Pagina principala
|
Vox ind la vedrinaEl Matteo Salvini (in lombard Mattee Salvin, Milan, 9 de marz del 1973) l'è on politegh e giornalista italian, minister di infrastruttur e vizepremier in del governo Meloni del 22 de ottober 2022 e, prima, de l'Intern dal 1 de giugn 2018 al 4 de settember del 2019, in del governo Conte I Iscritt a la Lega Nord a partì del 1990, l'ha faa, tra i vari caregh, el consilier comunal a Milan, el deputaa e, al dì d'incoeu, l'europarlamentar. L'è staa anca giornalista in sul giornal La Padania e in su Radio Padania Libera. El 7 de dicember del 2013 l'è staa eleggiuu segretari de la Lega Nord (el terz, despoeu Umberto Bossi e Roberto Maroni) e reconfermaa in del 2017, e l'è 'l leader del moviment Noi con Salvini dal dicember del 2014. Al dì d'incoeu l'è retegnuu vun di leader de la destra italiana e, in general, vun di politegh pussee important del moment. Salvini l'è nassuu a Milan in del 1973, fioeu de ona casalinga e de on imprenditor. L'ha studiaa in del Licee Classich Lissander Manzon, per poeu andà a l'università per studià Storia, ma l'ha mai ciappà la laurea. L'ha dii che quand l'era giovin l'ha frequentaa el center social de sinistra Leoncavallo, robba che però 'n quajvun l'ha mittuu 'n dubi, che l'ha influenzaa fiss i sò idej politegh. (Inanz)
A l' savivet qe ...El licee scientifegh a l'è una scoeula segondaria che la se lo fà in Italia e che, dopo de cinch agn, la da un diploma ciamad de sòlet "maturità scientifega", cont un curriculum incentrad in su la scienza e la lengua latina. L'è stad fondad in del 1923 de la reforma Gentile, anca se l'era sgiamò stad insubid in del 1909, in version senza latin, ma l'era stad no mitud per evità de dublegà l'istitut tecnegh de l'epoca e, fina al 1969, el permeteva no de studià giurisprudenza o letere e filosofia. El gh'ha havud no gran sucess prima de la reforma Bottai del 1940, perché ogni scoeula superior la gh'haveva una soa scoeula media (el ginnasi per el Classegh, la scoeula tecnega per l'Istitut Tecnegh, la scoeula magistrala per l'Istitut Magistral) e donca per andà al scientifegh besognava cambià edifizzi, roba che la capitava no in di àlter scoeule, e per i limitazzion a l'éra retegnud un licee inferior. (Va inanz)
Ind i oltre lengue...I dex Wikipedie con plussee articoi: Ingles, Cebuan, Todesc, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnœl, Italian, Arab Egizian Oltre lengue minoritarie: Piemontes, Catalan, Sardegnœl, Galles, Galizian, Ciovaç, Alemann, Sicilian, Tatar de Crimeia, Mannes.
Un proverbe a cas
"In mancanza dei cavai se fa trotar anc'pò a i asen" |
Ocio!
WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inants apena de utents volontare. Ol so obietiv l'è de menar la cognossenza libera a tuts e in plussee lengue qe s'pœl. I nost Cinq Pilaster i è:
Una vox de scriver
Cossa s'pœl far?
|