Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.



Verbania l'è 'l capploeugh de la Provincia del Verban-Cusi-Ossola. Verbania la se troeuva in sul Lagh Magior e l'è nassuda in del 1939 da l'union di comun de Intra e de Palanza. L'è capploeugh de provincia a partì dal 1992 e l'ha ricevuu el status de cità in del 2007.

Verbania
Comun
Verbania - Stema
Verbania - Sœmeanza
Verbania - Sœmeanza
Dats aministrativ
Nom ofiçal Verbania
Stat Itàlia
Rejon Piemont
Provinça Provincia de Verban-Cusi-Ossola
Lengue ofiçai lèngua italiana
Politega
Sindeg
Orgen lejislativ Consili comunal
Territore
Coordinade 45°55′22″N 8°33′07″E / 45.922778°N 8.551944°E45.922778; 8.551944
OSM 46498
Voltituden 197 m s.l.m
Superfix 37,49 km²
Abitants 29 945 ab.
(1º genar 2023)
Densitaa 798.75 ab./km²
Confin Riscian, Cambiasca, Cussögn, Ghifa, Gravaluna, Laven-Mombell, Margoeuzz, Misgina, Santin, Stresa, Vignun e Bavén
Fus orari UTC+01:00 e UTC+02:00
Varie
Prefiss 0323
Codex postal 28900 e 28921–28925
Sigla autom. VB
Codex ISTAT 103072
Codex catastal L746
Sant protetor San Vitor
Cl. climatega
Cl. sismega
Localizazion
Verbania - Localizazion
Verbania - Localizazion
Sit istituzional

El gh'ha ona popolazzion de 31 053 abitàncc (dàto del Desember 2013[1]), cunt ona superfis de 37,7 km² e ona densità de popolaziun de 824 ab./km².

L'è tacaa ai comun de Riscian, Baven, Cambiasca, Cossoeugn, Ghifa, Gravellona, Laven-Mombell (VA), Mergoeuzz, Misgina, Santin, Stresa e Vignon.

Oltra ai duu vegg centri, la città la cunta anca i frazzion de Antoliva, Biganzoeu, Uncc, Cavandon, Fontos, Possagg, Suna, Torced, Trobas, Zoverall.

Geografia Modifega

La città la se troeuva in su 'n promontori a forma de triangol inversaa al center del Lagh Magior, che 'l marca la ponta setentrional del golf Boromee, indè che la ghe va dent la Tos. In su la riva sud-ovest a gh'è i paes de Palanza e Suna, intant che a nord-est, separada del cors del riaa San Bernardin, a gh'è la frazzion de Intra. A nord, infina, a gh'è Trobas. La zona l'è circondada de mont: a est a gh'è 'l Mont Ross, intant che a nord la scomincia la Val Granda e 'l Zeda (2.156 meter) e 'l pizz Marona (2.051 m). In del territori comunal a gh'è anca la reserva natural de Fontos, apena de foeura de la città, in del pont indove la Tos la ghe va denter al lagh. El territori comunal el s'estenda de on'altituden che la va di 197 meter in su la riva del lagh ai 693 de la scima del mont Ross; nonostant che la pupart del center abitaa el se troeuva in tra i 200 e i 400 meter. Ona part bella granda del territori comunal l'è quattaa de bosch.

Storia Modifega

  Per savenn pussee, varda l'articol Intra.
  Per savenn pussee, varda l'articol Palanza.

El comun l'è nassuu in del 1939 de la fusion di comun de Intra e de Palanza. El nomm del noeuv comun l'è derivaa de quell del Lagh Magior, ciamaa anca Verban.

El 20 de giugn del 1944 Verbania l'è staa el teater de on massacher: 43 partigian hinn staa fusilaa di SS todesch a Fontos, dopo vess staa constringiuu a passà a pè a travers de Intra, Palanza e Intra con denanz on cartell con scià la scritta Quei chì hinn i liberador d'Italia opura hinn i bandii?. Vun di fusilaa el s'è salvaa perchè, ferii, l'è staa creduu mort.

 

Evoluzion demografega Modifega

L'andament del numer di abitant del comun de Verbania l'è mostraa in la tabella chi de sotta



Nümer de abitant

Riferiment Modifega

  1. Statìstiche demogràfiche ISTAT. Statìstiche sö la popolasiù del Istitùto Nasiunàl de Statìstica relatìve al 31 de Dezember 2013.