Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El rusgin (variant: rugin, rungin) l'era on gergh doperaa di magnan de la Val Colla e de la Val Cavargna.
El gh'ha ona quai vesinanza cont el "taron" di spazzacamitt de la Val Verzasca.

Esempi de lessegh del rusgin Modifega

  • albes: oeuv.
  • baì: fà.
  • binà: andà.
  • bria: scior, ricch.
  • carà: dà.
  • carpì: ciappà.
  • ciosp ['tʃɔspe]: vegg.
  • ciuì: coppà.
  • cobbià: dormì.
  • crucca: collina; cadena de mont. Crucca magera: montagna.
  • cruscà: perd.
  • curlent [kyr'lente]: content
  • curlentezza [kyrlen'tetsa]/[kyrlen'tɛtsa]/[kurlen'tetsa]: contentezza.
  • el mè oden: mì.
  • el noss oden: numm.
  • erl ['ɛrle]: pader.
  • erla: mamma.
  • falba: dotrina, predega.
  • felp ['fɛlpe]: giachetta.
  • felpa: giachetta, gippa.
  • felpin: gilé.
  • ferragna: ciav, saradura.
  • ferragnà: sarà su con la ciav.
  • ferragnana: ciav, saradura.
  • foghella: nos.
  • gergà: piasè.
  • gioncasc: gioven.
  • gottanà [gota'na]: bev.
  • gueita: aqua.
  • imbruna: sira.
  • imbrunella: sira.
  • Magerona [madʒe'rona]: Madonna.
  • marina: saa.
  • marinera [mari'nɛːra]: saliera.
  • marobbi [ma'robi̯e]: sass.
  • marobbiada [maro'bi̯aːda]: sassada.
  • martinella: boteglia, fiasch.
  • masett: asee.
  • masetta: fevra.
  • masoffia [ma'zofi̯a] o mosoffia: stria.
  • matuscia: torta; torta de patati.
  • melà: ranzà, tajà.
  • melin: folcin, roncola.
  • meregaja: omm savi.
  • mocard [mo'karde]: nas; muson, vis.
  • moccà [mo'ka]: rid, ghignà.
  • moccada: riduda.
  • mochera: miee.
  • mocia ['motʃa]: figa.
  • moff [mof]: alpador.
  • mognant [mo'ɲante]: gatt.
  • moira: carna.
  • mora ['moːra]: monega.
  • morchì o murchì: mangià.
  • morchida o murchida: mangiada.
  • oeurtegh: bon.
  • patummm: lecc.
  • remenghee: legn.
  • ruspant [rys'pante]: gall.
  • ruspanta: gaina.
  • ruspantee: pollee.
  • ruspantell: pollee.
  • sberià: coppà.
  • scogonà: trovà.
  • sligozza: paja.
  • sluccià: vedè.
  • spolfia: farina.
  • strolf ['strɔlfe]: fen.
  • tavecc: fradell.
  • tezà [te'dza]: vess; avè.
  • tibiessa [ti'bi̯esa]: michetta.
  • tocc [totʃ]: gatt.
  • toccia ['totʃa]: stria.
  • toeuder o toeuderli: todesch.
  • toffia ['tofi̯e]: mantes.
  • tond ['tonde]: mett.
  • zafosa [dza'foza]: i tett.
  • zamarà [dzama'ra]: giugà, divertìss; bev.
  • zambell [dzam'bɛl]: capell.
  • zambellee [dzambe'lɛ]: capellee.
  • zambria [dzam'bri.a]: ombrella; berett.
  • zelebra [tse'lebra]: tempesta.
  • zelebrà: tempestà.
  • zell [dzɛl]: zingh.
  • zentoaria [tsen'tu̯ari̯a]: benedizzion; cros
  • zergo ['dzɛrgo]: stort, goeubb

Esempi de cunt in rusgin (Val Cavargna) Modifega

In do ruspantee agh teza i ruspanta. Era erla l'agh cara da murchì e da gottanà e la carpisse i albes che i baiss i ruspanta. Era ruspanta la murchiss bocca da calcossa, spolfia e la gottana gueita. Era moira de ruspanta l'agh gerga anca ai bria. A l'imbrunella i ruspanta i cobbia sui remenghee e i baiss i albes in d'on patumm de sligozza o de strolfe. Er erle el ciuiss ra ruspant per murcì ra moira e per gottanà er sbojon lampre che l'è oeurtegh per ciospe e per gioncasc.

Vos corelaa Modifega

Bibliografia Modifega

  • LSI - Lessico dei dialetti della Svizzera Italiana, Belinzona-Lugan, 2004.

Ligamm de foeura Modifega