Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El taron di rusca (o taron de rusca; prononzia local: [ta'rom] in Val Verzasca; [ta'ruŋ] in Val Vigezz) l'era el gergh doperaa di spazzacamitt de la Val Verzasca e de la Val Vigezz, per fàss minga capì quand ch'i eren foeura di sò vai.
El ciappa el sò nomm de rusca, che l'è 'l nomm gergal di spazzacamitt. In sostanza, "taron di rusca" donca el voeur dì gergh di spazzacamitt.

El gh'ha di vesinanz con di olter gergh de l'area tesinesa e lombarda (soratutt el rusgin de la Val Colla e 'l calmon de Lanzada). Olter gergh de spazzacamitt vegniven doperaa in di Cent Vai, in de la Val Intragna e in de la Val Canobina.

Esempi de taron verzaschin Modifega

  • baccol: padron
  • bariscin: fiolin
  • basciga: bicicletta
  • bosona: menestra
  • brocch: asen; cavall
  • caparuscia: berett
  • ciabotta: cà
  • faisc: padron; sindegh
  • feghen ['fɛgen]: donn
  • foghella: nos
  • lima: camisa
  • luscia: sgnappa
  • mognaga: polenta
  • noga: aqua
  • noeula ['nɔla]: raspin
  • pescia: camin
  • rocc: capell
  • ruffa: carisna
  • rusca: spazzacamin
  • sboggia: dotor
  • sciarbator: scarpa
  • sguraa [ʒgy'roː]: lacc
  • smalz [ʒmalts]: formagg
  • stozz [ʃtɔts]: lecc
  • strifola: carna
  • terlinghin [terliŋ'giɲ]: boteglia
  • tiranti: calzon
  • zacch [dzak] o tacch: fiammifer
  • zarell [dza'rɛl]: testicol
  • zecchen (pl.): pures
  • zeller ['dzɛler]: sô.
  • zertà [dzer'taː]: andànn, scappà via.
  • zibià: mangià.

Esempi de taron intragnin Modifega

  • arbarell: oeuv
  • arrifà: scaldà
  • baliuscà: pissà
  • barisin: bagai
  • barisina: tosa
  • barozz: ospedal
  • barséa: gesa; messa
  • basoja o basoffia: menestra (cf. calmon basoffia)
  • berr: omm
  • bertoldo: fasoeu
  • bincatin: gilè
  • boita: venter, botasc
  • bojacca: menestra
  • bolla: paes, città (cf. spasell bolla)
  • bor: danee; giò
  • borlos: patati
  • boschì: cagà (cf. lombard boschì)
  • brasold: scior
  • bruna: nocc
  • buida: bragh
  • buriasca: soldaa
  • bus: nò, minga; negott (cf. calmon busc)
  • canobbia: saa
  • caparossa: berett
  • carera: vid
  • carzà: fumà
  • cergnao: gatt
  • cinch: foeugh
  • ciosp: vegg; pader (cf. rusgin e calmon ciosp).
  • ciospa: veggia; mader
  • ciovetta: boteglia
  • cobià: dormì (cf. calmon cobià)
  • coriappola: pomm
  • cròggia: cà (cf. calmon e spasell croeuggia)
  • desertà: scappà via
  • faiss: padron (cf. calmon faisc)
  • faiss de la bolla: sindegh
  • gaggia: pioeugg
  • garì: rid
  • garolf: can
  • gataggia: bocca
  • ghigna: facia
  • gimell: fradell
  • gimella: sorella
  • girimolda: ciav
  • giss: buter
  • gnaffid: malaa
  • gnora: vacca; loeuggia, donnascia
  • goizza: donna
  • gora: famm
  • gramogna: el Diavol
  • grattà: robà (cf. lombard grattà)
  • grech: de dree
  • greja: barba
  • griera: preson
  • grippa: carbignee
  • imbroccà: sposàss
  • langelosa: lumm
  • lippa: scova
  • lippin: spazzetta
  • lisint: oli
  • locarnà: andà al mercaa
  • loffign: mal
  • longasc: ann
  • majerell: bicer
  • moranda: preved
  • morchì: mangià (cf. rusgin murchì)
  • mos: vin
  • mosà: bev
  • novares: ris
  • olocch: liter
  • patumm: lecc (cf. rusgin patumm)
  • pena: franch
  • pessa: camin
  • pinca: lader
  • plocchen: sass
  • porlì: piangg
  • ribaja: polenta
  • rozz: asen
  • rusca: lavorà, mestee; spazzacamin
  • ruscà: lavorà
  • sampion: capell
  • sbartì: mazzà (cf. calmon sbertì)
  • sbasseina: la Mort
  • sbigna: pagura
  • sbiossa: carna
  • sborgabuss: cel
  • sborgnà: vedè
  • sbrissiga: camisa
  • scabià: bev
  • scajà: pagà
  • scamon: legn
  • scartabella: lettera
  • scartabellà: scriv
  • scess: suppa
  • schecc: fusil
  • schermatica: coo
  • schiess: moros
  • scilos: tabacch
  • scriresc: tetta
  • scorteja: botega
  • sedess: sì (cf. calmon sedess)
  • sessantaquatter: giudes; spia
  • sgarbetton: dotor
  • sgualdrina: nev
  • sghirold: lacc
  • sgnappa: sgnappa
  • sgriffia: matin
  • slenzia: aqua; pioeuva
  • slocch: cafè
  • smesser: cortell
  • smesserada: cortellada
  • smoit: buter
  • spigozza: paja
  • spolverosa: farina
  • stafell: formagg
  • stanzià: vess; trovass (cf. calmon stanzià)
  • storna: polenta
  • strisigh: pan
  • strisighee: prestinee
  • taron [ta'rom]: zergh
  • taruffà: contrattà
  • taruss: prezzi del contratt
  • tencia: carisna
  • tencin: pairoeu
  • trippà: ballà
  • varescà: cercà, cercottà
  • varesch: barbon, cercotton
  • vola: porscell
  • voncin de vola: lard
  • zertà: andànn, scappà via
  • zocch: nas

Esempi de taron canobin Modifega

  • croeuggia: cà (cf. calmon croeuggia)
  • fangella: polenta
  • gerella: padron
  • mognaga: carna
  • morder: contadin, paisan
  • noga: aqua
  • stoffel: cortell
  • strisigh: pan
  • trescia: vin

Bibliografia Modifega

  • LSI - Lessico dialettale della Svizzera Italiana, Belinzona-Lugan, 2004.

Varda anca Modifega

Ligamm de foeura Modifega