Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

Vitor el Moro (Mauritania, III secol - Lodvegg, 303) l'è staa on soldaa roman che 'l stava a Milan al temp de l'imperador Massimian, e che l'è staa martirizaa per la soa fed cristiana cont i olter martir Nabor e Felis.
L'è veneraa 'me sant de la Gesa catolega.

Mosaich con scià el San Vitor in del sacell de San Vitor in Cel d'Or.

Agiografia Modifega

La sò vita e 'l sò martiri vegnen cuntaa su de Sant Ambroeus, soratutt in de l'inno Victor, Nabor, Felix pii.
Quand che 'l Massimian l'ha taccaa a perzipità i cristian, el Vitor, anca se l'ha dii de restà fedee a l'imperador per tutt quell che reguardava la vita civil e militar, l'ha refudaa de biurà la soa fed.
Mettuu in preson e lassaa per pussee d'on dì senza mangià e bev, l'ha seguttaa a refudàss de sacrificà ai idoi anca quand che l'è staa menaa al Circo denanz a l'imperador. Per 'sta reson l'è staa torturaa, per esempi cont el mettegh el piomb fus in di sò piagh.
Ma l'è staa bon de scappà via de la preson, anca se dopo on quai dì l'hann trovaa e gh'hann tajaa el coo. La tradizzion la voeur che 'l sò corp l'è staa lassaa senza sepoltura, ma che l'è staa trovaa ancamò intregh del vescov de Milan, Materno, che l'ha sotraa in d'on sit che poeu el saria deventaa el sacell de San Vitor in Cel d'Or (incoeu incorporaa in de la basilega de Sant Ambroeus).

Patron Modifega

San Vitor l'è staa bell popolar in de la Lombardia storega (soratutt in de la zona ovest de Milan) e in del Piemont nord-oriental. In tra i paes e i città di quai a l'è patron a troeuvom: