Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

La Tasmania a l'è un Stat federad de l'Australia con capitala Hobart. A l'è l'unegh in tra i Stat de l'Australia a vesser foeura del mainland, de fad a l'è fad su de l'isola principala de la Tasmania, che a l'è a circa 240 km de distanza del Victoria, separad del Strecc de Bass, e de olter 1000 isole pussee piscinine. A l'è el Stat pussee piscinin cont una superfis de 68.401 km² e anca quell manch popolos con 569.825 persone (el 40 percent de la popolazzion la viv in de l'area metropolitama de la capitala, Greater Hobart).[1]

La Tasmania in Australia.

Etimologia Modifega

La Tasmania la ciapa el so nom de l'esplorador olandes Abel Tasman, prim europee a vedé l'isola el 24 de november 1642. El Tasman l'haveva ciamad l'isola Anthony van Diemen's Land per l'Anthony van Diemen, governador di Indie Orientai Olandes. El nom el vegn poeu scurtad in Van Diemen's Land di ingles. L'è stad renominad a nivell ofizzial Tasmania in onor del so prim descovridor europee el 1 de sgenar 1856.[2]

Storia Modifega

L'isola principala l'è stada abitada di aborigen per miara de agn, circa 40,000 prima de la colonizazzion inglesa.[3] El se pensa che i aborigen de la Tasmania se sien spartid di grup aborigen del mainland circa 11,700 agn indree, dopo che i nivell de l'aqua s'inn volzad cont el formà del Strecc de Bass.[4] L'isola la vegn abitada a nivell stabel a partì del 1803 'me una colonia penala de l'Imper britanegh.[5] La popolazzion aborigena a l'era in tra i 3.000 e i 7.000 persone quand che i ingles s'inn stabilid, ma la descompariss squas del tut in circa 30 agn in d'un period de conflit cognossud 'me Guerra Negra (Black War) e el spantegàss di maladie infetive.

Sota i ingles l'isola a l'era in principi part del Noeuv Galles del Sud, ma la diventa una colonia diversa cont el nom de Van Diemen's Land (in onor de l'Anthony van Diemen) in del 1825.[6] In del 1855 la Costituzzion de incoeu de la Tasmania l'è stada metuda foeura, e l'ann dop el Stat el ciapa el nom de Tasmania. In del 1901 l'è diventad un Stat de l'Australia through the process of the federazzion de l'Australia.

Geografia fisega Modifega

 
La Tasmania veduda del spazzi.

La Tasmania a l'è l'isola pussee granda de l'Australia. A l'è bagnada a nord del Strecc de Bass, a est del Mar de Tasman e a sud e ovest de l'Ocean Indian. La zona center-ocidentala a l'è quella pussee volta, cont i mont del Central Highlands; el mont pussee volt a l'è l'Ossa cont i so 1.617 m.

Note Modifega

  1. National, state and territory population – December 2021. Australian Bureau of Statistics (28 June 2022). Recuveraa el 28 June 2022.
  2. Appendix 2: Select chronology of renaming. Becoming Tasmania – Companion Web Site. Parliament of Tasmania (2005).
  3. Aboriginal Life Pre-Invasion. www.utas.edu.au.
  4. Separation of Tasmania. National Museum Australia.
  5. Frank Bolt, The Founding of Hobart 1803–1804, ISBN 0-9757166-0-3
  6. Van Diemens Land.

Alter proget Modifega