Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

I Ludrin (Lutrinae) inn una sotafamilia di carnivor de la familia di mustelid, cognossud cont el nom comun de ludria o loeudria.

Ludria de fium europea (Lutra lutra)

Esisten 13 spece de ludrie spartide in 6 gener, con un'area de distribuzzion squas globala.

Descrizzion Modifega

I gh'hann una densa pelliscia bionda con 100.000 pel al cm²[1] che la ie protesg de l'aqua e la intrapola di bole d'aria che ie isolen del fregg.

Tute i ludrie i gh'hann un corp sotil e flessibel, con sciampe curte. La pupart la gh'ha sgrif guzz per la ciapada.

I pè inn palmad con cossinet piscinit. La ludria la gh'ha 3 para de mamelle.

Alimentazzion Modifega

El pess a l'è el mangià principal in de la dieta de la pupart di ludrie, insema a rane, astis e gamber; una quai ludria l'è esperta in de l'avertura di crostacei e oltre cascien soratut mamifer piscinit e usei. La pelliscia l'è minga assee per soraviver in di aque fregge indova tante ludrie viven: i ludrie per quest a gh'hann tass metabolegh volt fiss e i brusen tante calorie per otegnì energia a un pass velos fiss.

Tassonomia Modifega

La sotafamilia Lutrinae la ciapa denter quei gener e spece chì:[2]

 
Un esemplar de Lontra canadensis
  • Aonyx Lesson, 1827
    • Aonyx capensis Schinz, 1821 - ludria di ganass bianche africana
      • Aonyx capensis capensis Schinz, 1821
      • Aonyx capensis hindei Thomas, 1905
      • Aonyx capensis meneleki Thomas, 1903
      • Aonyx capensis philippsi Hinton, 1921
    • Aonyx cinerea Illiger, 1815 - ludria senza onge
      • Aonyx cinerea cinerea Illiger, 1815
      • Aonyx cinerea concolor Rafinesque, 1832
      • Aonyx cinerea nirnai Pocock, 1940
    • Aonyx congicus Lönnberg, 1910 - ludria di ganass bianche del Congh
      • Aonyx congicus congicus Lönnberg, 1910
      • Aonyx congicus microdon Pohle, 1920
  • Enhydra Fleming, 1822
    • Enhydra lutris Linnaeus, 1758 - ludria de mar
      • Enhydra lutris lutris Linnaeus, 1758
      • Enhydra lutris kenyoni Wilson, 1991
      • Enhydra lutris nereis Merriam, 1904
  • Hydrictis
  • Lontra Gray, 1843
    • Lontra canadensis Schreber, 1777 - ludria del Canada
      • Lontra canadensis canadensis Schreber, 1777
      • Lontra canadensis kodiacensis Goldman, 1935
      • Lontra canadensis lataxina Cuvier, 1823
      • Lontra canadensis mira Goldman, 1935
      • Lontra canadensis pacifica J. A. Allen, 1898
      • Lontra canadensis periclyzomae Elliot, 1905
      • Lontra canadensis sonora Rhoads, 1898
    • Lontra felina Molina, 1782 - ludria marina
    • Lontra longicaudis Olfers, 1818 - ludria del Sud-Amerega
      • Lontra longicaudis longicaudis Olfers, 1818
      • Lontra longicaudis annectens Major, 1897
      • Lontra longicaudis enudris F. G. Cuvier, 1823
    • Lontra provocax Thomas, 1908 - ludria del Cile
  • Lutra Brisson, 1762
    • Lutra lutra Linnaeus, 1758 - ludria comuna
      • Lutra lutra lutra Linnaeus, 1758
      • Lutra lutra angustifrons Lataste, 1885
      • Lutra lutra aurobrunneus Hodgson, 1839
      • Lutra lutra barang F. G. Cuvier, 1823
      • Lutra lutra chinensis Gray, 1837
      • Lutra lutra hainana Xu e Lu, 1983
      • Lutra lutra kutab Schinz, 1844
      • Lutra lutra meridionalis Ognev, 1931
      • Lutra lutra monticolus Hodgson, 1839
      • Lutra lutra nair F. G. Cuvier, 1823
      • Lutra lutra nippon Imaizumi e Yoshiyuki, 1989
      • Lutra lutra seistanica Birula, 1913
    • Lutra nippon Imaizumi and Yoshiyuki, 1989 - ludria giaponesa
    • Lutra sumatrana Gray, 1865 - lontra di Sumatra
  • Gener Lutrogale Gray, 1865
    • Lutrogale perspicillata I. Geoffroy Saint-Hilaire, 1826 - ludria soeuli
      • Lutrogale perspicillata perspicillata I. Geoffroy Saint-Hilaire, 1826
      • Lutrogale perspicillata sindica Pocock, 1940
  • Gener Pteronura Gray, 1837
    • Pteronura brasiliensis Gmelin, 1788 - ludria giganta del Brasil
      • Pteronura brasiliensis brasiliensis Gmelin, 1788
      • Pteronura brasiliensis paraguensis Schinz, 1821

Una quai spece Modifega

Ludria de fium nord-ameregana Modifega

 
Ludria de fium nord-ameregana (Lontra canadensis)

La ludria de fium nord-ameregana l'era vun di animai pussee casciad per la pelliscia in de l'Amerega del Nord despoeu del contat cont i europee.

I ludrie de fium mangien una bona varietaa de pess e de crostacei, coma de mamifer piscinit e usei. I gh'hann una longhezza de circa 1 m e pesen circa 5-15 chilogram. Gh'eren una voeulta in tuta l'Amerega del Nord, ma incoeu inn rare o estinte in de la magior part di sit, anca se la popolazzion l'è 'dree a fiorì in d'un quai parch.

Ludria marina Modifega

La ludria marina (Enhydra lutris) la se troeuva in su la costa pacifega de l'Amerega setentrionala. La so area storega la ciapava denter i aque poch prefonde del strecc de Bering e de la Kamčatka e la se estendeva a sud in fina al Giapon. I ludrie marine a gh'hann 1 milion de pel per ogne polles quadrad de pell, una pelliscia rica per i che a inn stade casciade in fina a portàie squas a l'estinzion. Al moment in che inn stade protegiude del Tratad in su i Foche de Pelliscia del 1911 la popolazzion l'era inscì riducida che el comerc di pellisce l'era minga reditizzi.

Se nudren in prevalenza de crostacei e invertebrad. De solet doperen preje coma strument per dervì la ciapada. Inn longhe de 1 m a 2 m e pesen circa 30 kg.

La presenza in Lombardia Modifega

  Per savenn pussee, varda l'articol Lutra lutra.

In Lombardia la ludria a l'è rara fiss e la soraviv domà in d'una quai zona, per esempi in del Tesin, indova in del 1988 el gh'ha havud inizzi el Progetto Lontra (Proget Ludria) del Parch natural de la Vall del Tesin con l'obietiv de repopolà i aque del fium, un temp riche de quei animai chì.

Note Modifega

  1. Pelosa e contenta
  2. (EN) eggWilson e D.M. Reeder, Lutrinae, in Mammal Species of the World. A Taxonomic and Geographic Reference, 3ª ed., Johns Hopkins University Press, 2005, ISBN 0-8018-8221-4.

Ligam de foeura Modifega

  • (EN) Lutrinae, in su Enciclopedia Britanega, Encyclopædia Britannica, Inc.