper plussee present la levigatrix a nastro.

Arnes drovads Modifega

 
Arnes de legnameria manual in usaj ind el 1910

Manuai Modifega

Meccaneg Modifega

Accessori Modifega

Elements de collegament Modifega


Essenze Modifega

El prejo de un mobel o de un infiss, a la lavorazion, a l'è determinad anca del tipo de legn drovad. I legn tradizionalment plussee drovads in legnameria i inn cirexo, fo, castagn, nox, rovere, frassin, betula, olem ecc.. incœ i inn semper plussee diffus legn de importazion comè baia, toulipie, teak, nox tanganika, padouk, mogano, iroko, meranti, wenge e oltri.

Per la realizzazion de infiss estern, la cernida del legn a l'è despess dettada de raxon tecnege; ge se orienta de fait su essenze qe i abbien carateristege adatte a la funzion qe la g'havarà el prodot, una cernida donca, de legn adats ai intemperie e resistenti a'l ciar e a'l calor del sol; i essenze plussee drovade i inn: el rovere, el castagn, el cedro o legn esoteg comè el meranti e l'iroko o legn manc pregiad comè el pescia el larex o l'abiez, qest'ultem al vegn preferibilment verniciad; in agn passads al se drovava el douglas ma adess a l'è aortid de moda.

Per la realizzazion de mobel e arredament in jener e tut quel qe a l'è intern, inscambi, la certida del legn a l'è squas esclusivament de natura estetega. El castagn o 'l rovere i vegnen drovads per esempi per ottener un arredament rusteg, comè anca el pescia e l'abiez; legn plussee pregiads e de l'aspet plussee elegant i inn inscambi el nox, el cirexo o el pero (del tipeg color rœsad); compagn del castagn ind i venatur ma plussee ciar comè color a l'è 'l frassin e pœ a g'hem el fo, l'opi e tuts i legn esoteg jamò menzionads.

Per fabbricar scale, de solit ge se orienta in su legn particolarment dur, (rover, iroko ma anca castagn, frassin, mogan ecc.) soratut per el basell, per impedir qe 'l se pœssa usurar veloçement.

Per i prodot laccads la cernida, inscambi, la borla in su essenze povere de venatura e con una fibra franca e compatta.

Drovads fess, per l'abbondanza e conseguentement el bas prezi, i inn i essenze de abuez e piop, drovade ind i bande nascondude dei mobel o ind el inpieniment de bande tamburade nonché in carpenteria.

Ind el camp de la "ebanisteria" i essenze i se moltiplican, tut quel qe a l'è legn a l'è lavorabel: eban, legn serpent, radiche de ogne tipo, roso, mimoso, persigo, oliv, allor, bosso, ecc.

Fasi de lavorazion Modifega

  • rilevament topografeg del sit ind el qual i g'hann de vesser fait i lavorar;
  • projetazion de l'arredament in su carta millimetrada;
  • cernida dei materiai de drovar ind la costruzion del mobel o de la struttura ciamada;
  • acquisto dei materiai a'l meior prez de mercad;
  • lavorazion dei materiai acquistads;
  • consegna del material ordinad;
  • pagament.

Un quai i inn descrivude in detai:

Rilevament topografeg Modifega

A l'è definid rilevament topografeg, l'accertament de la strutura de la cà in su la qual se g'havarà de intervenir.

A l'è sœli durant qella fas qì, imbater-s in vegge cà qe o per deficienze tecnege dei maestranze ind la posa del paviment o per terreni qe i hann subit assestaments o per usura del temp, i g'hann minga pareti linear e a piomb, paviments a nivell, o angoli de serradura intra i parets e 'l paviment qe i corrisponden no ai canoneg 90°.
La bravura del legnamee al consiste ind el sopperir a qei carenze strutturai qì cont un'otem tecnega lavorotiva, qe la fa sœmeiar el mobel a la paret in linea retta.

Projetazion Modifega

Despœ del control, la riva la part plussee important e plussee tecnega dei lavorar di legnameria: la projetazion.
La consist ind el menar in sul projet el svilup dei toc qe i costituiran i mobel, con atenzion ai mesure rilevade, la difficoltaa ambientala e la compatibelitaa dei materiai drovads.

El projet, al serv a lassar nagot a'l cas e met in condizion i esecutor materiai de lavorar cont la massima sicureza a'l fin de poder ottimizare i materiai e ottener un prodot finid priv de rattop e malfunzionaments.

La projetazion a l'è particolarment important a nivell industrial, indov la sarà drovada in su larga scala e la podaris provocar sprec de material, ind el cas de sens de venatura fallads, "malserradura" de ante e cassets e qualsessia olter error derivant de error projetuai.

Aquist materiai Modifega

L'aquist dei materiai, al g'ha de vesser semplex e rapid in manera de causar minga dei rallentaments produtiv. Qest a l'è possibel travers una rica red de fornidor. De soraplu l'aquist al g'ha de vesser semper mirad a qell qe 'l se vœl drovar delbon per evitar de moqar del temp.

L'aquist dei materiai al g'ha de vesser mirad e proporzional a'l tip de manufait qe se andrà a produxer. Qesto per non esorbitar ind l'eccess de materiai aquistads e né riduxer l'aquist al minim indispensabel. Se de una banda l'eccess al provoca giacenz de sciostra (con aument dei cost, ingomber ind l local indov se lavora e deteriorament del material), el riduxer-s al minim al provoca l'interuzion de la mandœvra ind el proseguiment del lavorar.

L'aquist al g'ha de vesser semper commisurad a l'effettiv prez offert del client, a segonda del material, del tip de lavorazion e del temp drovad, per evitar sperequazion eccessiv intra el real valor del toc e 'l prez de vendita a'l publeg.

Riferiments Modifega