Òvera (MI)

comun italian
(Rimandad de Overa)
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

Òvera (Opera) l'è on comun de la Provincia de Milan che 'l gh'ha 13 748 abitant. Òvera l'è situada a sud-est de Milan, cont el qual la confina, e la gh'ha ona frazion, ciamada Noverasch. A Òvera se troeuva anca ona preson.

Òvera
Comun
Òvera - Bandera Òvera - Stema
Òvera - Sœmeanza
Òvera - Sœmeanza
Dats aministrativ
Nom ofiçal Opera
Stat
Italia
Rejon  Lombardia
Provinça
Milan
Capolœg Opera
Politega
Sindeg Antonino Nucera (center-destra)
(2018)
Orgen lejislativ Consili comunal
Territore
Coordinade 45°23′N 9°13′E / 45.383333°N 9.216667°E45.383333; 9.216667
OSM 44853
Voltituden 99 m s.l.m
Superfix 7,64 km²
Abitants 14 245 ab.
(1º genar 2023)
Densitaa 1864.53 ab./km²
Confin Locaa, Milan, Rozzan, San Donaa e Piev
Fus orari UTC+01:00 e UTC+02:00
Varie
Prefiss 02
Codex postal 20073
Sigla autom. MI
Codex ISTAT 015159
Codex catastal G078
Sant protetor San Peder
Cl. climatega
Cl. sismega
Localizazion
Òvera - Localizazion
Òvera - Localizazion
Sit istituzional

Stòria Modifega

 
La Badia de Mirasô

La font stòrica pussee antica che la testimònia l'esisenza de on sitt ciamaa Òvera l'è del 1280 e l'è dovuda al Goffred de Busser, che 'l regòrda, in del sò Liber Notitiæ Sanctorum Mediolani, in plebe Locate, in Mirasolum, ecclesia S. Mariae [...] in plebe Locate... Loco Ovari, ecclesia S. Petri. L'istess topònim latin de Overa el se troeuva anca in del nòmm de la vesina frazion Noverasch, cont el toeu via el suffiss -sch (tipich de center d'origin preromana) e on prefiss in- de l'espression "IN-OVERA-SCO".

Giamò a partì del Medioev Alt (per esempi in di capitolari del Carl Magn) la paròla Opera la gh'eva el significaa giuridich de Fabbrica: donca l'espression "Overa S. Petri doprada del Goffred de Busser la pò vorè dì fabbrica de on monastee de San Peder, del qual però gh'è minga i document. A bon cunt, el dì de festa a Òvera l'è pròppi el 29 giugn, var a dì San Peder e Paol.

Tanto Òvera che Mirasol eren loeugh de la Plebe Locate, incoeu Piev. De la piev, center religios e amministrativ, se conoss ona documentazion giamò ai temp di Franch.

Oltra a Òvera e a Mirasol, al temp del Goffred de Busser, i center de la piev eren Locaa, Mulazzan, Fizzonasch, Quint, Rozzan, Santa Maria a la Fontana, Torrigg, Vigentin e i dò cassinn de Boted e Selvanesch. Tucc quij center chì gh'aveven ona gesa a la qual vegniven i sacerdòtt dipendent de la piev. Donca i abitant de Òvera, che in di secoi passaa eren legaa a Milan, in del XIII secol andaven a Piev per i bisògn de tucc i dì.

Evoluzion demografega Modifega

L'andament del numer di abitant del comun de Òvera l'è mostraa in la tabella chi de sotta:



Abitant censid