Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El Cristee (o cantà el cristee) l'era ona veggia tradizzion ritual tipega de la Brianza, de l'Alt Milanes e del Comasch.

El ritual Modifega

La prima testimonianza de 'sto ritual la troeuvom in del vocabolari del Cherubin, anca se ona trattazzion pussee in detali l'è dovuda a l'Adele Spreafico (1959). Olter studios che gh'hann faa di ricerch hinn staa el Roberto Leydi (a Seregn), la Franca Pirovano (a Briosch), la Mariarosa Gambirasi (a Casanoeuv) e 'l Massimo Pirovano (Gagg de Nibionn).
In de la Settemana Santa o intorna al primm de magg (a segonda del sit), i bagai con scià 'na gran cros o n'asta de legn in man, indè che ghe stava di simboi religios (i scenn de la Passion) o vegetai, passaven per tutt i cà del paes per cantà el "Cristee". Inoltra se menaven dree on sgorbin per mettegh dent i ofert di gent, compagn de oeuv, frutta o olter. La cantada la gh'era vari version, per esempi:

 
«O donn donnett, gh'è chì el Cristee

per fà nà ben i cavalee
se me daria on quei ovett,
ve faroo fà tanti galett,
se me daria on quei ovon,
ve faroo nà ben anca i marcion.

Amèn!»

Se cred che, defatti, el cantà el Cristee el fudess colegaa a la produzzion de bigatt e de la seda (vun di pilaster de l'economia di paes a nord de Milan). Defatti despess el ritual el finiva cont el rivà dent in de la bigattera: lilinscì se batteva in sul plafon con la cros (o el baston): inscì se indicava la stanza indè che sarien cressuu i bigatt. In sostanza, donca, la saria stada on messedozz de religion cristiana e vegg credenz propizziatori de origin pagana, ligaaa a rituai tant 'me el Carendemasg. In ogni cas, de norma se ghe domandava la benedizzion di oeuv regolt proppi al preved del paes.

Bibliografia Modifega

  • Massimo Pirovano, La gelsibachicoltura in Brianza: tecniche, credenze, rituali, Ogionn, ed. Cattaneo, 2000.
  • AA. VV., Storia della Brianza, Ogionn, ed. Cattaneo, 2011.

Varda anca Modifega

Ligamm de foeura Modifega