Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

La Battaja de Arbed (on paisott minga lontan de Bellinzona) l'è staa on sconter armaa tra el Dugaa de Milan e i svizzer. La battaja l'è stada fada el 30 de giugn del 1422.

La battaja in del liber de cronegh ciamaa Tschachtlanchronik. Se veden i bander del canton de Uri (el tor negher) e de Milan (la bissa)

I antefatt Modifega

De on quai ann, i canton svizzer eren dree a ciappà terren in del Tesin del dì d'incoeu, per rivà a fà sù ona specie de zona-cossinett in tra de lor e 'l Statt de Milan. In tra el 1403 e 'l 1411 aveven conquistaa la Leventina, la Riviera e la Val Maggia; poeu, cont el sostegn de l'imperador, aveven crompaa Bellinzona ai scior de la città, i de Sacch. Ma el duca de Milan, el Filipp Maria Viscont, el s'è sentii in pericol. Prima l'ha provaa a conquistà Bellinzona cont i danee, ma l'è minga riessii a mettes d'accordi coi Svizzer. Donca, l'ha deciduu de toeula con la forza di armi. In del 1422 el cont de Carmagnola, con sedesmilla soldaa, l'ha conquistaa de noeuv Bellinzona e i vai Maggia e Riviera. Allora i Svizzer, dopo tanti discussion a nivell federal (e senza vess sostegnuu de Berna), hann mandaa giò on esercit de 2500 soldaa, che vegniven de Zurigh, Luzerna, Nidvald e de la Leventina. Però hinn minga riessii a conquistà Bellinzona, e inscì hann faa sù el sò campament lì arent, a Arbed, per spettà di renforz. Ma i soldaa svizzer gh'aveven minga tanta disciplina, e on ses'cent de lor l'è scappaa via e l'è andaa in de la Mesolcina per saccheggiàlla.

La battaja Modifega

El 30 de giugn el Carmagnola el s'è incorgiuu che i nemis aveven perduu di soldaa. Inscì l'ha deciduu de taccài anmò. Prima hinn partii i cavalier, che però hinn staa fermaa per 'na quai ora. A quell pont, el Carmagnola l'ha ordenaa ai sò soldaa de smontà di cavai e taccà a combatt a pee. I lanzer svizzer, ch'eren bon de combatt soratutt contra i cavalier, hann scominciaa a scappà, anca perchè intrattant eren dree a rivà anca i fant milanes, che voreven circondài. Per riessì a scappà, i Svizzer hinn andaa in direzion del mont Arpin; poeu dopo, anca per via del fatt ch'eren tornaa indree i disertor, hinn riessii a superà i linei di Milanes e hinn scappaa sù fina al San Gottard.

I conseguenz Modifega

Tucc duu i esercit hann perduu on bell poo de omen (i Svizzer 1330, i Milanes 1000). I canton svizzer hann perduu el controll di terr a sud de la gora del Piottin, e per de pù i Milanes hann poduu conquistà l'Ossola. A bon cunt, con la pas del 1426, hinn riessii a 'vèggh l'esenzion di dazzi per andà in del Ducaa.

On quai ann dopo (in del 1449) i Svizzer hann provaa anmò a vegnì giò in del Tesin, ma hinn staa battuu on'altra voeulta, a Cagion (on paes arent a Arbed, tant che al dì d'incoeu hinn taccaa insemma in de l'istess comun).

Vos correlaa Modifega