Pagina principala/NOL
|
Vos in vedrinaCorresg (in de la parlada local: Curèz, in italian: Correggio) l'è 'n comun de la provincia de Resg, in Emilia-Romagna. Ghe viven pressapoch in 20'596 e 'l gh'ha 'na superfiss de 77 km², per 'na densità de 267 ab./km². El confina coi comun de Bagnoeul in Pian, Campagnoeula, Campgajan (MO), Carp (MO), Novallara, Resg, Ré Salzer e San Martin Grand. A longh segond comun de la soa provincia, a l'è incoeu el comun pussee popolad de l'Union Pianura Resgiana e, in general, center pussee grand del so circondari. Storia
A nivell geografegh, la banda de Corresg la vegn foeura di deposit di fium, compagn del Tresiner e del Crostol, e di alluvion che vegniven sgiò di montagne, e de fad el nom el vegn minga de la vesina Resg ma del latin corrigia, del che el vegn anca el lombard corrensgia, a parlà de 'na banda de terra in tra el paltan. I scav hann mostrad che la sgent la ghe viveva sgiamò al temp di Zelt o di Ligurin antigh, in l'età del ferr, in tra i secoi ses e cinch prima de Cristo. anca i Roman gh'hann havud di abitazzion in quella banda lì, ma mai un ver e propi center organizad, a l'era pu che alter 'na colinizazzion de campagna. (Innanz)
Te 'l savevet che ...El Franzesch Pertusaa (Francesco Pertusati in italian; Milan, 9 de masg 1741 - Milan, 22 de masg 1823) a l'è stad un scritor, poeta e nobel lombard. Sciambellan de l'Imperador e magistrad di LX Decurion, l'è regordad soratut per i so traduzzion de liber e palper a tema religion e storia e per la soa poesia in dialet milanes, tant de vesser considerad vun di poeta pussee boni del so temp a Milan. Fioeul del Luca, Cont Questor e poeu Senator de Milan, e de la Mariana Pravesina, el so barba a l'era el Franzesch Pertusaa, vescov de Pavia, che l'ha tegnud a batesim in la basilega de San Calimer. L'era donca nevod del Carlo Pertusaa e bisnevod del Luca Pertusaa, tucc e duu president del Senad e l'era el quart fioeul di so sgent, dopo el Carlo, el Cristofen e la Lucrezzia. El gh'haveva un teater in cà che l'era frequentad anca del Ferdinand d'Asborgh, governador de la Lombardìa, e de la mier Maria Beatriz, e anca una stamparia piscinina. Del 1758 el resta orfen de mam e poch dopo moeuren anca i so fredei, inscì el deventa el prim mas'c de cà: el studia filosofia in seminari de gesuita e 'l se mostra subit om de gran fed, tant de vesser mandad, de novizzi, a insegnà filosofia al licee de Com. El lassarà poeu el seminari e 'l se maridarà del setember 1772 con la contessa Maria Olginada, che ghe darà un mas'c, el Luca, che 'l studiarà a Parma, e cinch tosann, la prima che la studiarà di salesiane, alter trè studiarann di angeleghe e vuna che 'l cressarà lu.
In di olter lengovI des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian Alter lengov minoritari e piscinine: Bass sasson, Nāhuatl, Forlan, Cors, Tibetan, Abcas, Picard, Odmort, Komi, Casciob
Un proverbi a cas
"Chi vosa pussee la vaca l'è soa" |
Ocio!
WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po. I nost Cinch Pilaster inn:
Una vos de scriver
Cossa se po fà?
|