Nibiònn

comun italian
(Rimandad de Nibionn)



Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.


Cuurdinàde geogràfiche: 45° 45' N 9° 15' E

Nibionn (nom ufizial in italian Nibionno) l'è on comun de la Provincia de Lecch che'l cunta 3 702 abitant (dato del Desember 2015[1]), cont ona superfiss de 3,6 km² e ona densità de 1 028 ab./km².

Nibiònn
Comun
Nibiònn - Stema
Nibiònn - Sœmeanza
Nibiònn - Sœmeanza
Dats aministrativ
Stat Itàlia
Rejon Lombardia
Provinça Provincia de Lecch
Politega
Sindeg
Orgen lejislativ Consili comunal
Territore
Coordinade 45°45′05.21″N 9°15′42.16″E / 45.751447°N 9.26171°E45.751447; 9.26171
OSM 45964
Voltituden 306 m s.l.m
Superfix 3,51 km²
Abitants 3 571 ab.
(1º genar 2023)
Densitaa 1017.38 ab./km²
Confin Bülciagh, Cassagh, Còsta Masnaga, Inverigh, Vedücc cun Culzàn e Lambrugh
Fus orari UTC+01:00 e UTC+02:00
Varie
Prefiss 031
Codex postal 23895
Sigla autom. LC
Codex ISTAT 097056
Codex catastal F887
Cl. climatega
Cl. sismega
Localizazion
Nibiònn - Localizazion
Nibiònn - Localizazion
Sit istituzional


«A Nibionn bella la terra e brutt i donn»
(proverb del loeugh)

L'è tacaa ai comun de Bülciagh, Cassagh, Còsta Masnaga, Inverigh (CO), Lambrugh (CO), Veduggio con Colzano (MI).

Geografia Modifega

I trii nucli del paes a hinn Nibionn, Tabiagh (el center comunal) e Zibron, oltra ai frazzion minor de Gagg e Mongodi.
El se troeuva in del center de la Brianza, in mez ai bricch. De la strada che la va de Milan a Lecch a se ved la collina de Tabiagh.
Inoltra, ghe passa arent el Lamber e la Bevera.

Storia Modifega

Se cred che i primm insediament del paes i se troeuven propi lì arent al fiumm: per vess precis, in de la zona de Gagg, indè che hann trovaa i rest de 'na palafitta e di osedei de bronz e de preja.
El territori l'è staa abitaa anca di Roman: arent a Tabiagh hann trovaa, in del 1897, ona camera sepolcral.
Semper a Tabiagh, in del XIII secol a gh'era ona torr, considerada vuna di pussee fort de la Brianza: l'è staa lì che hinn scappaa 900 nobei milanes che eren andaa via de la città per via de la guerra in tra i Torrian e i sò nemis. A la fin gh'è rivaa el capitani Ubert Pravesin cont on'armada de soldaa che la rivava anca de Bressa, Cremona e Noara, e che l'ha assediaa el paes. I nobei s'hinn renduu, e tanti de lor hinn staa coppaa; la torr l'è stada trada giò. Al dì d'incoeu l'è anmò lì in pee, anca se con tanti rangiament.
A partì del XIV secol Nibionn l'è staa el center de ona "squadra", vuna di circoscrizzion ministrativ e religios del Milanes. In del 1537 el territori l'è passaa in de la man de la fameja di Sfondraa, che l'hann tegnuu fina al 1788.

Monument Modifega

Giamò a partì del XIII secol a gh'emm di testimonianz di ges de San Protas a Nibionn e de San Fedee a Tabiagh. Quella chì l'è deventada parocchia invers a la metà del Cincent, e l'è stada dedicada ai Sant Simon e Giuda. Poeu l'è stada modificada e rangiada su in del Vottcent, con la forma che la gh'ha anmò incoeu.

Economia Modifega

Per l'economia del paes, el gh'ha 'vuu ona granda importanza el Lamber, indove che on temp a gh'era on bell poo de morin. Inoltra a gh'era ona produzzion de forment, formenton, ortaj: inoltra a gh'era i vidor per el vin e i moron per fà la seda. Incoeu inveci l'è importanta l'industria, soratutt quella tessil.



Evoluzion demografega Modifega

L'andament del numer de abitant del comun de Nibiònn l'è mustraa in de la tabela chi de sota



Abitant censid

Bibliografia Modifega

  • Enciclopedia dei comuni d'Italia. La Lombardia paese per paese, vol. IV, Fiorenza, ed. Bonechi, 1985

Riferiment Modifega

  1. Statìstiche demogràfiche ISTAT. Statìstiche sö la popolasiù del Istitùto Nasiunàl de Statìstica relatìve al 31 de Dezember 2015.