Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

La strada statal 142 Biellesa (SS 142) o strada provincial 142 del Bielles (SP 142) in provincia de Vercej[1], a l’è ona strada statal e provincial italiana. Del 2001 al 2007 l'era stada classificada 'me strada regional cont el nom de strada regional 142 Biellesa (SR 142), inveci del 2008 al 2021 l’è stada classificada 'me provincial cont el nom de strada provincial 142 Biellesa (SP 142) in di province de Biella e Novara e strada provincial 142 del Bielles (SP 142) in provincia de Vercej.

El cartell de la strada

Tragit Modifega

 
El pont in sul Ostola a est deCossato

Ai so estrem, el so traciad el sgionta insema la cità de Biella con quella de Arona, in provincia de Novara, in su la via del Sempion.

Adree al so tragit l’intraversa i trè province de Biella, de Vercej e de Novara; i center principai, asca Biella, a inn Cossato, Gattinara, Borbaner e Arona. El trat che l’interessa i prime do province, in particolar in tra Cossato e Gattinara a l’è caraterizad de l'elevada pericolosità dovuda a una sede stradal larga domà ses meter e senza banchina, a di curve de ragg piscinin, e di doss e di cunete via vuna l’altra che ghe vann adree ai dislivei del terren. Di slargade o di variant del traciad a inn stad impedid de la progressiva urbanizazzion in vesinanza de la strada medesima, in tra Masserano e Gattinara. De fat, el ne risulta, che la velocità massima permetuda l’è de 50-70 km/h e ‘l sorpass l’è proibid. In del trat novares inveci, in particolar in tra Romagnan e Borbaner in di ann '90 a l'è stad rifad d’on pontisell vesin a Cavaliri insema a di lavorà de slargà de la sede stradal (chichinscì in assenza de urbanizazzion o d’ona urbanizzazioe men elevada cressuda domà in del cors de l’ultim decenni). La velocità massima permetuda in sul trat novares l’è de 90 km/h in d'on quai retifil inanz de rivà a Curesc e de poeu de Borbaner.

In località Parscer la strada la passa sota l'Autostrada A26, e la carensgia la se spartiss in tri corsie per sens de marcia, la se streng poeu in località Olesg Castell arent a on semafor in curva; a la fin la se slarga ancamò inanz de rivà a Arona de poeu de la discesa a torniché largh d’on altipian morenich. Adree a tut el so tragit, la strada l’è assosenn traficada in di ore de ponta feriai, e ancasì in di serade prefestive e festive soratut visin ai lagh. La gh'ha minga de galerie in tut el so tragit, ma la gh’hà di viadot d’ona certa importanza: quell in sul fium Cerv a Biella, quell in sul torent Strona, situad in su la variant arent a Cossato, quell in sul fium Sesia a Romagnan Sesia asca di alter pontisei e pont aora ona fota de torrent.

El principi de la strada l’è a sud del center di Biella a l'incrosadura con la ex Strada Statal 143 Vercejesa. La se inesta a ras con la strada statal 230 de Massazza, senza incros con la ex strada statal 232 Panoramica Zegna a Cossato e inscambi a ras con coi alter strade (la ex strada statal 594 Destra Sesia a Gattinara, la strada statal 299 de Lagna a Romagnan, la strada statal 229 del Lagh d'Orta a Borbaner) fina a inestàss, semper a ras, con la strada statal 33 del Sempion in del center abitad de Arona.

Storia Modifega

La strada statal 142 l’è stada istituida in del 1951 con quell tragit chì: "Arona - Romagnan - Biella[2]. In del 1988 l'itinerari l’è stad inversad e l’è stad definid in quella manera chì: "Biella - Romagnan - inest con la strada statal 33 del Sempion a Arona."[3]

In di ann '80 l’è stada realizada de l’ANAS ona variant de la SS 142 a carensge indipendente e do corsie per sens de marcia, de tacà cont el casell autostradal de Romagnan-Ghem in su la A26 Genova-Gravalona Toss, prima del 1990, ma l'è stada mai completada; al dì d'incoeu a inn in servizzi domà 17 km malandad de quell trat chì; adesdess el trat terminal previst, che l'avariss evitad la strozzadura in tra Masserano e Gattinara, l’è in discussion sota l’aspet de la soa utilità comercial per via de la saradura de tante industrie de tessidura per i quai el proget de l’opera l’era stad concepid aposta, a partì di ann ’90. Ai 6:30 de la sera de venerdì 24 de setember del 1993 trè campade, 60 meter de carensgia, a inn borlade sgiò, in del pont de la SS 142 che ‘l passa sora el fium Cerv, per via de la forta spinta di aque che haveven rosegad el terra-pien al fondament de du piloni. Per fortuna a gh’hinn stad né de vitime né de ferid, grazzie a on cap-cantoner de l’ANAS, Sante Geromel, che sgiamò vers i 2 ore del dopo-mezdì l’haveva notad che la piena del fium l’è era ‘dree a portà via la terra di isolete indove pogiaven sgiò i pilaster; ai 6:20 de la sera, l’Anas e i autorità i haveven dispost la saradura de la strada.

In di ann 2000, la Region Piemont l'hà tirad foeura de noeuv el proget inizzial, ma coi caratteristiche de Autostrada, per conligà la cita de la tessidura anca con l’Autostrada A4 Turin-Milan in fra Santhià e Caris, e a ghe l'ha dada in concession a la SATAP; tutamanch el proget, a l‘inviada di ann 2010, l’è stad metud an'mò de part.

De poeu del decret legislativ n. 112 del 1998, a partì del 2001 la gestion l’è passata del l'ANAS a la Region Piemont, che l'ha classificada 'me strada regional con el nom de strad regional 142 Biellesa (SR 142); i competenze a inn donca passade a l'ARES (Agenzia Regional di Strad)[4].

De poeu del D.R. 9-5791 del 27 aprile 2007 de la Region Piemonte e la sopression de l'ARES de conseguenza, a partì del 1 de sgener del 2008 l’è stada an’mò classifcada 'me provincial e trasferida al demani de la Provincia de Biella, de la Provincia de Vercej e de la Provincia de Novara, in quant ai so trat territoriai de competenza de ciascheuna de lor[5]. Ben el noeuv nom l’è diventad strada provincial 142 Biellese (SP 142), in di prime do province, strada provincial 142 del Bielles (SP 142) in provincia de Vercej.

El 10 de magg 2021, de poeu de la promulgazzion del DPCM del 21 de november del 2019, l’è stada an'mò classificada come strada statal infra el km 16,060 e 'l km 19,410, del km 30,250 al km 41,000 e del km 45,300 al km 52,580 e la competenza l’è tornada all'ANAS. Del km 19,410 al km 30,250 la strada l’è restada provincial e la gestion l’è an’mò adess de la provincia de Vercej.[6].

Sabet 3 de otober del 2020, poch de poeu di 12 ore do campade de viadot in sul fium Sesia, (on strutura de cement armad tirada in pee in del 1957), a hinn crollade per via de la piena caosada de 24 ore de pioeuva continua.

Riferiment Modifega

  1. Provincia di Vercelli - D.G.P. 481 del 20/04/2009. Regione Piemonte - B.U. 35 del 03/09/2009
  2. Eror de sintassi: Eror in l'utilizazzion del marcador <ref>: a l'è stad indicad nissun test per el marcador DPR 460 1951
  3. Ministero dei Lavori Pubblici - Comunicato - Provvedimenti concernenti la classificazione e la declassificazione di strade statali e provinciali (G.U. n. 22 del 27-1-1989)
  4. D.G.R. 90-4628 del 26/11/2001. Regione Piemonte - B.U. 51 del 19/12/2001
  5. D.G.R. 9-5791 del 27/04/2007. Regione Piemonte - B.U. 20 del 17/05/2007
  6. https://www.stradeanas.it/sites/default/files/pdf/Piemonte.pdf