Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

I nìvol nòtt-sberlusént (in inglés NoctiLucent Clouds, sigla NLC), anca conossùd ‘me nìvol polar mesosferich (in inglés Polar Mesospheric Clouds, sigla PMC), hinn on fenòmen atmosferich che ‘l risulta in di nìvol visìbel a l’ultim ciar del dì. A pòden vèss notàd pussée depèss in di mes de l'estaa a i latitudin intra i 50° e il 70°, sia a nord che a sud de l'equator. I nìvol nòtt sberlusent hinn correlàa cont i Mìnim solàr, o ben el sò numer el va su quand che i smagg solàr diminuìssen e vicevèrsa.[1]

Di nìvol nòtt-sberlusent in del ciel de Kiel in Germania

Descrizion Modifega

 
Di nìvol nòtt-sberlusent sora el lagh Saimaa, agóst del 2003.
 
Di nìvol nòtt-sberlusent prèss Bargerveen (Drenthe, Paés Bass).
 
Di nìvol nòtt-sberlusent in del parch nazional de Soomaa, in Estònia

A hinn i nìvol pussée in alt ind l’atmosfera terrèstra, hinn piazzàd ind la mesosfera a di altèzz de circa 75-85km, e hinn visìbel de sòlit dopò el calà del sol, quand che vegnen inluminàd de la lus del sol de sòta l’orizzónt, inveci i strat pussée de bass ind l’atmosfera terrèstra hinn ind l’oscurità per via de l’ombrìa terrèster, oppùr hinn tròpp débol per vèss osservàa. I nìvol nòtt sberlusent hinn on fenòmen meteorològich nananmò comprès del tutt. I nìvol, defàtt, hinn minga bon de raggiòng quèj altèzz chì, soratutt in quèj condizion de pression atmosferega.

In di temp indrée, per spiegà quèll fenòmen chì, l’è stàa propòst che quèj nìvol chì hinn fàa su de scendra vulcanica o de pólver meteòrich, ma al dì d’incoeu el se sa che a hinn fàd su soratùtt de cristaj de giazz (dato confermàa del satèllit UARS).[2] I paren che sìen on fenòmen assée recent; la soa primma osservazion l’è stada registrada in del 1885, on zicch adrèe a l’eruzion del vulcano Krakatoa, e l’è stada misa l’ipòtesi che sìen correlàd ai cambiament climatich. Almanc vun ricercador, el Dr. Michael Stevens de l'United States Naval Research Laboratory, el gh’hà l’idea che ‘l combustibil brusàa di navètt spaziaj el faga el sò lavorà in di nìvol nòtt-sberlusent. I immagin registràd hànn fàa vedè che ona quàj nìvola de sassee generada di vari disaster spaziaj l’è stada ciapada per ‘na nìvola sberlusenta. El se pensa anca che ona transizion a 'n'economica fondada in su l'idrògen, 'me sorgent de energia la podarìss fàa aumentà quèll fenòmen chì in del futùr, per cia de l'aument di emission de Idrògen liber[3].

I nìvol nòtt-sberlusent pòden vèss studiàa del soeul, oppùr del spazzi o anca in situ cont el doprà di razzi sonda; defàtt a hinn miss a di altèzz tròpp elevàa per vèss raggiunt di balón sonda. I nìvol nòtt sberlusent hinn stàa analizzàa la primma vòlta dal spazzi per mèzz di pareggiadùr del satèllit OGO-6 in del 1972. Pussée de recent, hinn stàa studià d’ona manera approfondida cont el satèllit svedès Odin, slanzàa in del 2001. La mission satellitar AIM, comenzada in del 2007, a l’è 'drée a la ricerca in quèll fenòmen chì.

El 28 de agóst del 2006, i scienziàa de la missiٚón spaziàl Mars Express hànn annunziàa che i hànn desquattàa in su Marte di nìvol fàd su de diòssid de carbòni compagn di nìvol nòtt-sberlusent, che riven fin a 100km sora la superfice del pianètta.

'Na discussión complètta in su i nìvol nòtt-sberlusent la se troeuva in del liber del Michael Gadsden & Wilfried Shröder, Noctilucent clouds, New York, Springer, 1989 e in del liber del Wilfried Schröder, Noctilucent clouds and Mesosphere, Bremen, Science Edition 2006. Schröder l’ha marcàa su ‘na relazion tra i perìod de transizion stagionaj de la mesosfera e la durada di nìvol nòtt-sberlusent.

Riferiment Modifega

  1. (EN) Correlazione tra Minimi solari e picchi delle Nubi nottilucenti.
  2. (EN) First Confirmation that Water Ice is the Primary Component of Polar Mesospheric Clouds.
  3. (EN) Tracey K. Tromp, Run-Lie Shia e Mark Allen, Potential Environmental Impact of a Hydrogen Economy on the Stratosphere, in Science, vol. 300, nº 5626, 13 giugno 2003, pp. 1740–1742, DOI:10.1126/science.1085169. URL consultato il 15 marzo 2018.

Bibliografia Modifega

  • (EN) G. E. Thomas, J. Olivero, Noctilucent clouds as possible indicators of global change in the mesosphere, in Advances in Space Research, vol. 28, nº 7, 2001, pp. 937-946, DOI:10.1016/S0273-1177(01)80021-1.
  • (EN) Tracey K. Tromp, Run-Lie Shia; Mark Allen; John M. Eiler; Y. L. Yung, Potential Environmental Impact of a Hydrogen Economy on the Stratosphere (abstract), in Science, vol. 300, nº 5626, 13 giugno 2003, pp. 1740-1742, DOI:10.1126/science.1085169. URL consultato il 18 gennaio 2010.

Vos correlaa Modifega


Ligamm de foeura Modifega