Lengua livon
|
Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda |
| Lengua livon (līvõ kēļ) | |
|---|---|
| Oltre denominazion : | |
| Parlada in : | Letonia |
| Rejon : | Europa |
| Parlants : | 30 L2 |
| Ranking : | |
| Classifegazion jenetega : | Lengov uraleghe |
| status ofiçal | |
| Lengua ofiçala de : | status de lengua autoctona in Letonia |
| Regolad de : | |
| codex de la lengua | |
| ISO 639-1 | - |
| ISO 639-2 | - |
| ISO 639-3 | liv |
| SIL | liv |
| varda anca: lengua | |
La lengua livon (līvõ kēļ o rāndakēļ) a l'era ona lengua ugro-finnega parlada in Letonia, in de la zona de la Curlandia e Livlandia, fina al 2013 quand che a l'è morta l'ultema persona maderlengua. Ancaben che l'è voramai ona lengua smorzada, 30 persone inn bone de parlàll ancamò.[1] L'è on parent strencc de l'eston e del voeuro e l'è vuna di do lengov considerade autoctone in de la lesg letona in sui lengov.[2] La gh'ha nissun ligam filogenetegh con la lengua nazzional del paes, ma la gh'ha influenzad debon el leton, donca i do lengov compartissen ona gran part del lessegh. Gh'eren du dialet: quell oriental, de Livlandia che l'è soravissud domà fina al secol quell de 19, e quell ocidental, de Curlandia.
Difusion
ModifegaI popoi ugro-finnegh inn rivad in del territori de la Letonia d'incoeu 2000-3000 agn prima del Signor. Poch despoeu inn rivad i popoi baltegh ch'i hann menad i livon invers el nord del paes.[3] El territori de Riga d'incoeu l'era abitad di livon fina a quand ch'inn rivad i todesch ch'i hann fondad la cità in de l'ann 1201. La lengua livon a l'era parlada alora aproeuv de la costa de la Livlandia d'incoeu (arent a Limbaži, Ainaži, Ropaži) e in tuta la mità nord-est de la Curlandia, arent a Mērsrags, Roja, Ventspils). Questi toponem chì a inn squas tucc d'origen livon.
In del secol quell de 19, i livon i staven de cà sgiamò domà in su la costa setentrional de la Curlandia, l'inscì ciamada "Costa di Livon" (Līvõd rānda) in de la part setentrionala di region de Talsi e Ventspils.
Costa di Livon
Modifega
Questi i inn i comun indova che l'era spantegada ancamò la lengua livon in del secol quell de 20, prima de la soa estinzion. Del 1991 al 2003 questi comun chì i faseven part d'on territori con status special "Lībiešu krasts" (liv. Līvõd Rānda).
| Nom in livon | Nom ofizzial |
|---|---|
| Pațikmō | Oviši |
| Lūž | Lūžņa |
| Pizā | Miķeļtornis |
| Īra | Lielirbe |
| Ūžkilā | Jaunciems |
| Sīkrõg | Sīkrags |
| Irē | Mazirbe |
| Kuoštrõg | Košrags |
| Pitrõg | Pitrags |
| Sǟnag | Saunags |
| Vaid | Vaide |
| Kūolka | Kolka |
| Dūmõl | Dūmele |
| Mägkilā | Ūši |
| Mustānum | Melnsils |
| Sūokilā | Pūrciems |
| Ģipka | Gipk |
Gramatega
ModifegaGh'inn vot cas gramaticai. 'Me che in eston e veps, l'acusativ el gh'è no, el vegn dovrad inscambe el genitiv.[4] In del passad, i gh'eren anca l'ablativ, l'alativ e l'adessiv, ma i vegnen pu dovrad foeura di espression idiomateghe e fras fade, o cert toponem dovrad despess fiss 'me Kurmōlõ (a Curlandia) o Kurmōld (de Curlandia).[4]
| singolar | plural | |
|---|---|---|
| nominativ | āigast | āigastõd |
| sgenitiv | āigast | āigastōd |
| partitiv | āigastõ | āigastidi |
| dativ | āigastõn | āigastõdõn |
| instrumental | āigastõks | āigastõdõks |
| ilativ | āigastõ | āigastiž |
| inessiv | āigasts | āigastis |
| elativ | āigastõst | āigastist |
Riferimencc
Modifega- ↑ http://www.livones.net/en/valoda/the-livonian-language
- ↑ https://likumi.lv/ta/id/14740-valsts-valodas-likums
- ↑ http://dspace.utlib.ee/dspace/handle/10062/16959
- ↑ 4,0 4,1 Vītso, Tīts Reins (2013). Blumberga, Renāte; Mäkeläinen, Tapio; Pajusalu, Karl. red. "Lībiešu valodas pamatiezīmes". Lībieši: vēsture, valoda un kultūra (Rīga: Līvõ Kultūr sidām): 267.—286. lpp. ISBN 978-9984-49-730-3
Olter proget
Modifega
Wikimedia Commons el gh'ha dent imagin o alter archivi su Lengua livon
