Benrivad in su la Wikipedia in lengua lombarda
L'enciclopedia libera che tucc poden dà una man a scriver
con 73 891 vos

Acess segur
Version standard

Clica chì per vardà l'indes di pagine Varda l'indes   Varda la Guida esenziala   Pagina principala in Scriver Lombard   Dervì un cunt   Wikisource in Lombard   Wikizzionari in Lombard

Vos in vedrina

I colonne del Palazzi di Prenzip

Corresg (in de la parlada local: Curèz, in italian: Correggio) l'è 'n comun de la provincia de Resg, in Emilia-Romagna. Ghe viven pressapoch in 20'596 e 'l gh'ha 'na superfiss de 77 km², per 'na densità de 267 ab./km². El confina coi comun de Bagnoeul in Pian, Campagnoeula, Campgajan (MO), Carp (MO), Novallara, Resg, Ré Salzer e San Martin Grand.

A longh segond comun de la soa provincia, a l'è incoeu el comun pussee popolad de l'Union Pianura Resgiana e, in general, center pussee grand del so circondari.

Storia

In Lombardia, ciamada di storegh paradis d'Italia, a gh'è Corresg, ciamada di scritor Castell: fada su 'me cità del Ferdinand Imperator l'ann 1559 el 16 de masg e confermada del Massimilian Segond con piena autorità de bater monede d'or e de arsgent.

A nivell geografegh, la banda de Corresg la vegn foeura di deposit di fium, compagn del Tresiner e del Crostol, e di alluvion che vegniven sgiò di montagne, e de fad el nom el vegn minga de la vesina Resg ma del latin corrigia, del che el vegn anca el lombard corrensgia, a parlà de 'na banda de terra in tra el paltan.

I scav hann mostrad che la sgent la ghe viveva sgiamò al temp di Zelt o di Ligurin antigh, in l'età del ferr, in tra i secoi ses e cinch prima de Cristo. anca i Roman gh'hann havud di abitazzion in quella banda lì, ma mai un ver e propi center organizad, a l'era pu che alter 'na colinizazzion de campagna.

(Innanz)

Te 'l savevet che ...

El Pertusaa

El Franzesch Pertusaa (Francesco Pertusati in italian; Milan, 9 de masg 1741 - Milan, 22 de masg 1823) a l'è stad un scritor, poeta e nobel lombard.

Sciambellan de l'Imperador e magistrad di LX Decurion, l'è regordad soratut per i so traduzzion de liber e palper a tema religion e storia e per la soa poesia in dialet milanes, tant de vesser considerad vun di poeta pussee boni del so temp a Milan.

Fioeul del Luca, Cont Questor e poeu Senator de Milan, e de la Mariana Pravesina, el so barba a l'era el Franzesch Pertusaa, vescov de Pavia, che l'ha tegnud a batesim in la basilega de San Calimer. L'era donca nevod del Carlo Pertusaa e bisnevod del Luca Pertusaa, tucc e duu president del Senad e l'era el quart fioeul di so sgent, dopo el Carlo, el Cristofen e la Lucrezzia.

El gh'haveva un teater in cà che l'era frequentad anca del Ferdinand d'Asborgh, governador de la Lombardìa, e de la mier Maria Beatriz, e anca una stamparia piscinina.

Del 1758 el resta orfen de mam e poch dopo moeuren anca i so fredei, inscì el deventa el prim mas'c de cà: el studia filosofia in seminari de gesuita e 'l se mostra subit om de gran fed, tant de vesser mandad, de novizzi, a insegnà filosofia al licee de Com. El lassarà poeu el seminari e 'l se maridarà del setember 1772 con la contessa Maria Olginada, che ghe darà un mas'c, el Luca, che 'l studiarà a Parma, e cinch tosann, la prima che la studiarà di salesiane, alter trè studiarann di angeleghe e vuna che 'l cressarà lu.

(Va inanz...)

In di olter lengov

I des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian

Alter lengov minoritari e piscinine: Bass sasson, Nāhuatl, Forlan, Cors, Tibetan, Abcas, Picard, Odmort, Komi, Casciob

Un proverbi a cas

"Chi vosa pussee la vaca l'è soa"
Schiscia chi per atualizà la pagina

Ocio!

  1. La lengua lombarda la gh'ha mia un standard parlad o scrit, donca in su la Wikipedia se doperen pussee de ortografie: l'è consiliad doperàn vuna in tra la la Noeuva Ortografia Lombarda e la Scriver Lombard, ma gh'è anca di grafie locai; per savénn pussee, varda i ortografie acetade.
  2. La Wikipedia la garantiss mia i so contegnud e l'è nanca censurada per i fiolin

Wikipedia

Wikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po.

I nost Cinch Pilaster inn:

  1. La Wikipedia l'è 'n enciclopedia e mia un regoeujer de informazzion senza controll
  2. La Wikipedia la gh'ha un pont de vista neutral e i informazzion i gh'han de vesser verificabil
  3. La Wikipedia l'è libera: tucc poden dà una man a scriver e la gh'ha la licenza dobia CC BY-SA e GDFL
  4. La Wikipedia la gh'ha un codes de comportament e tucc i gh'ha de rispetàss
  5. La Wikipedia la gh'ha mia di regole fisse foeura di 5 pilaster.

Una vos de scriver

Cossa se po fà?