Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Per savenn pussee, varda l'articol Kernel Linux.

Linux l'è ona fameja de sistema operativ unix-like fada cont el kernel Linux e i tool GNU. Per quest l'è ciamaa anca GNU/Linux.

Tux, el pinguin che l'è la mascott del Linux

Al dì d'incoeu gh'è tant sistema Linux, e hinn dividuu in di olter famili.

Storia Modifega

L'Inizzi Modifega

La prima version del Linux la vegn foeura in de l'ann 1991, el 25 de agost e fada dal Linus Torvalds, per capì el fonzionament del sò noeuv computer Intel 80386. L'era desviluppaa in sul sistema Minix del professor Andrew S. Tanenbaum. [1] In realtàa el nomm original de Linux l'era Freax, ma la persona che 'l dava el spazzi FTP al Torvalds l'ha scernii comé nòmm per la directory Linux.

La prima version autonoma, ossia che la fonzionava indeperlee senza Minix, la vegn foeura in de l'otober del 1991, e l'era bona de fà partì el gcc e Bash. [1]

Linux is Obsolete Modifega

El 29 de genar del 2002 l'Andrew Tanenbaum, inventor de Minix, el scriv in di newsgroup on messagg "Linux l'è vegg". El criticava soratutt el kernel monolitegh del Linux, per lu vegg in confront al microkernel Minix, oltra a la bassa portabilità. L'è vegnuda foeura ona flame war che l'ha faa el gir de l'Internet.

Linux e la Red Modifega

In la primavera del 1992 l'hacker Orest Zborowski l'ha faa fonzionà el server X in sul Linux, e donca el gh'ha avuu de mett tutta la struttura de Red del UNIX in sul Linux. Anca se l'era scrivuu mal e integraa mal in del sistema, el Linus Torvalds l'ha approvaa istess la patch, perchè la metteva on stack di red e l'interfaccia grafega.

La version 1 Modifega

El 14 de marz del 1994 el Linus Torvalds l'ha presentaa a l'universitàa de Helsinki la prima version stabil del kernel Linux.

Desvilupp commercial Modifega

El desvilupp commercial del Linux l'è scominciaa in la metà di agn 1990, con la soa adozion in la comunità di supercomputer, con aziend comé la NASA che han mittuu di sistema Linux inveci di vegg, costos, sistema proprietari. Poeu anca la Dell, l'IBM e la HP han scominciaa a dà di computer cont el Linux, per provà a scappà dal monopoli de la Microsoft.

Proppi in del 2003 la SCO l'ha faa causa a IBM perchè, per lor, han copiaa di codes del sò UNIX dent el Linux. A la fin, el giudes l'ha daa reson a la comunità Linux.

In del 2007 sortiss foeura Android, on sistema per smartphone a bas Linux. In di agn hinn vegnuu foeura di olter sistema per smartphone a bas Linux, comé Maemo, Firefox OS e Ubuntu Touch.

Incoeu Modifega

Incoeu el Linux l'è dopraa in tucc i settor de l'informatega: In di supercomputer, indova l'è 'l pussee drovaa, in di server, indova el gh'ha ona larga utenza, in di sistema embedded, e 'l sò us in del marcaa normal e di aziend l'è dré a cress.

Siben che el gh'ha avuu anca on bon success in di netbook, con distro comé Xandros, tròpp pocch potent per fà girà ben Windows XP e Windows Vista, e 'l sistema per i netbook Google, ossia Chrome OS, l'è ona distro Linux.

Ma probabilment el success pussee grand del Linux l'è staa la soa adozion in del marcaa di smartphone e di tablet con Android, semper sistema de Google.

Struttura Modifega

On sistema Linux l'è on sistema Unix like, a kernel monolitegh modular, ossia i component del sistema pussee important hinn dent el kernel, e di component manch important hinn caregaa quand che gh'è bisogn.

On sistema Linux normalment l'è faa inscì:

  • On bootloader che 'l serviss per caregà el sistema lung el boot. I pussee famos hinn LILO e GRUB.
  • On init che 'l lancia el kernel
  • Librarij de software, per fà lavorà i software
  • L'interfaccia utent, che la pò vess domà test o grafega.

Distribuzion del Linux Modifega

I distribuzion Linux hinn tradizionalment dividuu sia per la derivazion sia per el gestor de pacchett.

Vos correlaa Modifega

Riferiment Modifega

  1. 1,0 1,1 (IT) http://www.html.it/articoli/breve-storia-di-linux-1/ Arqiviad qé: [1]