Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

Quant ai acqui per l’irigazión pòden vèss dopràd i acqui convenzionàj compagn de quèj superficiàj di fiumm, di lagh e di canaj o de quèj sotterrani di sorgent, di fontanil e di pozz oppùr di acqui de qualità marginàl compagn de quèj salìtt, de drenagg o de scarich.

Tuttamanch a se gh'hà de savè che l’utilizzazion di acqui de qualità marginàl, ancabén la sia consigliabìl al fin de doprà minga i acqui miglior, la se porta adrée di ris’c. [1]

Caratteristich di acqui per irigazion Modifega

Sti chì a hinn i caratteristich che vegnen consideràd quand che se parla di acqui per l'irigazión:

Caratteristica Sìmbol Unitaa de misura Tipi de acqui che pòden caosà di ris'c
Tucc i tipi de acqui
Sòlid in sospensión Ss mg/l S,A,R
Salinità totàl o conduttività elèttrica TDS, ECw Mg/L, dS/m D, AC
reazión pH RI
Sòdio Na mg/l, meq/l D,AC
calcio Ca mg/l, meq/l
Magnesio Mg mg/l, meq/l
Carbonàa CO3 mg/l, meq/l
Bicarbonaa HCO3 mg/l, meq/l
Cloruri Cl mg/l, meq/l AC,S
Solfàa e solfùr SO4,S mg/l, meq/l RI,AP
Fèr Fe mg/l AP
Manganes Mg mg/l AP
Acqui de scàrich e de drenàgg
Azòto nitrich N-NO3 mg/l di N D,S
Fòsforo in di fosfàa P-PO4 mg/l di P D,S
Bòro B mg/L SU
Domanda biochimica de ossigen BOD 5 mg/l di O2 S
Domanda chimica di ossigen COD mg/l di O2 SI
Escherichia coli UFC/100ml SU,SZ
Metàj pesànt: alumini, Arsénich, Cadmio, Cobalto, Cróm, ramm, mercurio, molibdeno, nichel, piomb, selenio, zinch COD mg/l di O2 SI

‘ndoe: D= acqua de drenàgg; A= acqua de aves, AC= acqua de àves bordegada de l’acqua del mar; AP= acqua de àves profonda; S= acqua de scarich; SI= acqua de scarich industriàl; SC= acqua de scarìch cittadìn; SZ acqua de scarich zootècnica.; S= superficiàl.

Quant a la salinità a gh’è de regordà che l’esìst quèlla relazión chì infra la conduttività elèttrica e ‘l contegnùu de saj (TDS esprèss in mg/l):

  (per 0,1<ECw<5dS/m)

  (ECw>5dS/m)

I cation Na, Ca, Mg, CO3, HCO3,Cl, Fe e Mn hinn part de la salinità naturàl de l’acqua, inveci i clorùr e i solfàa, generalment vegnen perlopù di detersiv. L'azòto e 'l fòsforo gh’hinn denter domà in di acqui de scàrich. BOD e COD hinn di parameter che servissen de valutà la quantità de sostanza orgànica denter in de l’acqua. I metàj pesànt gh’hinn denter domà in di scarich industrial. L'escherichia còli l’insègna el ris’c infettìv. [1]

Ris'c in del doprà di acqui de qualità marginal Modifega

Ris'c agronòmich Modifega

Ris'c per i piant Modifega

  • El Strèss idrich

La tròppa salinità la pròvoca l’osmosi e donca di consegunz compagn de la carenza de acqua.

  Per savenn pussee, varda l'articol Salinità del soeul#Soportazion di coltur a la salinità.
  • I effètt tòssich

I effètt tòssich in sui piant hinn caosàa de la presenza de clòro, fluòro, bròmo, azòto nitrich, e di metàj pesànt (zinch, ramm, nichel, manganes, cadmio). I effètt gh’hànn dent i foeuj che vegnen giald, la necrosi, di bugognìn in sui foeuj e in sui frutt e la sbassada del rendimént.

  • Di residuv di sòlid in sospensión che ‘l sò effètt l’è domà la svalutazión a la vista. [2]

Ris'c per el terren Modifega

  • Alcalinizzazión: peggioramént di caratteristich idraulich del terrén semài che 'l se squilibra el rappòrt infra i ion monovarént (soratùtt l'Na+) e bivarént (el Ca2+ e l'Mg2+) che influenzen nel grad de spantegada di partìcol creós. I effètt de l’alcalinizzazión hinn la carenza idrica, l’asfissìa di radìs, la comparsa di malattìj di piant. El ven inscì definì el ris’c de assorbiment del soeul (SAR):

 

El SAR el gh’hà tuttamanch el manca de considerà che 'l CO3 e l'HCO3 che gh’hinn denter in de l’acqua dòpo de l’irigazion vànn giò in del terrén trand via el Ca e l’Mg. Per quèlla resؚón chì el SAR el pò vèss correggiùu de manera de considerà el contegnùu de fàtt del Ca dòpo de l’irigazión che ’l dipend de la salinità totàl e del rappòrt HCO3/Ca. Comunque ind la pratega l’erròr l’è tuttalpù del 10%.

On'acqua che la gh'hà on SAR alt e ona salinità totàl bassa la fà redù la velocità che l'acqua la filtra in del terrén per via de la lessiviazión di sàj solùbil dal terrén, soratùtt del calcio. De sora maròss, l'alcalinizzazión, che l'è 'na modifica del pH del terren, la cambia l'assorbiment di element chimich per i piant e la vita de la microflòra.

  • I metàj pesànt tenden a mucciàss e ghe dànn addòss a l'attività biologica.[2]

Ris'c igènich-sanitari Modifega

Infra i ris'c igènich-sanitari a gh'è el ris'c che i operadór gh'abìen on contàtt con di microorganismi responsàbil di malattìj, e per i comsumadór la tossicità di prodòtt che se magnen.[3]

Ris'c per l'ambient Modifega

I ris'c per l'ambiènt hinn l'inquinament di còrp idrich.[3]

Ris'c tecnològich Modifega

i ris'c tecnològich hinn i dagn ai impiànt de irigazión che gh'hànn denter la grattada di girànt di pomp in presenza de sabbia, la corosión di part de metall semài che 'l pH el sia àcid e la stoppada di fornidor de acqua (irigator, spruzzador, gottador) [3]

Misur per l'indeboliment di ris'c Modifega

Slongada Modifega

Al fin del menà la concentrazion di saj e di sostanz tòssich e infettìv denter in de l'intervàll de tolerànza l'è ùtil slongà con di acqui conevenzionàj. La concentrazión de l'inquinànt in de la mes'ciada la sarà:

 

indoe ai e aj hinn i frazión de l'acqua che vegnen mes'ciàa e C i sò concentrazión. [4]

Utilizzazion alternada Modifega

Inscambi de la slongada se pò fà l'ultilizzazion alternada de acqua convenzionàl e de acqua de qualità marginàl.[4]

Lessiviazion Modifega

  Per savenn pussee, varda l'articol Lessiviazion#Lessiviazion del terren.

Trattament di acqui Modifega

Al fin de controllà la saradura di bus di irigator e di gotador a gh'è de trattà l'acqua. I trattament pòden vèss fisich (la sedimentazion e la filtrazion) o chìmich (,l'acidificazion e la clorazion).


Vos correlaa Modifega

Riferiment Modifega

  1. 1,0 1,1 Antonina Capra (2007). Progettazione e gestione degli impianti di irrigazione (in italian). Edagricole, 22-24. ISBN 978-88-506-5215-0. 
  2. 2,0 2,1 Antonina Capra (2007). Progettazione e gestione degli impianti di irrigazione (in italian). Edagricole, 25-26. ISBN 978-88-506-5215-0. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Antonina Capra (2007). Progettazione e gestione degli impianti di irrigazione (in italian). Edagricole, 27. ISBN 978-88-506-5215-0. 
  4. 4,0 4,1 Antonina Capra (2007). Progettazione e gestione degli impianti di irrigazione (in italian). Edagricole, 42. ISBN 978-88-506-5215-0.