Pagina principala
|
Vos in vedrinaEl Matteo Salvini (in lombard Mattee Salvin, Milan, 9 de marz del 1973) l'è on politegh e giornalista italian, minister di infrastruttur e vizepremier in del governo Meloni del 22 de ottober 2022 e, prima, de l'Intern dal 1 de giugn 2018 al 4 de settember del 2019, in del governo Conte I Iscritt a la Lega Nord a partì del 1990, l'ha faa, tra i vari caregh, el consilier comunal a Milan, el deputaa e, al dì d'incoeu, l'europarlamentar. L'è staa anca giornalista in sul giornal La Padania e in su Radio Padania Libera. El 7 de dicember del 2013 l'è staa eleggiuu segretari de la Lega Nord (el terz, despoeu Umberto Bossi e Roberto Maroni) e reconfermaa in del 2017, e l'è 'l leader del moviment Noi con Salvini dal dicember del 2014. Al dì d'incoeu l'è retegnuu vun di leader de la destra italiana e, in general, vun di politegh pussee important del moment. Salvini l'è nassuu a Milan in del 1973, fioeu de ona casalinga e de on imprenditor. L'ha studiaa in del Licee Classich Lissander Manzon, per poeu andà a l'università per studià Storia, ma l'ha mai ciappà la laurea. L'ha dii che quand l'era giovin l'ha frequentaa el center social de sinistra Leoncavallo, robba che però 'n quajvun l'ha mittuu 'n dubi, che l'ha influenzaa fiss i sò idej politegh. (Inanz)
Te 'l savevet che ...El Franzesch Pertusaa (Francesco Pertusati in italian; Milan, 9 de masg 1741 - Milan, 22 de masg 1823) a l'è stad un scritor, poeta e nobel lombard. Sciambellan de l'Imperador e magistrad di LX Decurion, l'è regordad soratut per i so traduzzion de liber e palper a tema religion e storia e per la soa poesia in dialet milanes, tant de vesser considerad vun di poeta pussee boni del so temp a Milan. Fioeul del Luca, Cont Questor e poeu Senator de Milan, e de la Mariana Pravesina, el so barba a l'era el Franzesch Pertusaa, vescov de Pavia, che l'ha tegnud a batesim in la basilega de San Calimer. L'era donca nevod del Carlo Pertusaa e bisnevod del Luca Pertusaa, tucc e duu president del Senad e l'era el quart fioeul di so sgent, dopo el Carlo, el Cristofen e la Lucrezzia. El gh'haveva un teater in cà che l'era frequentad anca del Ferdinand d'Asborgh, governador de la Lombardìa, e de la mier Maria Beatriz, e anca una stamparia piscinina. Del 1758 el resta orfen de mam e poch dopo moeuren anca i so fredei, inscì el deventa el prim mas'c de cà: el studia filosofia in seminari de gesuita e 'l se mostra subit om de gran fed, tant de vesser mandad, de novizzi, a insegnà filosofia al licee de Com. El lassarà poeu el seminari e 'l se maridarà del setember 1772 con la contessa Maria Olginada, che ghe darà un mas'c, el Luca, che 'l studiarà a Parma, e cinch tosann, la prima che la studiarà di salesiane, alter trè studiarann di angeleghe e vuna che 'l cressarà lu.
In di olter lengovI des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian Alter lengov minoritari e piscinine: Yoruba, Bavares, Navajo, Frison del Nord, Osset, Yakut, Gaelich scozzes, Sorab de sota, Emilian e romagnol, Aceh
Un proverbi a cas
"Scarliga merluss che l'è minga el to uss" |
Ocio!
WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po. I nost Cinch Pilaster inn:
Una vos de scriver
Cossa se po fà?
|