Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

I ond curt del Bjerknes hinn i ond fa su di ciclon extra-tropicaj che se foeurmen in sul lato ascendent di ond del Rossby e viàggen a la velocità di corrent che dòminen ind la media e alta troposfera (a la quoòta isobarica de 100-300 hPA).A quèlla quòta chì adrée a i ond del Rossby i corrent che dòminen hinn i corrent a gètt. [1]

Meccanism de formazion di depression Modifega

 
El pont indoe la corrent a gètt la ven pussée strèccia. I zòn indoe gh’è la divergenza de sora indusen la convergenza de bass che la favoris la genesi di ciclon extra-tropicaj

In del ramm ascendent di ond del Rossby (o discendent ind l’emisfero sud), per via de la fòrza del Coriolis, i partìcol tenden a vèss desviàd vèrs drizza (o sinistra ind l’emisfero sud). Per via de la deviazion la se crea divergenza ind l’alta troposfera. Per compensà la divergenza ind l’alta tropofera a se crea de la convergenza ind la bassa troposfera, de già che per via de la divergenza de sora la ven tirada adrèe l’aria de sòta e donca s’ingenren di mòti verticaj ascndent e de conseguenza on cal de la pression atmosferega al soeul. In corrispondenza di zòn indoe gh’è convergenza al soeul se sviluppen i ciclon extra-tropicaj. Oltra a i sit indoe la corrent a gètt (o i ond del Rossby) la se slarga (divergenza) gh’è anca di pont indoe infra ona curva e l’altra la corrent la gh’ha di tratt pussèe strècc e la và pussée a la svèlta. In quèll caso chì a gh’è ona deviazion a sinistra. (o a l’incontrari a dèstra in del’emisfero sud) [2]

De sorapù per la conservazion de la vorticità (la vorticità assoluta ch'a l’è la sòma de la vorticità terrèstra e de quèlla del ciclon la se consèrva a partì de l’equator a ‘ndà vèrs i pòli geografegh) i mòti che vann de l’equator vèrs el Pòlo Nòrd (indoe la vorticità terrèstra l’aumenta) gh’hànn de quistà ‘na vorticità negativa in cors del sò moviment (anticiclonica), inscambi i mòti dirètt del Pòlo Nòrd vèrs l’equator gh’hànn de quistà vorticità positiva (ciclonica). Inscì i ciclon extra tropicaj se rinfòrzen andand a sud, inscambi i anticiclon se rinfòrzen a 'ndà a nòrd. (e ovviament i vèrs hinn contrari ind l’emisfero sud). La divergenza ai quòt de sora (pression de 200hPA) la fa ingenerà convergenza ai quòt de bass, e in àrej caratterizzàa de advezion de vorticità positiva se pizzen di mòti verticaj ascendent; in àrej caratterizza de advezion de vorticità negativa se pizzen di mòti verticaj discendent. [2]


A se conclud che i ciclon e i sò insaccadur pòden vèss associàa a di nucli de vorticità positiva che ghe vann adrée a l’andana di corrent ind la media e alta troposfera, inscambi i anticiclon e i promontòri hinn associàa con di nucli de vorticità negativa che ghe vann adrée a l’andana di corrent ind la media e alta troposfera. [2]

Di alter ciclon extra-tropicaj se formen, oltra sti chì, quand che i ond del Rossby vann contra de ona cadena de mont che la fa curvà i mòti che inscambi sarissen drizz, se foeurmen insci di ciclon orografich. [3]

Ligamm de foeura Modifega

Vos correlaa Modifega

Riferiment Modifega

  1. Gabriele Formentini (2009). Temporali e e Tornado (in italian). Alpha Test, 290. ISBN 978-88-483-0992-9. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Gabriele Formentini (2009). Temporali e e Tornado (in italian). Alpha Test, 290-298. ISBN 978-88-483-0992-9. 
  3. Gabriele Formentini (2009). Temporali e e Tornado (in italian). Alpha Test, 299. ISBN 978-88-483-0992-9.