Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El roved (Rubus ulmifolius Schott, 1818), cognossuu in Lombardia anca cont el nomm de roveda o raza[1], a l'è ona pianta spinosa che la fa part de la fameja di Rosaceae.

I frutt del roved, ciamaa mor. Quij ross hinn quij nancamò marud.

I butt[2] del roved (inscì 'mè quij del lovertis) hinn despess cataa su in magg e a vegnen drovaa per cusinà vari rezzett, compagn de frittad o insalad.

El nomm Modifega

 
Foeuj

In la pupart de la Lombardia occidental a gh'è spantegaa di variant del nomm roved, compagn de roveda, rovid e ruida.

In la part oriental a se troeuva despess spin de mur, anca luu cont i sò variant (spin de mora, spin morer, pianta de mur).

In del cremones e in del mantovan a l'è drovaa soratutt el termen raza, che el se troeuva anca in del paves e a l'è compagn di dialett emilian raza, razara e ragg.

El nomm scientifegh a l'è faa su del nomm del gener Rubus e de quell de specie ulimifolius.

Rubus (del latin ruber, ross) al poeu vess che el faga riferiment al color di frutt marud di olter speci del gener medemm, tant 'me el fambros, o domaa a la forma minga nancamò maruda del frutt de quella specie chì istessa.

Ulmifolius (del ladin ulmus, olma e folia, foeuja), al vegn de la similituden cont i foeuj de la pianta Ulmus minor.

Distribuzion Modifega

A l'è spantegada in tutta l'Uropa, l'Africa del Nòrd e l'Asia del sud. A l'è stada mittuda denter anca in l'habitat del l'America e de l'Oceania, La pianta a l'è indess de teren profond e on zicch umed. A l'è considerada infestanta e la se troeuva a i margin di bosch e aproeuv ai sentee.

Vos correlaa Modifega

Riferiment Modifega

  1. NavigAIS, carta 608
  2. Dizionario del dialetto lombardo Arqiviad qé: [1]